Mentre gaudíem del paisatge des del Costa Pubilla a la darrera sortida, ens vam preguntar encuriosits per l’origen d’unes franges amples, força rectes i sense vegetació -talment com si la muntanya s’hagués passat la maquineta d’afaitar per la galta- que baixen pels faldars del Puig de Dòrria. Dibuixen un angle amb el vèrtex cap al cim i els costats caient damunt de Planoles i de Dòrria (vegeu la imatge). Mentre ens ho miràvem tot esmorzant hi va haver hipòtesis de tota mena, des del tallafoc fins a restes de l’antiga activitat minera a la zona. Vam tornar a casa sense una explicació de la naturalesa d’aquell dibuix i amb 
un interrogant que el repàs a les fotografies de l’excursió va contribuir a mantenir.
Dies més tard em vaig decidir a provar sort i vaig escriure un correu a l’Ajuntament de Planoles. Ja sé que un ajuntament no és una oficina d’informació i que ja tenen prou feina resolent els nombrosos problemes del dia a dia del municipi, però tot i així, tossut i encuriosit, vaig enviar el correu de bon matí amb aquesta imatge de la muntanya, i amb l’esperança d’obtenir una resposta al nostre interrogant. Em temia que m’enviarien a passeig i no es molestarien a respondre les preguntes impertinents d’un excursionista, però al migdia vaig rebre una extensa resposta de l’Ajuntament.
Era l’alcalde de Planoles, senyor Enric Gràcia, qui signava un correu en què ens oferia explicacions exhaustives sobre el tema. Deia això:
”En la imatge que ens heu fet arribar es poden veure dues esclarissades a mata rasa portada a terme per la reserva nacional de caça l’any 2016.
Desconeixem el cas de Dòrria que depèn de l’Ajuntament de Toses, si podem informar del cas de Planoles. L’any 2016, la Reserva ens va contactar per informar-nos que desitjava fer una aclarida per facilitar la caça de senglars. Val a dir que els efectes de senglars sobre terrenys i propietats de planolencs era prou manifesta. La petició anava dirigida a permetre fer una estassada de 90 metres de longitud en terrenys municipals. La resta (510 metres) es varen fer en terrenys privats, propietat de la Sra. Recolons. L’estassada es va dirigir des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, on el Departament gestiona 805 h, del nostre municipi.
L’any 2018 la propietària va morir i, en testament, va cedir els terrenys al nostre municipi. Durant el desembre de 2018 des del Departament ens varen sol·licitar permís per ampliar l’estassada, permís que no es va concedir. El nostre desig és portar a terme una plantada de roures en tot el Faldar de Planès, en una franja que afecta des dels 1500 als 1700m. Els roures ja estan brotant de llavor i de manera natural en molta part de la zona esmentada.
Agraïm el vostre interès i esperem haver-vos informat adequadament”
Evidentment, som nosaltres els que agraïm al senyor alcalde que es prengués la molèstia d’explicar-nos l’origen i naturalesa dels misteriosos dibuixos de la muntanya. Es tracta, no cal dir-ho, d’una hipòtesi que no havíem pas contemplat quan vam fer volar la imaginació des del Costa Pubilla. Moltes gràcieso doncs, per la resposta.
Josep Maria
