Tres quarts de vuit a Castellar de n’Hug. Abans d’aparcar el cotxe hem fet una mica de volta pels carrers per situar els restaurants a l’abast, de cara a la tornada. No ha quedat gens clar que n’hi hagi d’oberts avui, i menys encara que siguin a un preu raonable (això sempre és relatiu, ja ho sé, però en el nostre cas, “raonable” significa que no passi gaire dels quinze euros i, a ser possible, que no hi arribi!).
Ens posem en marxa i el sol ja il·lumina de ple el perfil del Pedraforca mentre anem travessant els carrers del poble, acompanyats per un gos trempat que ens anirà indicant el camí una bona estona. Sembla substituir eficaçment el GPS! Llàstima que es cansarà de nosaltres quan arribem a la Tuta
Però no us avanço detalls de la nostra ruta perquè l’exposició d’en Joan Francesc al wikiloc és molt més detallada (i útil, tot cal dir-ho) que la que podria fer jo, així que aquí us la deixo:
“Les dades son: 6 h 10 m temps total. En moviment 5 h 7m. 16 km i desnivell acumulat 1.103 m. Una dia radiant, en moments un pèl fred pel vent.
Sortim, poc abans de les 8 del pàrquing de Castellar. Passem pels barris de la Rivera i l’Erola, Una surgència d’aigua que ha mullat tot el camí i que s’ha gelat, ens ho posa una mica complicat. Seguint fites blaves arribem a la font dels Torrents on ens desviem per visitar la “cova” de la Tuta. Un anar i tornar.
Ens anem enfilant i prop del Roc del Batlle fem una parada per esmorzar. Seguim pujant desviant-nos de la ruta que ens havia de dur fins al Coll de la Creueta. Travessem la carretera i ens enfilem al cim culminant de la sortida La Creueta de 2.066 m. Com que el vent és gelat, no ens aturem a fer la foto de grup. A les 11 arribem al cim de la Pleta Roja on ja haurem trepitjat alguna congesta de neu gelada (i ens fem la primera foto de grup). A 2/4 de 12 arribem al Moixera i a partir del serrat del Paravent la resta de pujada fins al cim de la Pedra Picada, tot ja és trepitjant neu gelada (uns minigrampons ens haurien ajudat) (Al cim ens fem la segona foto de grup. La Baixada és pel dret (com que és sud no hi ha neu) i arribem a un tancat pel bestiar on agafem una pista que ens durà fins a travessar la carretera (13 h 32 m). Seguim per una drecera 15 minuts per acabar de nou a la carretera. La seguim una estona i el primer trencall que trobem ens conduirà de tornada al pàrquing, on finalitzem la nostra sortida.”
Tal com diu en Joan Francesc a la seva crònica, ha estat un dia espectacular. A la foto del Perapicada hi podeu veure els que l’hem pogut gaudir: drets, en Carlos, en Joan Francesc, l’Andreu, en Mingo i en Toni, i agenollats/asseguts, en Quim, en Pere, en Roc i jo.
Descartats els restaurants de Castellar, hem anat a dinar al “Sol i Cel” de Cal Rosal. Ens fan molt bons tractes i, a més, havent dinat ja ens hem menjat totes les corbes de la carretera, que també s’agraeix! D’aquí a quinze dies, més!
Josep Maria i Joan Francesc Altés
