Set graus negatius ens ha semblat a tots una temperatura molt exagerada i, en qualsevol cas, del tot inesperada. Però això és el que indicava el termòmetre del cotxe quan l’hem aparcat a La Pobla de Lillet. Així que ens hem posat les nostres gales hivernals a corre-cuita i ens hem afanyat a calçar-nos les botes. Encara no eren dos quarts de vuit i els fanals il·luminaven el pont, el riu i els carrers, buits i a les fosques.
Hem començat a caminar amb els fanals ambulants dels nostres frontals. El ritme i el desnivell inicials han estat exigents, i a mesura que hem anat guanyant alçada també hem anat perdent peces d’abric. Mentre el dia s’estrenava, hem pogut veure a la vall com despertava La Pobla, guarnida amb els llums dels carrers.
A les nou hem fet una primera aturada quan hem arribat a Falgars. Quatre fotografies des del mirador, cap a la panoràmica nord, Pedraforca, Cadí, Moixeró, Tossa d’Alp, Puigllançada… Tots amb alguna mica de neu -poca per l’època-. De seguida hem reprès la marxa i cap a les deu hem fet una parada per esmorzar.
La gran novetat de la passejada d’avui no ha estat el paisatge sinó la reincorporació d’en Mingo a les sortides dels dimecres, que tots hem celebrat. No cal dir que això ha significat la reaparició del cafè a l’hora d’esmorzar, i això no sé si ho ha celebrat tothom (no tots som cafeters!), però jo ho he agraït molt.
L’itinerari ha anat retrobant de tant en tant la pista que feia ziga-zagues, fins que després d’un pendent important hem arribat al collet Llobató trepitjant neu tendra. A partir d’aquí avancem per zones més obertes (per fi sortim del bosc!) i planeres. Després de passat el Roc del Catllaràs (fotografia) i el pla de l’Orri, ens enfilem fins al cim del 
Pedró.
Dalt del Pedró ens trobem un grup d’avis caminaires (molt nombrós, potser una vintena). Curiosament, algun d’ells eren al grup amb què vam coincidir enmig de la boira a Tirapits! En qualsevol cas, no resulta gens habitual que ens trobem altres caminaires en les nostres sortides matinals dels dimecres. Després de retratar-nos mútuament, tornem enrere fins retrobar el camí del que ens havíem desviat al pla de l’Orri.
Comença el llarg descens (sovint ens preguntem com és possible que haguem pujat tant!). Espectacular el Roc de la Lluna i, sobretot, el Mirador del Roc de la Lluna, amb una panoràmica excepcional. Després ens dirigim cap al xalet de Catllaràs, disseny de Gaudí per allotjar els enginyers anglesos de les mines que van portar a aquestes terres el “joc de pilota”.
Després de les fotografies de rigor a les escales del xalet, reprenem el camí de retorn cap a la Pobla. Arribem al pont abans de dos quarts de tres, després de set hores de passejar-nos pel Catllaràs una bona colla: en Carlos, en Jordi, en Joan Francesc, en Mingo, en Pere, en Vicenç, en Jesús, en Quim, en Toni, l’Andreu, l’Àngel i jo.
El dinar ens espera a Cal Rosal. El servei, com sempre, eficient i ràpid. El menú molt bé i amb un preu molt ajustat. Una bona estrena d’any!
Tot això està molt més ben explicat per en Joan Francesc al wikiloc. No us ho perdeu!
Josep Maria
