Avui, hem fet finalment una sortida que havia estat repetidament programada i ajornada. Semblava que el Balandrau es resistia perquè, després de desistir per por dels talls de carreteres fa quinze dies, la setmana passada el temporal de pluges a tot el país va aconsellar quedar-se a casa novament. Però avui hem trencat el malefici i en Jordi, en Joan Francesc, l’Andreu, en Carlos, en Jesús i jo hem omplert els cotxes d’en Vicenç i en Pere, que ens han portat fins al nostre destí, al coll de Meianell.
Sota la mirada atenta d’un ramat de vaques que gaudien de les primeres ullades de sol, ens hem posat el calçat de muntanya i pels volts de les vuit hem deixat els cotxes i en hem començat a enfilar cap al nostre primer objectiu: el Puig Cerverís: primera foto de grup del dia.
En Joan Francesc ha fet una molt bona crònica de la sortida al wikiloc:
“Cims: Puig Cerverís (2207), Puig de les Graves (2217), Balandrau (2585), Puig dels Trespics (2506)
Aproximació: Des de Ribes de Freser. A l’entrada del poble, deixarem el carrer principal, per girar a la dreta i travessar un pont, cap el carrer Àngel Guimerà. Es creua el poble, seguint indicacions cap a Pardines, per la carretera GIV-5262. Després d’uns quilòmetres, seguirem cap a l’esquerra, amb indicacions de “Ribesaltes / Tregurà”. Els primers quilòmetres estan encimentats. Després es continua per la pista de terra, amb bones condicions i apte per a tot tipus de vehicle, tot i que per les recents pluges el cotxe més baix, ha hagut de maniobrar amb supervisió en un parell de llocs per no rascar a terra.
Sense deixar la pista, arribem al coll de Meianell.
Un dia de forta calor (per ser a finals d’octubre), gorra, ulleres i protecció solar, perquè en tot el recorregut no trobarem cap arbre. Comencem a caminar a les vuit, anant a fer el Puig Cerverís. Deixarem les roderes per baixar. Estem a l’inici del canvi de color de les fulles dels arbres i la panoràmica dels boscos cap el sud és impressionant. Un cop fet el primer cim (8.45 h) baixem per retrobar les roderes (Desvieu-vos una mica a l’esquerra de la ruta del track per mantenir nivell).
Seguim la ruta per l’ondulada Serra de la Canya amb un filat a la nostra esquerra, fins que ens separem del camí de tornada, agafant un corriol a la dreta que ens durà fins el Serrat de Granollers on arribem a les 10 (aprofitem per fer parada per esmorzar). En aquest tram anem veient un ramat de cabirols força nombrós moure’s per la muntanya.
Amb més energia reprenem la marxa. Ben 
aviat ens adonem que hem deixat avall el corriol que ens havia de dur al coll de Trespics, per això de
cidim tirar amunt fins el coll que separa el Balandrau dels Trespics (on arribem a 3/4 d’11). Com que anem bé de temps i ens hem estalviat la passejada d’anada i tonada fins el coll de Trespics, pugem el cim superior del Trespics. Després baixem novament al coll i fem la darrera pujada forta del matí fins el cim del Balandrau, on arribem a 1/4 de 12. Anem de la fita geodèsica al faristol i com que el vent no amoïna, ens entretenim fent fotos, comentant el paisatge que ens envolta i parlant amb una altre grup d’excursionistes.
A 2/4 tirem avall enmig d’unes boires fantàstiques que canvien del tot la decoració. Seguim el camí fressat que ens torna a dur al costat del filat per la Serra de la Canya i quan es converteix en roderes les seguim , passant al costat del Cerverís, fins arribar al Coll de Meianell. Són dos quarts d’una.”
Josep Maria i Joan Francesc
