Aquest dilluns passat el programa Cronos va estar dedicat a la història de la penicil·lina, una de les substàncies més emblemàtiques en l’avanç de la ciència i la medicina. Aquí teniu el vídeo, que també podeu veure, si us ho estimeu més, directament a la web de TV3.
Aprofito per donar gràcies al Pere per la informació.
Aquesta setmana, la molècula que ha triat la ASC ens recorda que la química, com la majoria de les activitats que els humans desenvolupem, és un acte de responsabilitat.
La molècula en qüestió és l’isocianat de metil (MIC, de l’anglès Methyl Isocyanate). El MIC és una substància molt tòxica, i va ser la protagonista d’un accident que va passar a una planta química a Bhopal, el 1984, i al que van perdre la vida més de 17000 persones.
Com sempre, el problema no rau en si la química és bona o dolenta, sinó en quin ús en fem dels coneixements que ens aporta: aquests mateixos coneixements són els que tan poden contribuir al benestar de la societat, com a la seva desgràcia. I en aquest punt, la química no és gaire diferent d’altres activitats.
Davant les imposicions i els abusos de governs, o les multinacionals, o qui sigui, el ciutadà compta amb la seva capacitat per decidir. I pot decidir dir no. Però per decidir, primer cal disposar de coneixement i de criteri. I accidents com el de Bhopal demostren que el coneixement de la química per part de la ciutadania no és només una qüestió de currículum escolar -o com s’ho miren altres, com una aportació important al PIB del país. És també una eina potent per ajudar-nos a decidir quin món volem.
Per cert, si cliqueu al link, podreu comprovar que encara ens falta molt per aprendre, sobre tot pel que fa als accidents…
L’oxigen és l’element més abundant en el nostre planeta, i no hi ha racó a on no es trobi: a l’aire, al terra, a l’aigua, als éssers vius…i si us mireu aquest vídeo, podreu comprovar com n’és, de reactiu!
Oxygen from Christopher Hendryx on Vimeo.
En aquesta adreça, trobareu una fantàstica web publicada amb motiu de l’Any Internacional de la Química, amb un munt de coses que de ben segur us agradaran.
Aquesta setmana la ACS ha triat la biotina per representar la molècula de la setmana. LA biotina és una vitamina que pertant al grup de les vitamines hidrosolubles. Va ser aillada per primer cop per un bioquímic holandés, en Fritz Kögl, el 1935, a partir de 250 kg de rovells d’ou dessecats: en va extreure tot un mil·ligram.
La biotina està lligada a la transferència d’un grup carboxi en certes reaccions de carboxilació enzimàtica que necessiten l’ATP.
Com la majoria de les vitamines hidrosolubles, la biotina es troba en molts aliments, en quantitats importants, i la seva deficiència és atípica. Curiosament, també en els ous hi ha una proteïna, la avidina, que bloqueja l’absorció de la boitina i que pot arribar, si se n’abusa, a provocar-ne una deficiència importat.
Sempre que, es clar, ens agradi menjar els ous crus.
Aquesta setmana la molècula que ha triat la ACS és el colecalciferol, una de les formes de la vitamina D, concretament, la D3. La vitamina D és important per l’organisme, i la seva deficiència provoca la malaltia anomenada raquitisme.
Si aneu a l’enllaç, veureu el model d’aquesta molècula.
Aquesta molècula de la setmana ve protagonitzada per dos elements: l’urani, i el fluor. El fluor i l’urani són dos elements distants en la taula periòdica. El radi atòmic de l’urani ronda els 150 pm, mentre que el del fluor volta els 50. Un àtom gran voltat de sis força més petits (Les dades les he aproximat de la Viquipèdia).
Si cliqueu a l’enllaç, us trobareu un compost estable en aire sec, però que reacciona ràpidament i violenta amb l’aigua, formant òxid d’urani i fluorur d’hidrogen. De fet, sembla que en presència d’aire humit, es pot observar la formació d’un “fum” sufocant d’HF…
En canvi, el fluor forma un compost molt similar amb un element molt més proper: el sofre. Aquest element, té la fórmula SF6 (si algú em comenta com escriure un subíndex en WordPress, allà va la meva gratitud), anàloga a la nostra protagonista, però canviant la “U” per una “S” (com si res!).
Al contrari que l’hexafluorur d’urani, el de sofre no reacciona amb aigua, no es descomposa en presència d’aire humit, i es pot respirar sense que es formi cap producte tòxic…
És curiós, tan semblants en la forma, tan diferents en el comportament…
Amb aquesta ja son tres les entrades que dediquem a la “molècula de la setmana” que publica al seu web la American Chemical Society.
La molècula d’aquesta setmana té un interès que mes val que no citem…
Gaudiu de la química, i de la molècula!