Vista parcial de l’Ametlla de Mar a principis dels anys 50 del segle XX.

A principis de la segona meitat del segle XVIII uns pescadors originaris del Grau de València van colonitzar la petita cala que era anomenada de l’Ametlla, Amella, Amenla o Metla, segons diversos documents i cartògrafs nacionals i estrangers.

Aquests pescadors valencians, en principi, tenien la intenció de poblar el territori de Sant Jordi d’Alfama, juntament amb pagesos que procedien de Valls i d’altres pobles del nostre entorn, com Ginestar.

La idea era construir un petit poble a l’entorn del castell de Sant Jordi, que estava protegit per forces militars que controlaven la zona dels malfactors que vigilaven el pas de diligències pel Coll de Balaguer.

Però la llunyania de la zona on pescaven que estava més al sud i la proximitat a un port natural com era el de l’Estany d’En Gras, els va fer decidir a establir-se al voltant de la platgeta de la Cala de l’Ametlla.

Aquells pescadors valencians que estaven guiats pel seu patró Joan Baptista Gallart Gafarelo van construir cabanes a l’estil valencià prop del mar i van excavar coves al voltant de la cala on guardaven els ormeigs de pesca.

A principis del segle XIX la petita i nova comunitat calera va patir les conseqüències de la guerra del francès i els mariners vivien en continu temor pels atacs del vaixells anglesos que freqüentaven aquestes mars.

Era un temps molt difícil per tots els conflictes bèl·lics que hi havia i també per les epidèmies que cada cert temps atacaven una població mísera, sense recursos sanitaris, ni higiènics per  poder guarir algunes malalties que en l’actualitat no suposen cap inconvenient a ningú, però que aleshores podien ésser mortals.

Temorosos davant de totes les adversitats que vivien, decidiren construir una esglesieta (entre 1810 i 1816) on pregaven fervorosament perquè els llaguts de pesca tornessin a casa sans i estalvis i per la salut de la família.

Un dels episodis més tristos dels primers temps del nostre poble s’esdevingué amb la mort del patró de parella Joan Baptista Gallart Gafarelo el dia 25 de juliol de l’any 1798. La Cala de l’Ametlla habitada per un centenar i escaig de persones plorà la desaparició del colonitzador.

A partir del segle XIX, la Cala de l’Ametlla començà a créixer.

X.F.F