imatges i propers concerts

6 respostes a imatges i propers concerts

1. Pere diu:

   6 juny 2010 a les 22:10

   Ei, Cantaires!
   Personalment estic molt satisfet de l’actuació d’aquest vespre, en l’Aplec de l’Ampa.
   Crec que hem dotnat tot i més del que sabem. Penso que ens hi hem deixat la pell i que en podem estar més que satisfets tots plegats.
   Les opinions rebudes també van en aquesta cdirecció. Hem millorat i es nota en la menera de cantar. Cal que això ens esperoni encara més ja que podem anar més lluny
   Crec que tenim una coral rica. Vull dir en valors i en oportunitats ja que no totes les corals disposen d’un ventall tan ample i divers de maneres com actuar; ara sols, ara amb els clarinets, ara amb l’orquestra dels veterans, ara amb qui sigui. Només falta tenir la idea i … si es pot es realitza.
   Penso que hem d’estar molt contents de la manera com ens van les coses i que de mica en mica anirem progressant.
   Apa, que el dijous encara ho haurem de defensar de nou.
   Atentament, Pere
2. Brusquina diu:

   7 juny 2010 a les 22:49

   Comparteixo la satisfacció i la sensació de riquesa de la bona que tenim.
   🙂
   *Carme
3. Ioia diu:

   8 juny 2010 a les 21:51

   Bona nit Pere!
   Jo també penso que ho vam donar tot i que ens va sortir més bé, personalment a mi quan cantàvem i sentia les veus de la resta de persones de la coral se’m posava “la pell de gallina”, és molt emocionat i bonic veure que tot allò que hem anat assajant tants i tants dies finalment soni… bé. I tot això gràcies a tu.
   Ens veiem dijous, abraçada,
   Ioia
4. Pere diu:

   11 juny 2010 a les 08:34

   Alerta, cantaires i tots plegats.
   El que ens ha passat a Torelló, no és tan fruit del que sabem o no, sinó més aviat d’anar una mica confiats i d’altra banda que tan el local com la poca gent que va assistir-hi feia una mica la sensació real de fredor. Crec que no era el lloc ni el moment. Tampoc varem estar molt fins una bona part dels homes. Jo diria que ens va faltar saber callar quan les coses sembla que no van bé i reemprendre la cançó quan estàs millor situat dins el to de la mateixa cançó. No cal dir que tampoc havíem cantat mai en un teatre i que això té la seva dificultat afegint-t’hi que una certa por escènica va augmentar al mancar-nos el reforç habitual.
   Però això no deixa de ser una nova experiència i que ens enriqueix, ja que més endavant estarem o procurarem estar més preparats.
   Apa, que dijous ho hem de celebrar i comentar la nostra futura trajectòria.
   Una abraçada, Pere
5. Ioia diu:

   14 juny 2010 a les 21:37

   Bona nit!
   És cert, després de la manera tan especial que vàrem cantar el diumenge passat a l’Atlàntida, aquest dijous no ens va sortir massa rodó, soposo que en aquestes alçades de curs tot hi va fent feix, el cansament que portem després de tot el dia, l’hora que era, el fet d’estar dalt d’un escenari “impressiona” i no hi estem acostumats, la qual cosa vol dir que ho hem de fer més sovint. De totes maneres llenço un missatge positiu, unes persones que hi havia de públic em van dir que cantàvem molt i molt bé…. i ho van dir de cor. Vinga aquests ànims i el curs vinent la coral brusquina cantarà amb més força que mai. Fins dijous!!!!
6. Marga diu:

   7 febrer 2013 a les 10:32

   Epalà!!!!!!!!
   M’encanta aquest blog!
   I n’estic molt cofoia de pertànyer a aquesta coral tan fantàstica!!!!!!!!!