Vam començar a tenir una inquietud no massa en descobrir que alumnes del nostre ja tenien espais webs que gestionaven ells mateixos.

 A l’escola els ensenyem a navegar per buscar informació i imatges sobre temes que treballem. Poden aplicar aquests coneixements per altres usos, amb aquesta intenció intentem educar-los i els donem eines que els siguin útils al llarg de la vida.

Xatejar en si mateix no és dolent, permet estar en contacte amb familiars que viuen lluny o amb amics d’estiu. Enviar-se fotos, informació entre coneguts no és el problema. Aquest ens vé donat quan apareixen desconeguts o són coneguts de coneguts o s’ha contactat amb aquesta persona a través d’un xat d’un joc al que habitualment juguem. Hi ha molts camins i maneres per fer que un desconegut acabi sent un conegut.

Tots avisem als nostres fills que no parlin amb desconeguts, que no obrim la porta quan no hi ha un adult a cas,… Quan estan connectats a la xarxa també han d’aplicar aquestes normes, però és fàcil relaxar-se quan qui et fa una sola pregunta és aquell amic (del que només coneixes el nic) amb que ja fa setmanes que parles. Tot navegant també pots anar a parar a llocs que no són adients per nens o nenes.

Els recursos que ens ofereixen les noves tecnologies no són per ells mateixos ni bons ni dolents. Seran beneficiosos o perjudicials segons l’ús que en fem d’aquests recursos.