Dilluns
Jo sóc la llum del món
Jn 14, 6-7
Dimarts
Gràcies
Donar gràcies és un gest senzill. Donant les gràcies reconeixem el que els altres fan per nosaltres. Els cristians donem gràcies a Déu per tot allò que tenim, per tot el que som, per tota la Creació i per tota la gent que ens envolta.
Donar gràcies és com somriure,
és com omplir els pulmons d’aire nou i fresc!
Em fa sentir bé!
M’agrada donar les gràcies al meu company de taula que em deixa el llapis i els colors!
I als pares pel conte de cada nit!
M’agrada donar-te les gràcies Jesús per estar al meu costat
Dimecres
Cada persona, un tresor
Ningú no és perfecte i el contacte amb els altres ens pot ajudar a adonar-nos-en i a acceptar que tampoc nosaltres no ho som. Tots som imatges de Déu, però cadascú n’és un reflex diferent perquè cada persona humana és única, original, irrepetible. Cada persona humana és un tresor a descobrir. Aprofita els dies d’escola, són una bona ocasió.
Pare,
Gràcies per la diversitat de persones que formem el món. Ajuda’m a descobrir el tresor que amaguen dins el meus nous companys i a que jo sigui capaç de donar-me a conèixer a ells.
Dijous
Santa Joaquima de Vedruna.Una santa de casa nostra
Joaquima de Vedruna i de Mas va ser beatificada el 19 de maig de 1940, festivitat de la Santíssima Trinitat, pel papa Pius XII, i canonitzada el 12 d’abril de 1959 pel papa Joan XXIII. Es celebra la seva festa litúrgica el 22 de maig.
A les diòcesis de Vic, Barcelona i Tarragona la seva festa se celebra com a memòria obligatòria. A les altres diòcesis catalanes és una memòria lliure. L’Institut de les Germanes Carmelites de la Caritat commemora també, cada any, la data del 26 de febrer, aniversari de la Fundació.
A la seva mort, Joaquima de Vedruna deixava 26 cases en funcionament, de les 29 que s’havien obert, i unes 150 germanes. L’Institut es trobava implantat a 7 diòcesis catalanes: 8 comunitats a la diòcesi deVic, 6 a la de Girona, 4 a la de Barcelona, 3 al bisbat d’Urgell, i 2 a cadascuna de les diòcesis de Solsona, Lleida i Tarragona.
En l’actualitat, 2.103 germanes vedrunes, repartides en 287 comunitats, asseguren la continuïtat de l’esperit i del tarannà de santa Joaquima de Vedruna, fent-la present en realitats molt diverses dels 4 continents d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, amb un esforç lúcid per adaptar el carisma fundacional als nous reptes. La Congregació, conscient que el carisma fundacional de Joaquima de Vedruna és un do per a tota l’Església, ha volgut fer-ne participar també els laics. El Laïcat Vedruna, en estreta col·laboració i relació amb les germanes, s’esforça a seguir Jesucrist rere les petjades de Santa Joaquima, assumint el seu estil de fer comunitat i el seu tarannà espiritual.
Himne a Santa Joaquima de Vedruna
-
- A la nostra Catalunya
la terra que estimem tant
hi ha mil flors de tota mena
hi floreixen també els sants.
Tu, Joaquima de Vedruna,
n’ets un exemple prou clar
del que pot fer en una dona
la força de l’Esperit Sant.Has conegut com nosaltres
el goig tan dolç d’una llar,
d’estimar germans i pares,
d’abraçar amics i companys.
I has sortit al camp a córrer
i has viscut a la ciutat
i has mirat vers les estrelles
i has anat al bosc i al mar.Perquè del cor t’hi naixia
Mentre t’anaves fent gran
un desig que dia a dia
es tornava un ideal:
ser de Déu tota sencera,
donar-li la voluntat,
cercar sols de fer la seva
tal com Crist fins al final.Soltera, casada i mare
o viuda en la soledat,
vas lluitar com dona forta
per fer el bé i per estimar,
fins consagrar-te sencera
a servir Déu i els germans,
i aplegar per eixa tasca
qui amb tu volgués treballar.Filles tens ara que viuen
arreu del món estimant
servint com tu els ensenyaves
fent que el món sigui més sant.
Donem al Pare lloança
perquè en tu s’ha mostrat gran
i al Fill, que t’ha fet tan dòcil
a l’obra de l’Esperit Sant.
Divendres
La Calaixera
– Raül, endreça la roba neta que t’he deixat sobre la calaixera i de pas posa una mica d’ordre als calaixos.
– Sí, pare, ara ho faré.
I passen les hores i en Raül no endreça la roba. S’ha encantat fent una altra cosa i s’ha oblidat completament del que havia de fer. Sempre li passa igual. I la roba es va acumulant sobre la calaixera i els calaixos es van omplint sense ordre ni concert, de qualsevol manera, a corre cuita per evitar que els pares s’enfadin. Sembla que la calaixera sigui capaç d’empassar-s’ho tot.
– Un dia d’aquest m’hi haig de posar seriosament.- pensa en Raül quan obre el calaix de les samarretes i es troba que està ple de mitjons i calçotets. També nosaltres a vegades semblem la calaixera d’en Raül i ens ho anem empassant tot sense cap mena d’anàlisi ni reflexió. Al llarg del dia vivim, veiem i fem moltes coses. Totes aquestes experiències es van acumulant dins nostre tal com van arribant i, si no som capaços de fer una aturada de tant en tant, tot se’ns va barrejant i ja no som capaços de destriar el que ens convé del que no volem o no ens cal.
Sé que és bo que cada dia, abans de dormir, faci un petit examen del dia. Que agraeixi allò de bo que el dia m’ha donat i que em comprometi a millorar tot allò que no ha estat tan bé.
Jesús, acompanya’m en la reflexió i em serà més fàcil tenir en ordre els calaixos de la meva vida - A la nostra Catalunya