CM-CS 7-10 abril

Dilluns

vinyeta

El fill de Cal Bonàs

Lc 15, 17-24

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu”.

Però el pare digué als seus criats: “De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat”.I es posaren a celebrar-ho.ç

Dimarts

Reciclar, crear, estalviar i divertir-se

imatge de la pregària

A  plàstica ens van demanar que portéssim capses de cartró petites i mitjanes, envasos de llet i taps d’ampolles de plàstic. El profe ens deia que faríem un treball de reciclatge i que de passada ens ho passaríem pipa.

Durant unes setmanes tothom va anar recollint el material i les classes semblaven el Punt Verd de l’ajuntament. Hi havia piles de capses i capsetes per sobre del poc lloc que ens queda a les prestatgeries.

Per fi va arribar el dia esperat. Tots estàvem encuriosits per veure de què anava la cosa.

En Cesc ens va fer preparar a cadascú el material necessari i va donar les explicacions necessàries per a poder començar l’invent.

I… caram quin invent!!! Amb quatre taps, un parell de capsetes, una mica de filferro i …una bona decoració ens van sortir uns cotxes espectaculars! I no només eren fantàstics d’aspecte, també corrien com a bales!

A vegades les coses més simples com guardar els envasos de la llet i les capses de medicaments i reciclar-lo ens poden proporcionar moments molt creatius i divertits. Aquesta és una bona manera de divertir-se sense gastar massa i estalviant deixalles.

Senyor dóna’ns un cor senzill ple de creativitat i moltes ganes de tenir cura del nostre món.

Dimecres

Transforma el dolor en amor

imatge de la pregària

A l’escola  ens han passat una història de dolor i poder que té un final molt feliç gràcies a un nen que pregunta molt i que és molt bo i valent.

-Per què és dolenta la bruixa? Per què mata els homes de la tribu? Per què ens ha pres l’aigua de la font?

-Això no ho sap ningú. És així. No preguntis tant i vigila, és molt dolenta i poderosa – li responen els habitants del seu poblat.

La mare li explica que potser l’avi podria donar resposta a les seves preguntes, però no podrà arribar a ell perquè es troba més enllà dels dominis de la bruixa. Com que és molt petitet entra a una lludriguera i viatja a través dels túnels excavats pels animals i per fi arriba on és l’avi.

– Ella no us ha pres l’aigua, ella no mata els vostres homes.

-Doncs això és el que creu tothom.

– Tens ens raó, això és el que creuen, però no és la veritat. Ella us roba l’or i converteix els vostres homes en esclaus seus perquè vosaltres li teniu por. La bruixa té molt dolor per una punxa enverinada que porta clavada a l’esquena. Aquest dolor la fa estar de tan mal humor que fa por. Sou vosaltres que li doneu el poder en creure que tot el que us passa de dolent és obra seva i ella se n’aprofita.

– Jo li trauré la punxa i salvaré la meva gent!

I així és com un nen petit, amb ganes de saber i amb un cor compassiu i amable aconsegueix que torni la pau i la tranquil·litat en el seu poblat alleujant el dolor d’una persona.

Moltes vegades el dolor ens fa estar de mal humor i ens fa sentir sols i desgraciats. Si algú ens acompanya en el sofriment, el dolor es transforma, es fa més suportable i el nostra ànim canvia.

Senyor, fes que estigui atent a les persones que pateixen al meu voltant i que pugui ajudar-les amb paraules amables i amb la meva companyia. I que quan jo no estigui bé sempre trobi algú amb qui compartir la meva pena.

Dijous

Diumenge de Rams

imatge de la pregària

La Quaresma arriba al seu final. Aquestes setmanes han estat llargues i plenes de bons propòsits.

Amb l’ajuda de la pregària hem après a ser més pacients i humils, a ser sincers i a demostrar el nostre amor als altres, a compartir i a ser amables amb tothom.

Gràcies, Jesús, per estar sempre dins nostre  i a mostrar-nos el teu Evangeli. Allò que tu deies i feies ens mostra el camí per anar creixent en l’amor a Déu i als altres.

Divendres

Temps de Pasqua, joia al cor

imatge de la pregària

Jesús, tot i morir s’ha quedat amb nosaltres per sempre més. Aquest és un motiu de joia que omple els nostres cors d’esperança i de força.

Un any més a la llum de la Pasqua anirem fent camí, amb els nostres encerts i les nostres mancances. Avançant endavant sempre i potser fent petites recules en algunes ocasions, però sempre amb la certesa que Jesús va al nostre costat, que no ens deixarà mai.

Jesús, gràcies per tot el que has fet per nosaltres. Et volem seguir fidelment, amb fe, alegria i bon humor. Som la teva colla d’amics i et sentim sempre amb nosaltres. Gràcies.

Aquest article ha estat publicat en CM/CS - Abril, Inici. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.