Dilluns
Natural Fashion Week
Vuitè diumenge – Temps Ordinari
Mt 6, 24-26
Quan mirem el nostre entorn , què hi veiem? El que creiem que hi ha, o el que realment hi ha? Caminant pel carrer o bé quan estem jugant al parc, moltes vegades ens passa que només veiem allò que volem, la resta no ens interessa, no la mirem. No t’ha passat mai que tot d’una descobreixes alguna cosa que sempre ha estat allí i que mai no hi havies fixat la teva atenció?
Quantes persones hauràs deixat de mirar, per davant de quants companys hauràs passat i no els hauràs ni vist ni saludat?
Tot allò que tu no veus, tot allò que tu no mires perd l’oportunitat d’acompanyar-te, d’ajudar-te. Tu perds l’oportunitat de sentir, de compartir, de gaudir… Mirem a fons i deixem que la vida ressoni dins nostre. No siguem cecs a allò que Déu ens ofereix.
Jesús, tu vas viure amb els ulls ben oberts a tot allò que t’envoltava. Ajuda’m a saber mirar i a saber veure amb intensitat, amb il·lusió, amb sentiment.
Dimecres
Dimecres de Cendra
Avui és Dimecres de Cendra. Com molt bé sabeu, Dimecres de Cendra és el primer dia de Quaresma, és a dir, se’ns recorda dues coses bàsicament; la primera, que no som eterns i per tant, que la nostra vida és limitada, té data de caducitat. En segon lloc, que som molt poca cosa davant la immensitat de Déu, sovint ens equivoquem i per això, volem el perdó d’aquell a qui hem ofès.
Quan ens imposen la cendra, se’ns diu: : “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli.” La nostra vida ha de permetre’ns canviar quan el rumb no és l’adequat, quan l’azimut i l’orientació no s’ajusten al que Jesús ens manifesta. Amb el Dimecres de Cendra s’inicia aquest camí de conversió.
Els cristians participem en la cerimònia de benedicció i la imposició de la cendra com a signe de penitència i com a recordatori que en aquest món la nostra vida té un fi. La cendra que es posa al front dels fidels s’obtenia cremant els llorers i palmons beneïts el Diumenge de Rams de l’any anterior atès que els objectes beneïts no es podien ser llençats ni maltractats. També és el dia de l’anomenat enterramennt de la sardina, que té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya i que va entrar a Catalunya a mitjans del segle XIX. Es feia una berenada al camp i després se celebrava una ceremònia grotesca on s’enterrada una sardina com a símbol que el Carnestoltes s’havia acabat.
Amic Jesús,
ajuda’ns a seguir les teves passes amb decisió. Concedeix-nos el coratge per reconèixer aquells moments on les meves accions i pensaments m’allunyen del teu costat i fan mal. Vetlla amb mi Senyor.
Dijous
Comencem la Quaresma.
La Quaresma és el període de quaranta dies per a preparar-nos per a la Pasqua. Començà ahir i acabarà el Diumenge de Rams.
La Quaresma és temps de reflexió, temps de buscar la diferència entre el què volem fer i ser i el que realment fem i som.
Temps de demanar perdó i de fer propòsits de millora.
– A l’escola, com cada any hem penjat a la classe una Vella Quaresma. És una imatge d’una vella arrugada i geperuda que té set cames, una per cada setmana de Quaresma.
– Cada divendres farem un propòsit de millora per a la setmana següent i si al cap de set dies hem procurat ser millors en el que ens havíem proposat, tallarem la pota.
– Cada equip ha proposat una millora. Esperem poder dir els propers divendres:
- Fora la pota de la mandra
- Fora la pota de les males paraules
- Fora la pota de les baralles
- Fora la pota de les males cares
- Fora la pota de la desobediència
- Fora la pota del malhumor
Jesús, ens preparem per a la Pasqua amb la teva ajuda i el teu exemple. Ajuda’ns a saber dir de tot cor: Fora la pota de tot allò que no faig bé.
Divendres
Paciència
Primera setmana de Quaresma: fem camí cap a la Pasqua.
Llegeix aquesta pregària lentament, paraula a paraula, fes-la teva afegint tot allò que vagi sorgint del teu interior.
Jesús, ajuda’m a ser pacient.
Ajuda’m a fer les coses amb calma, sense presses. Acceptant les meves limitacions i treballant per a millorar-ne els resultats.
Jesús ajuda’m a ….
Te’n dono gràcies i em comprometo a fer-ho.