Dimecres
Any de neu any de Déu, diu el refrany. La tia Magda m’ha explicat que això és el que es deia al seu poble quan era petita. Jo li pregunto el perquè d’aquesta dita i em respon que la neu d’ara serà aigua a la primavera. És veritat no havia pensat que la neu acumulada en els cim de les muntanyes es fondrà i baixarà rius avall regant tot el que trobin pel camí i omplint pantans, pous i fonts.
A la tele he vist un campionat d’esquí a la Molina. He pensat que la neu també ens serveix de diversió i de salut en poder practicar un esport tan en contacte en la natura com l’esquí.
Però també he pensat que la neu es pot convertir en un enemic perillós si no es tenen les condicions necessàries per a abrigar-se i protegir-se del fred. Quantes persones prop nostre estan en aquests moments patint a causa del fred i la neu?
Que sàvia és la natura que preveu l’aigua que es necessitarà i ens la regala en forma de neu!
Que amable és la natura que ens proporciona un element tan pur, fred i divertit com la neu per a practicar l’esport i la vida saludable!
Que bo seria que tots ens recordéssim de les persones necessitades i féssim alguna cosa per a evitar-los el sofriment!
Jesús, volem ser més sensibles que mai amb el sofriment dels nostres germans. Obre’ns els ulls i ajuda’ns a veure on i com podem ajudar a qui no té tanta sort com nosaltres, a qui les coses no els van tan bé i a causa d’això pateixen.