CM-CS 16-20 DE DESMBRE

Dilluns 16

Estem a la tercera setmana d’Avent i com ja és habitual aquests dies comencem amb un  conte de Nadal.

LLEGENDA DE L’ARBRE DE NADAL

Entrant a la casa, veuen el nen amb la seva mare Maria, s’agenollen i l’adoren. Obren els seus cofres i li ofereixen, com a regals, or, encens i mirra (Mt 2, 11).

Ja fa molts anys, la bona voluntat i la innocència d’un nen fou l’origen i motiu d’un dels ritus més bonics que es celebren el dia de Nadal.

 Per tal de poder obsequiar els seus pares en aquesta diada, va baixar al poble amb l’únic tresor que tenia: un formós avet. Pensava vendre’l alguna família d’allí que volgués guarnir la casa amb ell. Truca de porta en porta, per tot el poble i per les masies del voltant, però tothom se’l treia de davant, dient-hi:

 – No, no volem cap arbre per a fer lluir el Nadal. No veiem per què, un arbre ha de ser un guarniment nadalenc.

Desencoratjat, va haver de caminar encara molt sota el pes de l’arbre i de la gana, que cada cop es feia més feixuga i, amb les butxaques buides tornava a casa seva. Però, cansat, s’assegué a l’entrada del poble, deixant-se aclaparar per la tristor del desengany.

 Tot mirant-se el poble, va veure que, cap al vespre hi havia un moviment de gent. Sentí tocar la campana de l’església una mica als afores cridant el poble per a la Missa del Gall. Observà com totes les famílies van prendre fanalets i els encenien per tal de donar llum i joia a aquella nit.

 Quan va veure a tothom carregat amb els obsequis i els paquets que regalarien després de la missa, va dir a l’avet:

 – Ja veus que els homes no et volen, amic meu, però jo sé d’algú que si et voldrà… T’oferiré al Nen Jesús!

 La gent era molt lluny però sense pensar-hi més es carregà l’avet a l’espatlla i se’n va anar darrera d’aquella cua de llums, que cada vegada es feia més petita, puix que l’avet era cada cop més feixuc, tan feixuc que a la fi el nen, vençut per l’esgotament, es va aturar sense poder donar un pas més.

 Bé prou que els seus pares li havien recomanat que, sobretot, no reposés damunt la neu, perquè podria morir congelat… Però ell, sense pensar-s’hi, com que estava cansat, s’estirà damunt el blanc mantell i amb el cap recolzat a l’avet s’adormí.

 Aleshores succeí la meravella: l’avet tornar a arrelar-se i va créixer, va créixer, fent-se més gros que mai. L’avet més majestuós de les muntanyes era allí, i entre les seves branques, com entre els braços acollidors d’una mare, hi havia el minyonet, preservant-lo del gel de la nit.

 Acabada la missa del gall, tota la gent sortia de missa cantant i rient, però es van quedar sorpresos en veure una forta resplendor que sortia del mig del bosc.

 En acostar-s’hi van reconèixer l’avet i el minyó. Tothom s’emocionà molt. I sense dir un mot, cadascú anà penjant en les branques d’aquell arbre els obsequis, els paquets i els llums que duien i, fent rotllana al seu voltant, es van posar a cantar cançons nadalenques, tots encisats per aquella dolça pau de la gran nit.

 I des d’aquell Nadal, tothom té a casa seva, en aquestes diades, un arbre de Nadal i li pengen els obsequis, les joguines i els llums, i li canten cançons per a recordar sempre la generositat d’aquell noiet que havia ofert la cosa que més estimava i que els homes no volien, al Nen Jesús.

–

Dimarts 17

Aqui tenim un arbre de Nadal per pensar com ens ajudarem els uns als altres i serem cada vegada més amics.

Dimecres 18

Avui un cant de Nadal diuen que qui canta prega dues vegades.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Vv4s7LtNMPM[/youtube]

Dijous 19

T’esperem

Esperem la teva vinguda Jesús

Divendres 20

Ve el qui és “Déuambnosaltres”

Quart diumenge – Advent

Mt 1, 20-21