Dilluns:
La família
Quina màgia, la família,
grup de gent meravellós.
Grans, petits, homes i dones,
tots per tots tenim amor.
La setmana passa ràpid
amb els pares i els germans.
Els dissabtes i els diumenges
creix la colla; es fa més gran.
Oncles, ties i cosines,
avis, néts i cosinets,
amb dinars, sopars i festes,
celebrem que ens estimem.
Quan t’agafa un mal de panxa,
febre, tos i un trencament,
algú de la gran família
apareix i et fa content.
Quina màgia, la família,
tots per tots tenim amor.
Pensa en les persones de la teva família. D’un en un. Recorda moments feliços que t’apropin a cadascun d’ells. Dóna gràcies de tenir-los. Recorda’t de demostrar-los que els estimes. Prega per a ells i per les seves necessitats.
Gràcies Senyor perquè ens has donat una família que ens estima, ens cuida i ens acompanya en la nostra vida amb tanta comprensió i paciència.
Dimarts:
La màgia de la nit
Com m’agrada llegir al llit abans d’anar a dormir!
No sé per què durant el dia em costa trobar moments per dedicar-me al llibre que m’estic llegint tot i que m’encanta. És una història d’una colla de nens que viatgen per un mar desconegut i passen mil aventures… Però, ara no es tracta d’explicar l’argument del llibre. El que jo vull dir és que no entenc per què quan sóc al llit amb la llum que m’entra per la finestra i el de la tauleta de nit es crea una mena de món especial en el que estem sols la història del llibre i jo.
M’hi trobo tan bé que quasi cada nit el pare o la mare han de venir i recordar-me que l’endemà m’he de llevar d’hora per anar a l’escola i que és millor que tanqui el llum i em posi a dormir.
Quan tanco el llum arriba la segona part d’aquest món tan especial que apareix cada vespre quan vaig a dormir. És el moment de parlar amb Jesús i explicar-li com ha anat el dia. Li explico allò que ha anat malament i que em comprometo a millorar. Li demano que m’ajudi a tenir paciència quan les coses no em surten com jo voldria o a ser forta quan estic trista o enfadada. També li dono gràcies per tot allò de bo que m’ha passat i que m’ha fet sentir alegre i feliç. I quasi sempre m’adormo sense ni adonar-me’n i plena de pau.
Jesús, que bé que sempre et trobo al meu costat! Gràcies
Dimecres:
Robbie Williams “Angels”
[youtube]http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=THU8D6aKklE[/youtube]
No estàs sol
Aquesta cançó ens parla de soledat i tristesa, de moments en què tots ens hi podem trobar en els quals es pensa que res no té sortida, que un s’ enfonsarà en la misèria i es quedarà completament sol i que ningú l’ajudarà. Tot i així, a la cançó, mai no es deixa de creure que realment si que hi ha algú, un “àngel” que t’ajuda, algú en qui podem confiar, que sempre estarà al nostre costat en els bons i els mals moments, algú que ens ajuda dirigir-nos cap al nostre camí i superar les nostres pors.
Aquest “àngel” es pot interpretar com un amor, un amic, una mare…O també com algú del qual no som conscients de la seva existència però sense que ho sapiguem ens guia personalment amb els problemes i dificultats que se’ns puguin plantejar.
Dijous:
Gràcies
Donar gràcies és un gest senzill. Donant les gràcies reconeixem el que els altres fan per nosaltres. Els cristians donem gràcies a Déu per tot allò que tenim, per tot el que som, per tota la Creació i per tota la gent que ens envolta.
Donar gràcies és com somriure, és com omplir els pulmons d’aire nou i fresc!
Em fa sentir bé! M’agrada donar les gràcies al meu company de taula que em deixa el llapis i els colors!
I als pares pel conte de cada nit!
M’agrada donar-te les gràcies Jesús per estar al meu costat!
Divendres:
No accepto propina, gràcies
Vint-i-setè diumenge – Temps Ordinari
Lc 17, 10
Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer.