Montse, compañera y amiga, me envía un corto cinematográfico que me parece muy interesante para reflexionar sobre habilidades sociales, autoestima…
Hay maneras diferentes de entender la vida y de entendernos a nosotros mismos. Las consecuencias también son muy diferentes:
Foto Manuela de Sá Carneiro
Estimats/des alumnes:
Com va apreciar el Joan Cavallé –escriptor tarragoní-, sou la primera generació que va entrar a l’escola a començament d’un nou mil·lenni (l’any 2000). Jo voldria compartir amb vosaltres algunes consideracions sobre aquest fet que pot semblar anecdòtic.
Els antropòlegs us dirien que les generacions anteriors podien viure d’una manera més o menys previsible les seves circumstàncies (conservar una feina o passar els cicles vitals). A vosaltres us ha tocat viure moments de canvis.
Els pedagogs us recordarien que heu de tenir ben assolits uns “objectius”, o -en l’enèsim canvi de terminologia-, unes “competències”.
Aquest mestre, pare de dos fills, us recordarà només alguns aspectes que hauríeu de continuar treballant sempre:
– La creativitat.
– L’autoestima.
– La solidaritat.
– L’autoexigència envers l’esforç.
Començo per la més oblidada a la pràctica. La creativitat us serà imprescindible per afrontar els canvis que està vivint la societat. Aquests valors i hàbits no apareixen en cap pregunta de les proves estandarditzades que s’han passat aquest curs a totes les escoles de Catalunya. Són un tipus d’aprenentatges que omplen els discursos, les lleis i els currículums de manera transversal, que es mencionen en actes i jornades (perquè llueixen molt) però que tenen certa dificultat per aterrar a la realitat del dia a dia, tant de l’escola com de la societat en general. No obstant, penso que son d’una importància cabdal en els temps que vivim. Per què?
– La creativitat us permetrà afrontar les noves situacions vitals, els reptes i els canvis amb solucions adaptatives, tant a nivell individual, com social.
– L’autoestima us farà creure en vosaltres mateixos quan les coses no vagin molt bé, i aplegar confiança per tirar endavant.
– L’empatia, la capacitat de posar-nos en el lloc de l’altre, és una necessitat per a les relacions socials, per a l’ajut mutu (potser per a la supervivència de la nostra espècie).
– La capacitat per a l’esforç i l’autoexigència us permetrà continuar aprenent tota la vida, la qual cosa, diuen els sociòlegs més actuals, que és imprescindible en el present.
L’educació és cosa de tota la tribu, diu un proverbi. L’educació es fonamenta en tres pilars: família, escola i societat. Amb un o dos pilars, la construcció no pot aixecar-se.
Trobareu moments difícils en el vostre caminar, sense dubte. Llavors penseu que nosaltres tenim unes ales més fortes i més amples que les dels ocells: la imaginació, la capacitat d’estimar i de ser lliures sentint-nos nosaltres mateixos. Enfortiu les vostres ales! Sigueu feliços! No serà pas fàcil, però…
“Merece la alegría, no la pena”.
José Ángel Hernández
El Catllar, juny 2009
Porque todo aquello que no parece servir para nada puede ser lo más necesario, aunque nos empeñemos en ignorarlo, como nos ignoramos a nosotros mismos, como ignoramos una cultura que se extingue -una mirada que nos quedará haciendo falta.
Porque una capacidad relegada a la atrofia deviene una amputación del ser.
Porque las alas se fortalecen en el aire, no estudiando aerodinámica.
Los versos de los alumnos son el reflejo de una actividad que pretende incentivar a utilizar la creatividad y la imaginación, capacidades que nos hacen humanos y que nos serán imprescindibles en este mundo de cambios vertiginosos.
Dejando que los alumnos nos sorprendan podemos construir la alegría de otro presente, la alegría de ser y permitir ser.
Cuando a la gente se la despoja de su rostro amontonándola, primero se convierte en rebaño y después en jauría.
Estas páginas son vuestras. Recordemos: máxima libertad, máxima responsabilidad. Que disfrutéis y aprendáis. ¡Adelante!
A la platja llarga…
