Una aproximación entretenida:
Una entrañable película de dibujos animados que refleja cómo ve una niña a su hermano, que es autista:
mms://wmedia.eresmas.com/bb/fundacion_ba/mon_petit_frere_subtitulado.asf%20
Un libro hermoso en todos los sentidos. Recomendadlo, por favor. Creo que no es necesario hacer hincapié en el tema de la discapacidad. Quien esté libre de cazo, que descubra la presión de su olla.
A Laura
A vegades els mestres tenim bones notícies dels nostres antics alumnes. Una mare ens atura pel carrer per explicar-nos que el seu fill ha guanyat un premi de matemàtiques. Una alumna que tenia dificultats està molt contenta i és estimada per tothom en la seva feina, m’explicava un company aquesta setmana… I és que el mestres, quan treballem, no pensem només que heu de passar unes proves. Pensem en allò que necessitareu en el futur. I si, al cap del temps, algú ens diu que esteu contents amb vosaltres mateixos, que tot va bé, aquesta és la millor recompensa de la nostra feina. Hi ha molts factors que hi intervenen i nosaltres només fem la nostra aportació.
A vegades les coses no surten bé. La vida no és sempre fàcil. Quan rebem notícies d’una alumna brillant, exemplar, que està perdent la il·lusió que tenia per aprendre, que comença a despistar-se i a perdre de vista el que és més important per ella, ens sentim… –no trobo les paraules.
Quan arriba l’edat de fer-se el propi espai, el propi temps, la pròpia personalitat, és quan trontollen les seguretats que se’ns han transmès. I al mateix temps, l’opinió dels companys i companyes ens preocupa tant…
Però tot esdevé un nou aprenentatge. De les equivocacions s’aprèn. Quan passa la tempesta, una calma més brillant s’estén. Aquesta és la nostra esperança, si més no. Si us plau, mai no deixeu d’aprendre. No val la pena, val l’alegria!
Porque ésta es la escala gradual de nuestro entendimiento: primero, entender las cosas o creer que las entendemos; segundo, entenderlas bien; tercero, entenderlas mejor; cuarto, entender que no hay manera de entenderlas sin mejorar nuestras entendederas. Cuando esto lleguéis a entender, estaréis en condiciones de entender algo, o sea en los umbrales de la filosofía, donde yo tengo que abandonaros (…)
Antonio Machado. Juan de Mairena.
Así ve el poeta a los niños:
Estos niños que cantan y levantan
la vida
en los corros del mundo
que no son muro sino puerta abierta
donde si una vez se entra verdaderamente
nunca se sale,
porque nunca se sale del milagro.
CLAUDIO RODRÍGUEZ
Veieu aquest video i penseu què senten aquests nens i nenes quan arriba aquest gladiador que lluita contra la ignorància i la pobresa:
Espero que us agradi:
http://www.xtec.cat/crp-tarragones/tabula/tabulaV/tabulaV_19-psicomotricitat.pdf
Quisiera recomendar la lectura de un artículo imprescindible, aparecido hace tiempo en la Revista Babar:
http://revistababar.com/wp/?p=33
Leer para ser mejores
La mayoría de nuestros antepasados fueron analfabetos. Es verdad. Pero no fueron ignorantes. Ellos, simplemente, disponían de otro sistema de almacenamiento y transmisión del saber. A ellos les bastaba la memoria, que hacía las veces de biblioteca, y la transmisión oral, que hacía las veces de lectura. Y, a su manera, no eran menos sabios que nosotros. A su vez, los niños de aquella sociedad analfabeta, pero no ignorante, estaban en contacto permanente con la literatura de tradición oral, ya fuesen canciones, cuentos o adivinanzas, desde su más tierna edad hasta su madurez. No iban a la escuela, pero heredaban un saber secular. No leían, pero escuchaban la literatura que sabían sus mayores, y jugaban todo el día con las canciones y las fórmulas verbales que les había legado la tribu. En el fondo, eran más literarios que los niños alfabetizados de nuestros días.