No vaig aconseguir entendre ni tan sols la frase més breu, aparentment claríssima. Però el remolí girava, l’irradicable indici d’un món nou per a mi en profunditat. Vaig fer-me el jurament d’intentar-ho un altre cop. I un altre. Aquesta és la qüestió. Dirigir l’atenció de l’estudiant cap al que, al principi, excedeix la seva comprensió, però que gràcies a la seva altura i fascinació irresistible l’atraurà. La simplificació, l’anivellament, l’edulcoració que ara prevalen arreu excepte en l’educació més privilegiada, són criminals. Són fatalment condescendents amb les capacitats desconegudes de dintre nostre. Els atacs a l’anomenat elitisme amaguen una vulgar condescendència: envers tots aquells considerats a priori incapaços de res de millor. Tant el pensament (en forma de coneixement, de Wissenschaft, d’imaginació) com l’amor ens demanen massa. Ens humilien. Però la humiliació, fins i tot la desesperació davantg la dificultat –t’hi has barallat tota la nit i l’equació continua sense resoldre, la frase grega sense comprendre- poden alleujar-se amb la sortida del sol.
Errata. Una vida a examen. GEORGE STEINER. Proa, Barcelona, 1999