Disseny i il·lustració

Disseny de la portada d’un CD:

Dissenya una caràtula de CD (només part frontal quadrada que s’haurà de penjar a mida 400×400 píxels) utilitzant un programa de dibuix per ordinador i emprant algun dels recursos esmentats al mòdul (simetries, repetició, modularitat, retoc d’imatges,…) o d’altres. La temàtica del CD és de lliure elecció.

-Es poden utilitzar fotografies o dibuixos escanejats o bé creats per ordinador.

-Cal pensar una composició amb aquests elements i amb els altres elements gràfics necessaris (títols, noms, etc.)

-Cal presentar dues versions d’una mateixa idea.

-També s’hi ha d’adjuntar una escrit que analitzi els dos treballs i els valoris tenint en compte: (escriviu el text a part i després el copieu i enganxeu a l’entrada corresponent de la base de dades).

  • El disseny té un objectiu, un missatge definit .
  • Hem d’aconseguir comunicar i no decorar.
  • Totes les parts han d’estat ben relacionades, per tal d’enfortir el missatge que pretenem comunicar.
  • La tipografia ha d’estar integrada a les imatges i ser llegible.
  • El color denota i té significat.
  • Les formes escollides han d’atraure la mirada.
  • L’espai en blanc ha d’estar ben repartit.
  • El disseny té un ordre de lectura, un ritme, una composició, una tensió, un contrast.

(Aquests punts també seran criteris per a l’avaluació de l’exercici)

 

Exercici:

Es tracta de fer un nou plantejament, per a la portada d’un disc conegut.

La portada correspon al disc de John Mayall Jazz blues fusion. El disseny del disc original, de l’any 1971, presenta una fotografia cremada, en blanc i negre, del grup i la tipografia en majúscules de color blau sobre fons blanc a sobre i a sota de la imatge.

Al replantejar el disseny he triat, en primer lloc, una gamma de colors càlids que relaciono amb el tipus de música. La papallona és un referent a la cultura hippie del moment. La repetició d’un mòdul suggereix el ritme musical i el fet de que un dels mòduls estigui col.locat de forma  diferent i de major grandària és una al.lusió a la capacitat d’improvisació i flexibilitat de la música dins la seva estructura formal. La tipografia, verdana,  és sencilla  i les paraules es superposen lleugerament, sense perdre la llegibilitat, per reforçar el concepte de fusió entre jazz i blues de la música del disc.
En la segona versió s’incorpora, superposada amb transparencia, la fotografia de John Mayall (retallada del disc) en referència al disseny original. Cambia el color del fons per oferir un major contrast al conjunt i el color de les lletres per facilitar-ne la llegibilitat.

 

Prefereixo la primera opció, més senzilla, ja que en la segona crec que hi ha massa acumulació d’elements, encara que, el fet de que la composició sigui centrada i simètrica  n’alleugeri els efectes.



 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *