Narracions audiovisuals

MATERIAL DIDÀCTIC PER A UNA CREACIÓ AUDIOVISUAL

_________________________________________

Activitat: Realització d’un videoclip

Grup al que va dirigida:

L’activitat està dirigida al grup d’ Optativa de 4rt d’ESO dins la comunicació i llenguatge audiovisual.

És un grup heterogeni de 20 alumnes. Aquests s’agruparan en 4 grups de 5 alumnes cadascun.

Els alumnes no tenen cap experiència prèvia. Se’ls dona les explicacions teòriques nesessàries i la pauta amb els passos a seguir.

Què es vol treballar:

Es vol  treballar sobre tot el guió tècnic i l’elaboració del muntatge. Aquest es treballa amb el programa Windows movie maker. Els alumnes no tenen gaires coneixements dels programes d’edició i aquest és fàcil per començar.

La música és sempre present en la vida dels adolescents. Una  manera  d’estimular la creativitat i imaginació pot ser a través del que la música i les lletres de les cançons suggereixen.

Passos a seguir:

1. Explicació teòrica sobre l’equip de rodatge, els membres que l’integren i la funció de cadascú.
2. Visionat i anàlisi de diferents videoclips.
3. Explicació dels passos a seguir:
4. Posar-se d’acord i triar la cançó.

• Pluja d’idees per tal de veure quines emocions i sensacions evoca i quines situacions les poden representar (Es pot treballar per asociació d’idees o per contrast)
• Escollir les idees definitives

• Pensar en els emplaçaments pel rodatge. (Aquests hauran de ser la major part dins l’institut per tal de poder controlar les tasques en hores de classe encara que algunes escenes, si volen,  les podran rodar fora l’institut i fora de l’horari escolar).
• Escriure un guió literari. (Entre tots)
• Elaborar el guió tècnic i l’ Story board. (Entre tots)
• Organització de l’equip tècnic de rodatge i actors. Els càrrecs podran ser rotatius. S’establirà el director, càmara, tècnic de so, actors i finalment els muntadors. (Tots participaran en el muntatge)
• Enregistrament de les diferents preses de les diverses escenes.
• Treballar el muntatge tenint en compte el dinamisme i el ritme marcat per la banda sonora de la música escollida.
• Anàlisi i crítica del resultat obtingut.

Objectius que es volen assolir:

• Compendre els passos a seguir a l’hora de fer una creació audiovisual.
• Plantejar correctament un guió tècnic a partir del guió literari.
• Elaboració del muntatge adequat a la banda sonora  i al seu ritme.
• Treballar en grup respectant les opinions dels companys.
• Estimular la creativitat i la imaginació.
• Capacitat d’anàlisi i crítica del treball propi i dels companys.

Avaluació:

S’avaluarà als alumnes segons el grau d’assoliment dels objectius proposats.

__________________________________________________________________

 

Realització d’un videoclip: Guió tècnic

A partir del guió literari, el realitzador elabora el guió tècnic, que conté una descripció detallada dels elements del llenguatge audiovisual.

S’indica el nombre de pla de cada escena i es concreten tots els detalls tècnics per a la filmació.

El guió tècnic ens permet programar totes les seqüències i les escenes amb detall, tenint en compte:

1. 1. Lloc on succeeix l’escena.
2. Ambientació
3. Personatges que hi participen i els seus diàlegs.
4. So i/o música de fons.
5. Tipus de pla.
6. Efectes tècnics.

Exemple de guió tècnic:

________________________________________________________________-

VIDEOCLIP:

GUIÓ TÈCNIC                                       NOM________________________________

N. PLA	DESCRIPCIÓ ACCIÓ	TIPUS DE PLA	STORYBOARD	AUDIO
1
2
3
4
5
6

_________________________________________________________________________________

El muntatge

És l’ordenació narrativa i rítmica dels elements objectius del relat. El procés d’escollir, ordenar i empalmar tots els plans rodats segons una idea prèvia i un ritme determinat.

L’expressió del muntatge és l’element més important de tots els anteriors i fruit de tots ells. L’elecció, el ritme, la mesura van a la recerca de donar-nos una significació. Perquè imatges soltes poden adquirir en unir-se agrupades un nou significat.

 

Com es fa la separació o unió dels plans i seqüències en un film? Per mitjà de diverses formes d’articulació i puntuació:

• Per tall: les imatges d’un pla succeeixen les de l’anterior sense cap procés intercurrent.
• Per fosa en negre: l’escena s’enfosqueix fins no veure res. L’inrevès és l’obertura en negre.Potser també en blanc, en color o en iris.
• Per encadenat: Una nova escena va apareixent damunt d’una antiga que es va fonent per superposició.
• Per cortineta: La progressió d’una imatge a la pantalla fa desaparèixer, per desplaçament, la imatge anterior. Hi ha diferents tipus de cortineta.
• Per escombrat: Ràpida panoràmica que esborra la nitidesa d’una imatge i dóna pas al pla següent.

Globalment, les formes de pas indiquen una mesura (un pas de temps o un canvi d’espai) i una expressió (una idea, un símbol, un efecte…)

Tipus de muntatge:

Segons l’escala i la durada del pla:

• Analític: A base d’enquadraments que contenen plans curts i en general de curta durada. Es presta més a allò expressiu i psicològic. S’analitza la realitat estudiant-la per parts. Es crea un ritme ràpid en la successió.
• Sintètic: A base d’enquadraments que contenen plans llargs i amb freqüent ús de la profunditat de camp. Es dóna una visió més completa de la realitat, sense voluntat d’anàlisi. Com hi apareixen més objectes i més fets, exigeix enquadraments de més durada per poder tenir prou temps de lectura.

Segons amb vistes a la totalitat del relat cinematogràfic:

Narratiu: Pretén narrar una sèrie de fets. Pot ser:

• Linial: El que segueix una acció única desenvolupada per una successió d’escenes en ordre cronològic.
• Invertit: S’alterna l’ordre cronològic del relat a partir d’una temporalitat subjectiva d’un personatge o cercant més dramatisme.
• Paral·lel: Dues o més escenes, independents cronològicament, es desenvolupen simultàniament creant una associació d’idees en l’espectador. La finalitat és fer sorgir un significat arran de la seva comparació. Una característica seva és la indiferència temporal,on no importa que les diferents accions alternades succeeixin en temps diferents o molt distants entre si.
• Altern: Equival a l’anterior, basat en la juxtaposició de dos o més accions, però entre aquestes existeix correspondència temporal estricta i solen unir-se en un mateix esdeveniment al final del film o de la seqüència.

Expressiu: Intenta sobretot una interpretació artística o ideològica de la realitat cinematogràfica que vol mostrar en el transcurs d’un film. Pot ser:

• Mètric: Es basa en la longitud dels fragments.
• Rítmic: En funció tant de la longitud dels plans com de la composició dels enquadraments. Intenta subratllar l’impacte psicològic amb una segona sensació confiada al ritme del film. Es deforma la realitat d’alguna manera, el ritme real d’un succès es retarda o accelera segons allò que l’autor vol provocar.
• Tonal: Hi intervenen components com el moviment, el so emocional i el to de cada pla.
• Harmònic: Resultat del conflicte entre el to principal del fragment i l’harmonia.
• Ideològic: Cerca un sentit més intel·lectual en la narració dels fets en crea o evidenciar diferents tipus de relacions entre successos, objectes, persones… Relacions temporals, espaials, causals, consecutives, d’analogia, de contrast…

 

• http://www.xtec.net/~xripoll/edicio.htm
• http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/curriculum/eso_btx/dsvp/modul_3/muntatge.pdf

___________________________________________________________________________

Les angulacions

En prendre vistes amb una càmera, normalment l’eix òptic (línia imaginària que uneix el centre de l’enquadrament amb el centre de l’objectiu) de la càmera coincideix amb la línia recta que va des del nostre punt de vista fins a l’horitzó. Però en lloc d’això, pot formar diverses angulacions amb respecte a ell i llavors la càmera adopta diverses posicions o angulacions. L’angulació és la diferència que hi ha entre el nivell de la presa i el motiu que es filma.

Normal. El nivell de la presa coincideix amb el centre geomètric de l’objecte o bé amb la mirada de la figura humana. La càmera està situada a l’alçada dels ulls dels personatges, independentment de la seva postura.

Picat. Càmera inclinada cap al terra. Serveix per a descriure un paisatge o un grup de personatges, expressa la inferioritat o la humiliació d’un subjecte, o la impressió de pesadesa, ruïna, fatalitat…

L’eix òptic pot arribar a ser totalment perpendicular a l’eix horitzontal, mirant la càmera cap avall (“vista d’ocell”).

Contrapicat. Càmera inclinada cap amunt. Físicament allarga els personatges, en crea una visió deformada; expressa exaltació de superioritat, de triomf… L’eix òptic pot arribar a ser totalment perpendicular a l’eix horitzontal, mirant la càmera cap amunt (“vista de cuc”).

Inclinat. Si la càmera és inclinada, aleshores l’angulació també ho és i el pla que s’obté també.

Angulació impossible. S’ha aconsegueix per mitjà d’efectes, trucatges, manipulació del decorat… (una imatge presa des de dins d’una nevera oberta, p.ex.) La subjectiva és quan el visor de la càmera s’identifica amb el punt de vista d’un dels personatges creant una sensació de perspectiva subjectiva o mediatitzada.

La perspectiva favorable: Un bon enquadrament és aquell en què tots els elements necessaris en el moment de la descripció o narració cinematogràfica mostren les seves formes en millors condicions de visibilitat.

En el rostre humà, la perspectiva favorable no és ni la posició frontal ni la de perfil a la càmera, sinó la posició de 3/4.

http://www.xtec.net/~xripoll/angles.htm

Exemples de treballs d’alumnes del curs passat:

http://www.livestream.com/macbazerotv1/video?clipId=flv_ea58c7d3-03fd-4728-b273-822e01037a17&utm_source=lslibrary&utm_medium=ui-thumb

___________________________________________________________________________

TREBALLAR A PARTIR D’UNA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL:

Persèpolis

Persèpolis és la història autobiogràfica de la iraniana Marjane Satrapi, la història de com va créixer en un règim fonamentalista islàmic que l’acabaria portant a abandonar el seu país. El còmic comença a partir de l’any 1979, quan Marjane té deu anys i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d’un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del sha de Pèrsia a Iran i dóna pas a una república islàmica .
. Alhora que va creixent, Marjane s’adona que el nou règim islàmic pel que van lluitar els seus pares ha caigut en mans dels integristes i que no comporta res de bo.
En aquest punt acaba la història del primer dels quatre àlbums que composen Persèpolis. El segon ocupa el període de 1980 a 1984 i té com a rerefons la guerra entre l’Iran i l’Iraq a meitat dels vuitanta i l’inici de la seva adolescència, on coneixerem, per exemple, de la seva afició a grups musicals prohibits pel règim islàmic, i alguns dels problemes en què es fica ja de ben joveneta pel seu caràcter rebel. El tercer àlbum es centra en les múltiples penúries i peripècies vitals que viurà l’autora a Àustria entre 1984 i 1989, on és enviada a viure pels seus pares per protegir tant dels bombardejos com dels problemes legals en què podria acabar de continuar amb la seva conducta, que no sempre s’adequava als costums propugnades des del govern islàmic. El quart i últim presentarà el seu retorn a l’Iran, una època en què realitza els seus estudis de belles arts a Teheran, i després de viure a Europa diversos anys ens explica com ha de tornar a acostumar-nou a les condicions de vida sota el règim xiïta dels aiatol · là.

Persèpolis: La pel.lícula

El 27 de juny de 2007 es va estrenar a França la pel · lícula que adapta a l’animació els dos primers àlbums del còmic, codirigida i coescrita entre la pròpia Satrapi i Vincent Paronnaud. L’animació està realitzada completament en blanc i negre, i que compta en la versió francesa amb les veus de Catherine i la seva filla Chiara Mastroianni, en els papers de la mare de Satrapi i de la pròpia protogonista respectivament. Amb motiu de la presentació de la pel · lícula dins de la selecció oficial del festival de Cannes al maig de 2007 (cosa que no va caure bé a les autoritats iranianes). La pel · lícula va aconseguir finalment el Premi Especial del Jurat al Festival de Cannes 2007, a França en els Premis César de 2008 va guanyar els premis al Millor Primer Film i Millor Adaptació (i va rebre quatre nominacions) i als EUA va ser nominat als Oscars de 2008 al premi a la Millor Pel · lícula d’Animació (que finalment guanyaria Ratatouile).
A Espanya, la pel · lícula es va estrenar en cinemes el 31 d’octubre de 2007, però amb una distribució força reduïda, projectant-se en la seva estrena en només 40 sales a tot el país (incloent en aquesta xifra vuit sales que la projecten en versió original sense doblar , segons la llista de sales que va fer pública la distribuïdora). Malgrat haver estat comentada en pràcticament tots els mitjans de comunicació haguts i per haver, i rebre crítiques unànimement positives en els mitjans espanyols (per exemple, El País o Blog de cinema), el llargmetratge es va estrenar al nostre país de forma decebedora, comparada no ja amb França (on es va estrenar en 199 sales, tenint una població de 60 milions, enfront dels 45 d’Espanya) sinó amb altres pel · lícules estrenades aquesta mateixa setmana a Espanya. Possiblement aquesta estrena en sales va ser vist per la distribuïdora més com una inversió promocional de cara a la seva comercialització en DVD, que va sortir a la venda a Espanya el 31 de març de 2008 a tres edicions diferents (normal d’1 disc, especial de 2 discos , i “deluxe”, aquesta última només al a venda a FNAC).

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LpgBnzF2Eak&feature=related[/youtube]

Observa com està explicada la història:

• Persèpolis  és l’adaptació del prestigiós còmic en quatre  àlbums de Marjane Satrapi, Iraní afincada a França, en el que ens relata la seva infància i adolescència.
• Amb una posta en escena senzilla, la pel.lícula és una combinació de dues influències importants en Marjane Satrapi, el neorrealisme italià i l’expressionisme alemany: presenta escenes molt reals encara que sigui dibuix animat, i altres amb un toc orientat al disseny, amb imatges que voreigen l’abstracte.
• Proposa una caligrafia manual, una animació funcional en blanc i negre que cautiva.
• Destaca pel dinamisme de la seva narrativa i la força dels seus personatges.
• Fixa’t en el virtuosisme amb que estan explicats els episodis dels canvis físics dels adolescents i el primer amor de la protagonista: un exemple de gràcia, originalitat i concreció entre el què es vol explicar i la tècnica narrativa utilitzada.

 

Guió tècnic:

El llenguatge del còmic és un llenguatge proper al del cinema, (de fet l’StoryBoard  seria com el còmic d’una pel.lícula).

Anem ara  a analitzar com s’ha fet el pas del còmic a la pel.lícula.

Observa l’episodi “punk is not dead”  en el còmic:

 

I anem a visionar després el mateix episodi a la pel.lícula:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GRNKngEK5u8&feature=related[/youtube]

Intenta reproduir el pas del còmic a la pel.lícula  i elabora el guió tècnic corresponent a aquest episodi.

 

Pel.lícula subtitulada en castellà:

http://www.youtube.com/watch?v=LpgBnzF2Eak&feature=related