Sembla que el problema del aigua fa aparèixer tots els embolics dels nacionalismes i localismes més bàsics. Cada àrea geogràfica no vol que cap gota d’aigua vagi a parar a un altre lloc. Les disputes són reflex d’un sentiment excloent. Hi ha una realitat: no plou. Potser això es el canvi climàtic. Aquesta realitat bé per quedar-se. No podem esperar que plogui per oblidar-nos del problema real: les pluges cada vegada seran més minses i nosaltres tindrem que tancar les aixetes més temps. Llavors, que hem de fer?

El govern de la Generalitat i el responsable de medi ambient el Sr. F.Baltasar vol donar resposta: un transvasament –petit- d’aigües. No sé quina es la solució adequada, no soc expert. Però si tindríem que començar a pensar a llarg temini. Quina política és la més adient per un futur en el que el aigua serà escassa?

“Será el Ebro y no su afluente, el Segre, el que al final abastezca a Barcelona a partir de otoño, si sigue sin llover. Está previsto que lo anuncien el lunes el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y el presidente del Ejecutivo catalán, José Montilla” (El País, 12-abril-08). Amén.

La resposta implica que els partits polítics i la societat comencin a plantejar propostes de futur, combinant sostenibilitat i consum responsable, tractant de construir una nova política d’aigües.