El meu Symbaloo

He incorporat en aquesta pàgina una nova webmix que estic actualment configurant a Symbaloo.

Publicat dins de E.P. d'Aprenentatge | Deixa un comentari

Exemples de treball videogràfic (videos creats amb iMovie)

Aquí es mostren dues propostes de treball videogràfic editades bàsicament amb iMovie:

  • Una presentació per a un curs de formació en jardineria:

  • Una obra de caire més experimental, amb intervenció d’imatge editada prèviament amb altres programes informàtics i banda sonora pròpia creada amb el programa GarageBand (Aquest vídeo va estar sel·leccionat pel Seattle Transmedia & Independent Film Festival 2016 (http://trueindependent.org) com a material de concurs i mostrat durant la celebració del festival).

Publicat dins de General, Què faig | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

El mitjà videogràfic : l’aplicació iMovie.

El mitjà videogràfic ha anat guanyant pes d’una manera extraordinària dins de les arts i la cultura visuals en les darreres dècades. Sobretot en els últims anys, s’ha convertit en un aliat imprescindible en l’expansió de les xarxes socials i el microbloging,  de manera que, ara mateix, els nens i joves que omplen les nostres aules i escoles consumeixen una enorme quantitat de producció visual videogràfica amb tota normalitat i quotidianitat.

L’aprenentatge en aquest aspecte del comportament i els hàbits dels nostres alumnes s’esdevé de manera quasi automàtica al carrer i a casa i sense intervenció de la institució educativa.  De tota manera l’entrenament espontani i socialitzat en l´’us d’aquestes noves eines que incorporen els mitjans de comunicació actuals no és ni de lluny completa ni equilibrada:  els nois i noies que tenim a les aules adquireixen un grau de competència molt desigual en la manipulació de les aplicacions i els aparells i, sobretot,  solen patir d’una profunda absència de sentit crític,  tant per a administrar correctament la seva dependència de la pantalla (la generació dels “screenagers” ) com per a valorar el potencial real de les eines tecnològiques que toquen cada dia.

Per aquesta escletxa és per on pot infiltrar-se l’acció docent del sistema educatiu reglat, és a dir, la nostra feina com a professors d’escola o d’institut, en la meva opinió, pot enfocar-se en aquests dos fronts principals:

  1. D’una banda,  hem de restar oberts a detectar i incorporar totes aquelles eines tecnològiques que els nostres alumnes ja fan servir i ja coneixen relativament bé.  Hem de saber orientar l’ús que els alumnes en fan i aconseguir que aprofundeixin en la responsabilitat d’aquesta utilització i en els beneficis de saber aplicar les eines més correctament i en tasques més interessants, també en un pla acadèmic.
  2. D’altra banda, hem de proposar nous recursos tecnològics,  en principi no tant atractius ni directament assequibles pels alumnes, per tal que el pòsit dels seus anys de formació contingui també aquelles aptituts que els han d’ajudar a incorporar-se a la seva vida adulta de manera m-es efectiva i adient.

En un món on la cultura visual multiplica exponencialment la seva influència i el seu pes en tots els camps,  el domini de les tècniques i els mitjans videogràfics  -una part omnipresent de qualsevol producció multimèdia-  no resulta gens banal.

i ara ve la pregunta:  què ensenyem sobre aquest tema i com ho ensenyem a les nostres aules?

Hem d’ensenyar els principis bàsics de la captura d’imatges en format videogràfic (coincidents aproximadament amb els del format cinematogràfic) i les tècniques i principis més importants de la producció i la narrativa visual:  Enquadraments, tipus de plans, la importàncioa dels efectes de la llum i l’ombra, el ritme entre les seqüències i plans, l’estatge o escena general, les tècniques de la narració visual, les possibilitats d’edició i post-producció del vídeo, l’afegiment de la banda sonora i l’emmagatzematge i la distribució del producte acabat.

Molts d’aquests aspectes no poden treballar-se amb la mena d’aplicacions per mòbil que fan servir majoritàriament els nostres alumnes,  o, en tot cas,  han de treballar-se a través de propostes molt concretes que obliguin els alumnes a fixar-se en una quantitat de detalls suficient com per a pensar que hom està realment aprenent alguna cosa profitosa sobre el propi mitjà que s’utilitza  (i mai em cansaré de repetir que en tota comunicació cultural el mitjà que s’utilitza també s’expressa a sí mateix i modifica sensiblement el missatge que vehicula i produeix!!!).

En la meva modesta experiència he trobat que el programa d’Apple (iOS) d’iMovie és un dels que permet un treball més complet, conscient i enriquidor en el camp que ara ens interessa,  però també té mancances o aspectes que no cobreix prou bé, i això és el que cal valorar per tal d’escollir-lo o no com a aplicació d’ús a l’aula.

projecte reflect-EIX

projecte reflect-EIX

iMovie (iOS)

imovie2-jeadigitalmedia-org

Imatge original de JEADigitalmedia.org

  • Valor educatiu:               Molt alt (versió de sobretaula)  Raonablement Alt (versió mòbil)
  • Motivació pels alumnes:     Alta
  • Qualitat visual:                     Molt bona
  • Facilitat d’ús:                        Facil / Mitjanament fàcil
  • Aspectes negatius:               Només per a sistema operatiu iOS (aparells d’Apple)

El programa d’iMovie ens permet importar arxius de vídeo des dels formats comuns més habituals.  Un cop sel·leccionats i importats els clips que configuraran el nostre vídeo ens permet d’efectuar una àmplia sèrie d’accions d’edició,  cosa que fa possible treballar quasi tots els aspectes decisius de la producció videogràfica i promou, per tant, un aprenentage realment significatiu.

L’interfície és prou clara i entenedora. Amb una sessió n’hi ha prou per a explicar el funcionament bàsic del programa. Amb dues o tres sessions es poden haver vist prou bé totes les diverses opcions que es podrien utilitzar.

Edició amb iMovie

Imatge original de japanese.engadget.com

61

3 78

Les característiques principals d’iMovie són sensiblement diferents segons si treballem amb la versió per a ordinador de sobretaula o amb la versió mòbil.  En el cas de la versió per a ordinador de taula disposem de les següents capacitats:

Pel que fa a l’edició primària del futur vídeo:

  • En principi, el programa ens situa els diversos clips d’imatge del video (les diverses captures o importacions de fitxers d’imatge) en una línia contínua de temps.  Alhora ens permet veure al costat una zona de treball i una zona de visualització
  • Ens permet sel·leccionar cada clip individualment.
  • Podem rebutjar (eliminar) un clip sencer.
  • Podem dividir i retallar el clip per a fragmentar-lo, escurçar-lo, aplicar-li diversos efectes, …
  • Podem copiar i duplicar clips o fragments concrets
  • Ens permet alterar la velocitat de càmara (càmara lenta, càmera ràpida…)
  • Podem incorporar transicions diverses entre els clips.
  • Ens permet incorporar tot d’efectes visuals ja preparats.
  • Permet la incorporació de títols i text.

Pel que fa a l’edició completa d’imatge:

  • Permet intervenir sel·lectivament en la imatge de cada clip
  • Podem alterar l’exposició , la brillantor, el contrast de la imatge, o el to, la saturació i temperatura dels colors
  • Permet de retallar la imatge, ajustar-la o aplicar l’efecte Ken Burns
  • Aplicació de diversos efectes visuals.

Pel que fa a l’edició de la banda sonora:

  • Permet la incorporació de banda sonora (música, so ambient…) i l’edició bàsica de so  (tant de la banda sonora pròpia de l’enregistrament del clip com de les bandes de so afegides).
  • Podem incorporar fitxers de música i so des de la nostra biblioteca, des de internet, des de micròfon…
  • Permet eliminar, modular el volum d’entrada i sortidaapujar i abaixar el volum de cada clip i retallar un tram de banda de so incorporada.
  • Permet incorporar més d’una banda de so alhora.

Tot aquest potencial fa que el producte resultant pugui assolir una qualitat artística i expressiva molt important.

Un cop acabada l’edició del nostre vídeo el programa ens permet diverses vies d’emmagatzematge (creació de pel.licula d’iMovie, document de video .avi, … i per a compartirlo a través d’internet amb altrtes usuaris (Youtube, Vimeo, …).

La versió mòbil d’iMovie té un aspecte força similar a la versió clàssica per a ordinador, cosa que facilita el seu ús en tota mena d’aparells d’Apple.  Les seves capacitats, però, no són tan àmplies ni tan diverses. Tot i així el procés d’edició i el producte final son d’una qualitat molt acceptable.

Per a crear el nostre video haurem d’anar a iMovie des del nostre dispositiu, sel.leccionar l’opció > Projectes  (les altres son : Video , per a veure els videos emmagatzemats a la nostra galeria,  i Cinema, per a mostrar els videos que haguem creat prèviamnet i que haguem compartit mitjançant l’app. iMovie Theatre).

Un cop a Projectes se’ns preguntarà si volem fer una pel·ícula o un trailer. Anirem a  > Pel·lícula   >  Sel·leccionar videos, fotos o audio  (o bé a l’opció per a Capturar imatges directament des de la càmara, o a l’opció d’Ajuda) .  Afegirem els clips d’imatge i audio, etc. que desitgem editar i a poc a poc anirem veient com anar fent cadascuna de les operacions que necessitem. En els següents enllaços trobareu petits vídeotutorials que expliquen el procés de manera entenedora.

https://youtu.be/X0xIdcpa4h8

https://youtu.be/uTXXlJA_9Xs

https://youtu.be/SFaUqwKAr2g

http://www.jeadigitalmedia.org/2014/11/19/4739/

Per a aconseguir uns resultats equivalents amb altres eines mòbils hauriem de recórrer segurament a més d’una aplicació, com per exemple:  Kinemaster, VideoShow o Ultim Video Editor…

collage

Publicat dins de Què faig | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

PROPOSTA: CREACIÓ D’UNA NARRACIÓ DIGITAL

 

Exemple de narració digital creada amb els mitjans i recursos proposats per a aquesta activitat:

Imatge de previsualització de YouTube
Publicat dins de Què faig | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Des d’un posicionament crític: la idea de la ReWaiT

He preparat la següent presentació amb Prezi:   ReWaiT   per a situar una mica el que podria ser el meu acolliment crític de les noves tecnologies i la nova teoria educativa dins la feina que intento fer a l’aula i fora d’ella.

Incorporo també el següent vídeo de You Tube,  com a exemple del què penso que podría ser una molt discutible aplicació de les noves teories educatives amb l’ús dels mitjans tecnològics:

 

Imatge de previsualització de YouTube
Publicat dins de Què faig | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Sobre l’aplicació de les noves teories educatives i l’ús de la tecnologia a l’aula.

Una modesta aplicació de les noves tecnologies i els nous mitjans a l’aula pot produir un resultat molt encoratjador. Posaré un exemple recent que he viscut amb alumnes de 1er d’ESO:

Per a iniciar tota una sèrie de sessions que dedicarem a treballar traçats bàsics de la geometria (dins de l’assignatura d’EViP) hem vist uns videos de You Tube que mostren escalades d’arbres gegantins als EEUU. A través d’aquests gegants de la natura hem valorat el que significa el concepte i la idea de la “verticalitat” i de “l’horitzontalitat”. Hem vist com els diversos pisos de branques surten del tronc en inclinacions diverses i hem proposat un exercici de mesurament d’angles. Després hem proposat un exercici de traçat de paral·leles, dibuix d’angles iguals, suma i resta d’angles, traçat de bisectrius, etc… D’aquesta manera, posem en pràctica l’ús dels estris de dibuix tècnic (regles, escaires, cartabó, compàs, llapis tècnics,…). Finalment, reflexionem sobre els possibles significats simbòlics d’aspectes com ara la verticalitat, i veiem com s’apliquen elements verticals en una obra o producte visual i quina mena de sentits poden incorporar. Per a això, veiem un nou vídeo de You Tube, aquest cas es tracta d’un video musical d’un jove cantant que interpreta una de les cançons que ara estan de moda entre el jovent: “I Love U, I hate U” , de Gnash. Observem com es contraposa, en la narració visual, els elements durs, estàtics i verticals del bosc amb altres elements informals de la natura, com ara les onades del mar.

De vegades, els “grans projectes” que sembla que han d’omplir les nostres aules del s.XXI, o aquesta mena d’aplicacions més grandiloqüents de la nova teoria educativa basada en els avenços tecnològics, les TIC, les TAC , els PK, els PCK o els TPK del model TPACK, o els intents d’anar envers un nou UDL tot i incorporant les diverses fases del model SAMR, acaben produint més soroll que una altra cosa.

En aquest sentit us proposo de llegir l’article crític d’Antoni Dalmases:

http://www.nuvol.com/noticies/defensa-de-les-classes-magistrals/

 

Publicat dins de Què faig | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Mòdul 3. Sobre l’ús de les noves tecnologies a l’aula.

Els PK, PCK, i TPK no són pas continguts clau -ni tan sols inspiren de manera transversal- en el curriculum dels ensenyaments universitaris que s’imparteixen avui en dia al nostre país. Els futurs professionals de la docència que inundaran les aules d’escoles i instituts ho tenen, per tant, una mica cru si és que volen formar part d’una educació del s.XXI que segueixi el model TPACK.
El màster en formació per a futurs professors (o l’antic Curs d’Adaptació Pedagògica) tampoc és suficient per a assolir un domini prou consolidat de la ingent quantitat de recursos tecnològics que podrien ser del seu interés, de cara a la seva nova professió.
Ni un mateix pot acabar d’organitzar-se el seu propi PLE en un temps tan curt , ni es coneixen d’entrada totes les possibilitats dels diferents LSM que poden incorporar-se a l’acció docent imminent o futura.
Plantejar-se un desenvolupament curricular i una aplicació a peu d’aula inspirats en l’UDL vol dir multiplicar les hores de dedicació a la preparació de cada sessió, i això no sempre és gaire fàcil. D’entrada, encaminar el procés d’ensenyament-aprenentatge envers el model del SAMR demana un nivell d’experiència o, si més no, un grau d’atreviment creatiu docent que no pot improvisar-se d’un dia per l’altre.
Tot això vol dir: Temps i esforç. Ja ho advertia Confuci: “Les coses ben fetes necessiten temps; les mal fetes són irreversibles”

Per un altre costat, la dotació en material informàtic i en accessibilitat i capacitat de la xarxa d’internet a la majoria d’escoles i d’instituts de Catalunya, així com la seva gestió per part del personal responsable del centre, no és ni de lluny tan bona com tots voldríem. Això vol dir que, sovint, la qualitat del servei informàtic i de telecomunicacions de què es disposa a l’aula genera certes limitacions o provoca veritables pèrdues de temps o distorsions en el clima educatiu que es necessita.

Finalment, existeix un problema propiament d’horaris, de coordinació i de temps dedicable a cada assignatura que fa més complex d’intentar treballar per exemple en “projectes”, que no pas reproduir l’esquema tradicional de l’ensenyament reglat que tothom ja coneix. Val a dir, a més, que el fet de treballar per projectes o amb el LBD (Learn by Doing) no assegura tampoc cap resultat millor a nivell competencial de l’alumne, si no és que realment i de manera ben meditada el PEC s’orienta del tot i a fons en aquest sentit, es disposa de prous mitjans i recursos, i s’organitza la comunitat educativa d’acord a aquests objectius.

Amb tot això, només vull expressar que la meva opinió, tot i sent del tot favorable a la incorporació de les noves tecnologies i les noves metodologies en el procés d’ensenyament-aprenentatge actual, es manté força reticent a acceptar-ho com si fós una mena de panacea o una millora inqüestionable i radical davant de totes les altres formes de concebre l’educació que encara poden conviure avui en dia. En aquest sentit, recomano la lectura del següent article de l’escriptor i professor Antoni Dalmases, avalat a més pel Doctor en Filosofia i Professor d’Estètica a la Universitat de Girona, Xavier Antich:

http://www.nuvol.com/noticies/defensa-de-les-classes-magistrals/

Publicat dins de Experiències | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Music Education Hackathon!

El músic i creador de Google Lab, Alexander Chen, ens recomana aquest event on ell mateix hi participarà ,  mostrant-nos alguns dels seus projectes més importants. Origen: Music Education Hackathon!   

Publicat dins de Què veig | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

“Off The Grid” – Un festival d’arts i música innovador i per la defensa del medi ambient.

Des del web de Creators Project  ens arriba una notícia sobre la propera edició del festival “Off The Grid” a  Melbourne (Australia) , que s’inicia el dia 21 de desembre de 2016.  En aquesta edició,  el programa de conferències girarà entorn un projecte que s’ha batejat amb el nom de Palimpsest.  Es tracta de reunir una sèrie de personatges i experts en diverses disciplines per a discutir un futur auot-sostenible per a la ciutat de Melbourne. El propi festival utilitza exclusivament energia solar per al seu abasteixement, i destina tots els beneficis a projectes públics de sostenibilitat energètica i autonomia energètica per a la ciutat de Melbourne.

La idea s’insereix en la discusió global sobre els efectes del canvi climàtic sobre la societat i el món del s. XXI i pretén aportar noves idees per tal de fer-hi front i anar adoptant solucions viables des d’un posicionament local (amb visió global).

 

9f07b40470b49cc21b2b242610acb896

Off the Grid is Australia’s first ever 100 percent solar powered music and art party— harnessing the power of that scorching weather to bring you eco-friendly good vibes. The festival is returning for a second year this December, in partnership with The Creators Project, and it has just announced its conference programme, The Palimpsest.
Held in the ACCA forecourt on the day of the festival—right before the dancing begins—The Palimpsest features conversations between some of Australia’s leading environmentalists, architects, activists, entrepreneurs and foodies. On the program is Timothy Hill, one of Australia’s most prolific architectural minds, Natalie Isaacs, founder and CEO of 1 Million Women, and Paul Gorrie: the Victoria State Coordinator of SEED, Australia’s first Indigenous youth climate network.
This is not just another conference about climate change—it’s an informative, fascinating discussion about the future of cities. This is where The Palimpsest gets its name—a palimpsest being an ancient document that is continuously rewritten and rewritten. It’s an allegory for evolution, which is what Off the Grid is all about. The aim is to invest 100 percent of the profits from the festival back into solar power technology projects, in order to help Melbourne transition into a cutting edge, self-sufficient city. This year, the founders have confirmed they’ll build a solar project able to power at least two homes.
Festivalgoers are invited to engage with the speakers, and then stick around for music from improv duo Albrecht La’Brooy, underground visionary Andee Frost, unpredictable electronica artist Andras, Lullaby for Insomniacs’ Izabel Caligiore, house luminary J’Nett, obscure vinyl Queen Miss Goldie, Red Light Records’ Tako, high energy eight piece NO ZU, and the very international Senengambian Jazz Band—as well as contemporary dance from dancer and choreographer Benjamin Hancock, presented by Chunky Move.
Off The Grid is held at ACCA on December 21, 2016. You can view the full lineup and find out more about The Palimpsest here, and like Off The Grid on Facebook.

 Entre els artistes convidats a l’edició d’enguany d’ Off The Grid està Albrecht La’ Broy.  Aquí en podeu escoltar algun exemple de la seva producció musical:

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Ensenyament en un entorn d’aprenentatge d’enfocament tecnològic.

Des del web FacultyFocus.com ens arriba un interessant document (descarregable com a pdf.) que ens parla de diverses eines tecnològiques i diverses estratègies docents per a millorar l’aprenentatge dels estudiants de les nostres aules d’avui.

El document recull diversos escrits de John Orlando, de la Norwich University, referit a l’ús de “VoiceThread“,  “Wikipèdia“,  “Blogger“, “Prezi”  o senzillament a l’ús dels smartphones  a l’aula.

Teaching with Technology:
Tools and Strategies to Improve Student Learning

If you’re interested in using technology tools to enhance your teaching, it’s easy to get over- whelmed by the mountain of information out there. To make matters worse, much of it is either highly technical or simply not very practical for the college classroom.

Teaching with Technology: Tools and Strategies to Improve Student Learning approaches teaching technologies from your perspective — discussing what works, what doesn’t, and how to implement the best ideas in the best ways.

These articles were written by John Orlando, PhD, program director at Norwich University, as part of the Teaching with Technology column on Faculty Focus. You’ll find the articles are loaded with practical information as well as links to valuable resources. Articles in the report include:

• Using VoiceThread to Build Student Engagement
• Wikipedia in the Classroom: Tips for Effective Use
• Blogging to Improve Student Learning: Tips and Tools for Getting Started

• Prezi: A Better Way of Doing Presentations
• Using Polling and Smartphones to Keep Students Engaged

Whether the courses you teach are face-to-face, online, blended, or all of the above, this report explains effective ways to incorporate technology into your courses to create a rich learning experience for students, and a rewarding teaching experience for you.

Mary Bart Editor Faculty Focus

portada-pdf

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

El telèfon mòbil a peu d’aula: de la dependència a la independència

Si volem evitar la dependència del dispositiu, eduquem en la independència de l’aparell amb criteris, des de la pràctica a peu d’aula.

Origen: El telèfon mòbil a peu d’aula: de la dependència a la independència

Publicat dins de Pendents, Què veig | Deixa un comentari