La irrupció de les TIC a l’aula situa el sistema educatiu davant del repte de conciliar l’ús de noves possibilitats pedagògiques amb la metodologia tradicional

Ordinadors, tauletes, telèfons intel·ligents amb internet i, fins i tot, ulleres amb realitats virtuals. Cada cop són més els dispositius per estar connectats a la xarxa les 24 hores del dia. Se’ns fa estrany parlar ja de SMS, i hem adoptat com a quotidià mirar un vídeo del youtube des de qualsevol lloc: tant a la parada del bus com sota l’aigua. Les noves generacions, nascudes al segle XXI, creixen amb el xumet i les pantalles de la mà. La introducció d’aquestes tecnologies a la vida quotidiana ha suscitat un fort debat sobre quines repercussions té en els més petits i quins són els seus avantatges i inconvenients. La digitalització és un mitjà per a noves formes d’expressió, potenciació d’habilitats i accés a un enorme volum d’informació. Ara bé, si no se’n fa un bon ús, l’efecte pot ser nul o  tot el contrari. Aconseguir que les TIC siguin una eina per al desenvolupament personal encara és tot un repte.

Recels davant la novetat

“Arribarà un moment en que l’ús de la tecnologia s’haurà introduït, s’haurà normalitzat i ja no hi haurà aquesta por de que pugui ser negativa”, explica Maria Rosa Buxarrais, Catedràtica de Pedagogia de la UB. Perquè, tot i que la realitat actual passa per la plena convivència amb dispositius de tota mena, les TIC encara generen alguns recels quan es tracta de l’educació dels més petits. La incertesa dels possibles efectes que aquesta incorporació precoç pugui generar a curt i llarg termini és una de les causes principals que impedeix apostar pel canvi.

La millor manera de treure profit de les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals  és fer-ne una adequada educació. Aquest és un del propòsits de “Sobre Pantalles”, una iniciativa del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers que té com a objectiu principal “fomentar una reflexió crítica sobre l’ús diari que es fa de les tecnologies i difondre materials que siguin d’utilitat per a la prevenció de qualsevol problemàtica associada”. El psicòleg Jordi Bernabeu, un dels seus membres, explica que generalment els principals inconvenients que tenen avui en dia els joves amb les tecnologies són conseqüència “d’una irrupció en plena adolescència que no ha anat acompanyada d’unes pautes prèvies sobre com utilitzar-les”. Per aquest motiu, Bernabeu avalua positivament la introducció primerenca de les TIC com una prevenció de possibles addicions futures. Fins i tot, el Consell Escolar de Catalunya ha recomanat als centres educatius no prohibir l’ús de telèfons mòbils als infants, sinó ensenyar-los a fer-ne un bon ús.

Reptes per a la normalització

Tal i com assenyala Bernabeu, “el professional que treballa en el món de l’educació no pot ser tecnofòbic, en tot cas pot ser crític amb les tecnologies o escèptic, però ha d’incorporar-les”. Tot i que aquesta aplicació encara no és plena ni immediata. Un dels problemes és que els gestors educatius desconeixen bona part de les eines de què disposen. Això és tradueix en pocs casos on s’usin per millorar la metodologia educativa. Molts mestres no tenen coneixements informàtics suficients ni formació especifica per aplicar els nous recursos a l’aula. Per tant, es requereix un procés d’alfabetització digital dels educadors.