Estic a l’aula, obro els ulls, i miro al meu voltant i observo una dinàmica molt diferent a la meva infantesa. No va ser pitjor, sinó molt diferent.

http://alejandrocamps.files.wordpress.com/2010/06/image004.jpg

Les noves eines de comunicació, les noves tecnologies, la societat digital que puja i l’esforç de tots els mestres per estar a les nostres aules dins d’aquest món que avança a tota velocitat, en constant evolució, fa que vegi l’educació del segle XXI igual que la imatge anteriorment inserida.

No hem de perdre el nord, estem en una era digital, tenim mils recursos al nostre abast, han de disposar de tots els recursos tecnològics i també de tots els recursos que jo tenia. No ens n’hem de deixar cap, ordinadors i llibres, tauletes i fulls.

Unes classes amb grups cooperatius, que cada participant aporta alguna cosa i tots junts, formen un equip complet, com un petit trencaclosques on no hi pot faltar cap peça. Amb un potencial enorme per plantejar-se coses, investigar-les i exposar-les a la resta dels grups cooperatius de l’aula.

Una aula oberta, amb diàleg i diferents opinions, amb un tracte familiar, però amb respecte, amb una valoració positiva pel treball i l’esforç i no tant pels resultats aconseguits.

Un espai dinàmic on hi té cabuda les diferents perspectives, les preguntes, els raonaments i les diferents solucions. Amb una motivació i una gran participació. Amb totes les eines possibles per treballar, les d’ara i també les d’abans.