Un cop acabat el seminari de Competència Digital Docent definit en el marc del projecte europeu DECODE -Develop COmpetences in Digital Era- és moment de plantejar-se què suposa aquesta competència i si conéixer-la més a fons m’ha fet replantejar la meva pràctica docent.

A aquest plantejament he de respondre que, en general, tota formació aporta coneixements nous o en reforça els que ja es tenien, com considero és el meu cas particular. No és ara que començo a reflexionar sobre la Competència Digital, ja fa uns anys que investigo maneres d’aplicar-la en el meu dia a dia a classe, perquè vivim en un món cada cop més digital, on els nostres alumnes han de saber moure’s, aprofitar els recursos que la xarxa posa al seu abast, saber triar la informació pertinent, protegir les seves dades, la seva privacitat i, per suposat, respectar els drets d’autoria dels materials que utilitzen en les seves produccions digitals.

Des del meu punt de vista, aquesta competència és encara la gran oblidada de l’educació, perquè la major part de recursos digitals usats a les aules el limiten a substituir els llibres de text sense aportar cap innovació real, i això és per la simple raó que la Competència Digital Docent es troba encara en una fase de desenvolupament inicial en el millor dels casos, i perquè molt bona part del professorat no té un interès real a assolir-la o no saben per on començar.

En resum, caldria començar a implantar polítiques que afavorissin la formació docent en aquesta competència -més oferta formativa de qualitat i més equipaments a les aules-. Sense això, el més probable és que aquesta situació continuï igual o avanci massa lentament cap a una millora real.