Els Minairons

Tant a la majoria dels adults com als infants ens agrada fer fotos d’allò que veiem en el nostre entorn. La imatge que reté la nostra retina no volem que s’esborri de la nostra memòria, volem retenir-la per seguir recordant-la.

Tenir un aparell entre les mans que reprodueixi allò que estem mirant és màgic pels infants. Els crea molta curiositat i intriga. Se sorprenen en veure que aquest estri és capaç de plasmar allò que veiem amb els nostres ulls en una imatge més petita i que queda per sempre si no l’esborrem. La podem mirar tantes vegades com vulguem. Ja només aquesta experiència els crea molta emoció. Si a més a més afegim que són capaços de fer servir la càmera i observar el que han fotografiat encara s’entusiasmen molt més. És com un gran descobriment per ells veure què ha captat la càmera després de prémer el botó. Amb la càmera es poden fotografiar: objectes, persones, emocions, accions, etc. Aquesta experiència que viuen mentre fotografien i observen el seu resultat els motiva per seguir descobrint què pot fer la càmera.

Totes les persones veiem el món de manera diferent. Si ens centrem en els nens ens adonem que ells encara ho perceben molt diferent dels adults. Interpreten el món tal qual és, sense judicis ni prejudicis. Tenen una mirada pura. El que veuen és el que hi ha. Ells donen valor a allò que veuen, no tenen en compte ni la composició ni la tècnica. Plasmen allò que veuen. Als infants els encanta compatir amb els adults i els seus companys les produccions que ha fet.

El projecte que estem encetant aquest nou trimestre és el de “Per a què serveixen les lletres?”. Una de les activitats que tenim previst de fer és ser detectius de lletres que trobem a l’escola i al nostre entorn. Farem servir la càmera per plasmar tot allò que anem trobant.