L’entrada al Poble Vell impressiona si no l’has visitat mai, i si ja el coneixes no deixa commoure’t i emocionar-te. És entrar al passat, a un temps que no desitgem que torni mai més. Corbera va ser un poble colpit de manera especial per la guerra civil i concretament més a la Batalla de l’Ebre. Veiem cases caigudes, portes velles que ens introdueixen a l’antiguitat a una altra vida, a un altre món: solitud, pobresa, misèria, dolor. I empatitzes amb la gent, amb aquelles vides ja perdudes, que no no van tenir gaires oportunitats de sortir-se’n.
Però també pots imaginar que abans d’aquella maleïda guerra en aquells carrers existents, com al carrer Sant Pere, hi passejaven joves, treballaven homes i dones i hi jugaven nens:
… al futbol, saps com jugàvem? Un munt de pedaços lligats amb un cordill i quan es desfeia, doncs l’arreglàvem i ja està. I llavors també jugàvem al “Flendi” que era, tiraves com ara d’aquí allà i qui arribava més a prop era el primer. També en un quadro posàvem patacs. Saps què eren patacs? Dues cartes doblegades una fer cara i l’alta fer d’això, capçons.
(Joaquim Descarrega, testimoni oral)
Vídeo editat amb el programa OpenShote
