Algunes lletres de l’abecedari de la llibertat. Corbera d’Ebre

Vídeo editat amb l’app Kinemaster

A la sortida del Programa Coneix Corbera d’Ebre hem fet una aturada molt especial al Poble Vell. Allí s’hi va viure fins que va esclatar la guerra civil, perquè després es va canviar la ubicació del poble. El poble va baixar de la muntanya.

Alguns diuen que el poble va sofrir dos bombardejos i el poble va quedar malmès; altres comenten que no va ser exactament així, tot i que encara avui dia es poden veure els trets a l’església que encara resta dempeus. Les cases, però, abandonades del tot, han anat caient i han quedat per la memòria i l’espai s’ha museïtzat.

A la vora de moltes de les cases caigudes, es va crear l’any 1995 l’Abecedari de la Llibertat: un treball col·lectiu d’artistes que es va portar a terme al Poble Vell i està format per vint-i-vuit obres que representen el conjunt de l’abecedari.

De la mateixa manera que les lletres necessiten combinar-se per formar paraules i idees, els éssers humans necessitem ajudar-nos i treballar junts perquè, amb la petita col.laboració de tots, es pugui assolir el gran objectiu amb el que estem compromesos: l’articulació d’una societat més justa per a tots.

http://www.poblevell.cat/ca/abecedari/abecedari.html 

El fil conductor de l’obra és simple, però bàsic pel progrés humà: les paraules han d’estar sempre per damunt de la força, i les lletres són la base de les paraules que han de servir per entendre’s i cooperar. Basant-se en aquesta idea, vint-i-cinc artistes amb voluntat de treballar en comú per la pau i la justícia varen crear «L’Abecedari de la Llibertat» i avui les obres que el componen estan instal.lades al Poble Vell de Corbera d’Ebre.

http://www.poblevell.cat/ca/abecedari/abecedari.html 

Escriptors i poetes, l’any 1997 van posar la paraula a les lletres de l’Abecedari, acompanyant les escultures. El resultat de tot el conjunt es va anomenar «L’Abecedari de la Llibertat – Missatge Escrit».

Alguns dels poemes que trobem són:

La lletra B

Aquesta lletra duu la panxa de la bonhomia i el jeroglífic de la bondat. És la lletra del petó, la que aclofa els llavis i en fa un coixí humit perquè hi reposi la fonètica adormida.

Vistes de gairell totes les B són com els binocles de la llengua, els ulls d’un pont del diable que uneix el principi i la fi de la veu humana, potser uns sostenidors de seda per a mantenir la silueta de les paraules-dides.

Sense la lletra B les barques s’enfonsarien per la proa, el bes seria res i Barcelona deixeria de ser bona. Mai no hauríem parlat del mur de Erlin, ni de les melodies de Roadway, ni de Rigitte Ardot, i el seu ust tan onic i aundós, ni ens hauríem posat mala sang amb l’Anca Catalana.

(Joan Barril)

La lletra Z

Z, mestressa del secret servat;
sibilant, fricativa i ondulant,
apicodental i sonora com…

Zel, interès ardent per…

Zelar, tenir cura de…

Zenit, darrer desig de…

Ziza, silent naixement de l’espiga de…

Zona, fes-te espai per a…

Zoom, atansa’ns-hi, cap a…

…LA LLIBERTAT, TOLERÀNCIA NETA,
de tots els mots que ara escric amb la Z

(Victor Pallàs)

Entrem al Poble Vell de Corbera

L’entrada al Poble Vell impressiona si no l’has visitat mai, i si ja el coneixes no deixa commoure’t i emocionar-te. És entrar al passat, a un temps que no desitgem que torni mai més. Corbera va ser un poble colpit de manera especial per la guerra civil i concretament més a la Batalla de l’Ebre. Veiem cases caigudes, portes velles que ens introdueixen a l’antiguitat a una altra vida, a un altre món: solitud, pobresa, misèria, dolor. I empatitzes amb la gent, amb aquelles vides ja perdudes, que no no van tenir gaires oportunitats de sortir-se’n.

Però també pots imaginar que abans d’aquella maleïda guerra en aquells carrers existents, com al carrer Sant Pere, hi passejaven joves, treballaven homes i dones i hi jugaven nens:

… al futbol, saps com jugàvem? Un munt de pedaços lligats amb un cordill i quan es desfeia, doncs l’arreglàvem i ja està. I llavors també jugàvem al “Flendi” que era, tiraves com ara d’aquí allà i qui arribava més a prop era el primer. També en un quadro posàvem patacs. Saps què eren patacs? Dues cartes doblegades una fer cara i l’alta fer d’això, capçons.

(Joaquim Descarrega, testimoni oral) 

Vídeo editat amb el programa OpenShote