MONÒLEGS 1S5

Em dic Sep, tinc quaranta-set anys i visc a Olot. El que m’agrada més és fer mosaics de fotos de la família.

Treballo a casa fent els mosaics, en aquest cas no de la família sinó de persones que volen que els en faci. No m’agrada cuinar però si menjar. A part, també edito vídeos de youtubers i d’altra gent. 

No tinc fills ni dona però tinc un gos que es diu Picaxu i  pocs anys. També  moltes coses d’història i m’agrada entretenir-me llegint les etiquetes dels productes i així aprenc com s’han fet, on i quines empreses els ha fabricat. 

Ja, veieu, soc un home amable, ordenat, aplicat i molt curiós.

JOEL ROCHER

 

Em dic Victor Lee i tinc quaranta-dos anys, soc un polícia retirat, i ara combato el crim pel meu compte amb l’ajuda del meu germà i el meu amic més fidel, el meu gos Chopper.

Visc a Miami, en una gran casa moderna amb piscina, acompanyat del meu gos Chopper. Soc bastant humil, no m’agrada aparentar la meva riquesa aconseguida amb tots els meus anys com a cap de policia. Normalment vesteixo informalment, em poso el primer que trobo a l’armari, però sempre haig de portar la meva cadena d’or “facherita”. M’agrada fer bromes i incomodar la gent, i descansar tranquil a casa meva amb el meu gos. No m’agraden gens els graciosos que intenten prendre’m el pèl ni anar de compres, per això porto la mateixa roba des de fa vuit anys. Però el que més odio del món és la ceba.

ELOI GARCIA

 

Em dic Oliva Sànchez i treballo d’investigadora a l’FBI amb la meva millor amiga. Soc nascuda a Mèxic, concretament a Guadalajara, però actualment visc a Gràcia, a Barcelona, amb un gos que es diu Jason i ningú més. 

Tinc 23 anys i estic acabant la carrera d’investigadora a la universitat Pompeu Fabra de Barcelona, però els de l’FBI fa just un any em van trucar, ja que em van nombrar la millor investigadora de tot Espanya. A l’FBI estic treballant en una investigació secreta de la qual de moment no puc dir res.

 Soc molt divertida quan estic amb gent que m’estima, en canvi amb l’altra gent puc ser molt avorrida. 

Sempre vesteixo amb colors foscos com ara el negre, el blau marí o el gris. Un altre detall peculiar que em defineix és que sempre porto una flor a l’orella.

Quan parlo soc tranquil·la i pacífica i quan agafo confiança, molt divertida.

SARA MUÑOZ

 

Em dic Alisa Lacoste, tinc vint-i-cinc anys i visc a Califòrnia. Visc amb la meva germana des dels setze anys perquè els nostres pares van morir. Soc una noia molt alegre i motivada, m’agraden molt els nens petits, però el que més m’agrada és quan arriba el cap de setmana i surto de festa amb la meva germana i les nostres amigues i amics. No m’agrada gens tot això de l’amor perquè després acaba tot molt malament.

Faig 1 metre 70 d’alçada i m’agrada molt vestir amb coses curtes: pantalons curts, samarretes curtes… Treballo en una escola de nens petits des dels vint-i-un anys i m’agrada molt la meva feina. Parlo una mica de pressa quan estic molt nerviosa. No em plantejo gaire les coses abans de fer-les. Durant el meu temps lliure faig ioga a casa meva perquè la meva germana és professora de ioga. Visc amb la meva germana en una casa grossa i a vegades muntem festes al jardí perquè allà hi tenim la piscina.

YONE FAJARDO

 

Em dic Miriam, Miriam Miller, tinc 43 anys i visc a Irlanda, concretament a Dublin, la capital. Abans vivia amb la meva filla en un pis però ja fa uns anys que se’n va anar de casa, i ara ens veiem poc. La meva filla té 25 anys, la vaig tenir de molt jove.

L’a única manera amb la qual em guanyo la vida és fent de cambrera en un dels bars on abans anava habitualment, i, encara que no guanyo gaire, en tinc prou per anar pagant les factures i, com que visc sola, no necessito tant. 

Avui, mentre anava amb el cotxe cap a la feina, un cotxe s’ha parat en sec i he estampat tot el capot del meu cotxe en el seu. Si dic la veritat he perdut una mica els nervis, ja que el conductor no parava de donar-me’n la culpa, de l’accident, tot i que jo no hi he tingut res a veure, si ell ha frenat de cop no és culpa meva. Ens hem posat tots dos a cridar-nos i tots els veïns han sortit al balcó a veure què passava. Això no afavoreix gaire la meva reputació, que és més aviat dolenta.

IRINA SURROCA

 

Em dic Ramon Linares Crespo; em van posar Ramon perquè era el nom del meu besavi, el qual va morir en la II Guerra Mundial. Vaig néixer el 29 de octubre del 1992, així que tinc 29 anys. Visc a Barcelona, a la ciutat vella, tot sol perquè si visqués amb algú potser acabaria sense alguna cama. Soc molt perillós i m’encanta jugar a videojocs. Fa dos anys que no em canvio la roba: porto un jersei blanc amb un coll molt alt que em tapa la boca, un gorro també blanc, sis anells (tres a cada mà), dos collarets i unes ulleres de fa set anys. Sempre que puc intento fer màgia negra perquè m’aparegui menjar, ja que no el puc pagar perquè soc pobre, però mai em surt bé. També vaig a moltes sales recreatives a intentar aconseguir diners. Odio anar amb barca ja que sóc molt sensible i sempre acabo vomitant-ho tot. Ara mateix estic estudiant màgia negra i  intento demostrar que existeix. Jo no parlo gaire però quan parlo ho faig amb molt poques paraules i el meu tema predilecte és la màgia negra. Fa catorze anys era molt diferent, però em van segrestar i des de llavors vaig canviar.

IAN ARRIBAS

 

Em dic Hessa Haluf Mediona, tinc vint-i-dos anys i visc a Barcelona, cap al centre, en una urbanització no gaire coneguda, ja que està una mica amagada, en un pis amb els meus tretze peixos de diferents tipus. Treballo en un centre de rescat d’animals, però només salvem gossos.

Tinc un caràcter considerat i amable, però amb poca paciència, sobretot amb la gent; odio els nens, sobretot els malcriats, però m’encanten tots els animals. El que més m’agrada fer en el meu temps lliure és: passar l’estona amb els animals, sobretot mentre passejo per la meva urbanització, però també m’agrada passar l’estona amb la meva secta i mirar- me al mirall. El que no tolero és veure injustícies, com les que he patit pel meu sexe o la meva raça.

Em considero una persona que parla ràpid, amb energia i que s’emociona fàcilment, sobretot quan parlo de les coses que m’agraden, però quan estic trista, enfadada o tinc un mal dia parlo amb més tranquil·litat.

LAIA FERRER

 

Em dic Anna White, i tinc 20 anys. 

Vaig néixer a Madrid, però actualment visc amb la meva parella, que es diu Andre, a Portugal. Vivim a Portugal perquè ell és portuguès i vam decidir anar a viure tots dos allà.

Estudio dret a la universitat de Portugal. 

Sóc una persona dolça i emotiva, però sobretot sóc molt expressiva amb les meves emocions i els meus sentiments. 

Una cosa interessant és que em dic Anna White, perquè el meu pare és anglès, però la meva mare és madrilenya. 

M’agrada molt tot el tema relacionat amb el cinema, sobretot les pel·lícules de misteri, però el que no m’agrada gens són la majoria de verdures, excepte la patata. 

Les persones em diuen que parlo molt a poc a poc, però jo no me n’adono. 

El meu somni de sempre ha estat convertir-me en una gran advocada. Que tremolin les persones dolentes del món, perquè es trobaran amb mi!! 

PAULA LARRULL

 

Em dic Sharon Stiven Parrish i tinc 22 anys. Em considero una noia extrovertida i molt espontània; sempre m’agrada canviar d’aires.

Visc a Beverly Hills i actualment m’allotjo en una casa amb les meves amigues, que casualment són companyes meves de la universitat. Estudio filologia hispànica; m’agradaria ensenyar castellà a nens i nenes estrangers. Encara que els caps de setmanes o a l’estiu treballo de cambrera en un luxós restaurant, els diners que guanyo els utilitzo per pagar-me la carrera.

M’agrada fer riure la gent, estic feliç si els del meu entorn ho estan, però tot i així soc bastant independent. De tant en tant, si tinc temps lliure, em corprèn ajudar animals indefensos del carrer. També soc partidària de cantar, encara que em fa massa vergonya fer-ho en públic.

La gent em diu que soc molt tafanera i jo no ho nego, però m’agrada massa el safareig com per deixar-lo de banda.

LAIA LÓPEZ

 

Em dic Anna Rodríguez, tinc setze anys i visc a Mallorca, en una casa al costat del mar amb el meu germà.

Soc molt sentimental però molt forta emocionalment. Vaig vestida amb la meva jaqueta preferida que és de color blau, una samarreta vermella i uns texans negres, que estan esparracats una mica dels genolls perquè vaig caure. També porto unes sabates de color blanc i negre i un collaret metàl·lic amb una rodona. M’agrada molt fer esport, concretament el bàsquet, cuinar i viure aventures on cal resoldre misteris. El que no m’agrada gens és el pebrot i el suc de poma.

Parlo a poc a poc i que s’entengui; també parlo molt d’esports perquè m’agraden molt.

DIANA SCHUR

 

Em dic Martina Sala, tinc, vint-i-vuit anys i visc a Nova York. Demà al vespre em casaré amb en Ken el meu xicot. Portaré  un vestit blanc, guants blancs i llargs, unes sabates de taló blanques i em faré un monyo baix; també portaré  una corona de color plata. 

Soc molt sentimental. Treballo d’oculista. Normalment parlo d’amor i de programes de la TV.

JUDTIH VILARRASA

 

Em dic Mustafà Osejo, tinc 26 anys i visc a  Estònia, en un pis que comparteixo amb la meva amiga. Soc molt alegre, però si m’enfado em torno agressiu. Normalment vaig amb unes sabates  negres, uns texans grisos i la majoria del  temps vaig sense samarreta, però quan en porto m’agrada dur una camisa negra amb calaveres.

M’agrada molt anar al gimnàs, fer-me tatuatges i anar amb moto; no m’agrada gaire fumar ni els cotxes. Treballo en un taller de motos. M’agrada molt un programa que fan a la TV a les 20:00h, de motos.

ÍKER BASSAGAÑAS

 

Em dic Mike Vàzquez i tinc 30 anys. La majoria de la gent em diu Mike “el torturador” perquè m’encanta torturar la gent. Soc un assassí en sèrie i visc a Nova York, en un carrer molt amagat de la multitud, on hi tinc el meu refugi secret, que està ple de papers i hi ha poca llum. 

En total he matat 23 víctimes i estic en cerca i captura. Sempre estic preparant plans per atacar silenciosament i, després de cada crim, deixo el meu símbol: un punyal ensangonat, i així la gent sap que he sigut jo, però no em poden atrapar perquè ningú sap quina cara faig.

Soc assassí per motius personals del passat i per ganes de  venjar-me- de tot el mal que vaig passar.

BIEL SURIÑACH

 

Em dic Taylor, tinc 38 anys i visc a Miami, amb el meu gos Teddy. Soc amable i molt pacient. Quasi bé sempre vesteixo amb una camisa negra, un rellotge i un anell a cada mà.

El que m’agrada més és ajudar a la gent. Treballo de policia infiltrat però intento  mantenir oculta la meva feina. El que no m’agrada de menjar és el pebrot i, en la vida real, els traficants de droga. Normalment parlo de manera tranquil·la i pacíficament.

LLUC XIFRA