US CONVIDEM A FER AMB NOSALTRES UN RECORREGUT PER LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA. BONA AUDICIÓ!

Aneu clicant a sobre dels enllaços en negreta i podreu escoltar les audicions de les diferents èpoques i autors. 

• Música medieval. La música popular a l’Edat Mitjana no s’escrivia, només ens podem imaginar com era. Els que sí sabien escriure eren els capellans, i d’ells ens han arribat les primeres partitures musical de cant gregorià.

• Reinaixement musical. La música d’aquesta època es caracteritza per tenir diferents veus que fan “contrapunt”, és a dir, que es van convinant i juguen entre elles. Al cant s’afegeixen molt nous instruments creats en aquella època.

• Barroc. Alguns dels autors més coneguts són Pachelbel, Vivaldi, Albinoni, Haëndel i Bach (escolteu la Tocata i Fuga en Re menor i el Minuet en Sol Major)
• Us deixem un vídeo que analitza concretament el cànon de Pachelbel molt interessant. Cliqueu a sobre de Pachelbel i us sortirà.

• Classicisme. És l’època de màxim esplendor de la música clàssica, us convidem a escoltar aquests autors: Haydn, Mozart (escolteu la Simfonia 40, el Rèquiem i l’òpera La Flauta Màgica entre d’altres), Paganini, Bocherini i en l’inici de la seva carrera Beethoven.

• Romanticisme. El va començar Beethoven. Escolteu la seva Simfonia núm. 5, també la Simfonia 7, la Simfonia 9, el Pare Elisa per piano i la seva Sonata Patètica.  Altres autors dignes d’escoltar són: Schubert, Schumann, Rossini, Mendelssohn, Chopin, Verdi, Mussorgski, J. Strauss, Brahms i Tchaikovsky (escolteu la Dansa Xinesa del Trencanous i el Concert per piano número 1).

• Nacionalisme. Dins del Romanticisme va haver-hi un grup de músics que van incorporar les melodies i els contes populars de les seves nacions a la música. El resultat va ser espectacular, escolteu sobretot Grieg (obra Peer Gynt, “El matí” i “A la caverla del rei de la muntanya”) , Smetana, Dvorak, Bartok, Albeniz, Falla, Granados

• Post-Romanticisme. Mahler, Richard Strauss, Stravinsky i Wagner

• Impressionisme. Van introduir noves escales i harmonies que van donar un toc màgic a la música. No us perdeu a Debussy, Satie i Saint-Saëns.

• Música contemporània. A principis de segle la música acadèmica va intentar fugir del sistema tonal i fer les seves pròpies creacions a partir de l’atonalisme i l’experimentació.  Alguns exemples serien Schoenberg i Shostakovich