Aquesta animació de la Traviata de Verdi, és una forma creativa i molt atractiva d’introduir als nens, al mòn de l’òpera.

Hi ha anuncis que ens sorprenen perquè són petites obres d’art. En aquest anunci, d’un cotxe, la plàstica i la música es donen la mà per crear els diferents sorolls que pot fer un cotxe. El cor que ho interpreta fa, aquestes simulacions a capella.

Avui se celebra ei 134 aniversari del naixement de Falla i Google li ret aquest homenatge amb el seu logo.

Manuel de Falla va néixer el 23 de novembre de 1876 a Cádiz. Durant la seva infància va rebre classes de música de la mà de la seva mare i del seu avi. Més endavant, es va interessar per la literatura i el periodisme.
La música, va ser una de les disciplines preferides i ha sigut un dels intèrprets i compositors més importants, espanyols, de la primera meitat del segle XX.


Falla, va viure i es va formar musicalment a Madrid, Granada i París. La seva fama s’extenia arreu, però desprès d’ esclatar la Guerra civil, al setembre de 1939, va decidir exilar-se a Argentina, desprès de veure la mort del seu amic Federico García Lorca.
Va morir el 14 de Novembre de 1946.
En aquest enllaç podem veure algunes imatges del Museu Falla, fetes per unes alumnes.
CURIOSITATS
Era de caràcter tímid, molt religiós i sempre va viure amb la seva germana. Era escrupulosament net, fins a tal punt, que abans de donar un concert, netejava les tecles amb alcohol, ja que deia que l’havien tocat moltes mans.
No obstant, la seva música estava tan plena de passiò, que no semblava escrita per un personatge, d’apariència tan dèbil.
La seva imatge sortia en els antics bitllets de cent pessetes. Quan era un nen, la seva mainadera, tocava les castanyoles, i el va influir bastant, de manera que, més endavant va composar la òpera La vida es breve.
En aquesta òpera, ens endinsa dins del món meravellós de la música popular andalusa.
En aquest video, veiem La danza española nº1 on l’instrument solista són les castanyoles. La intèrpret és Lucero Tena.

L’eriçó a la boira és un curtmetratge escrit per Sergei Grigoryevich, i produït a la Ex Unió Soviètica al 1975. Tracta sobre les aventures que li passen a l’eriçó, durant el seu trajecte cap a casa d’un amic, per comptar estrelles.
És molt interessant, perquè l’autor vol veure el món, a travès dels ulls de l’eriçó i analitzar la seva ment. És una obra filosòfica, que parla de l’amistat i del companyerisme. La música que l’acompanya, escrita per Meyerovich, és molt fresca i segueix el fil mental del presonatge.

Continue to living és un poema de Philip Larking, on l’autor contempla el pas de la vida com una partida d’escacs.
El final és previsible i espera sense presses, el moment crucial.

«Continuing to live», de Philip Larkin

La fille aux cheveux de lin és una obra musical composta per Claude Debussy. És una música delicada, que junt amb Clair de lune, formen part de la suite Bergamasque. La música està ambientada en les regions orientals de la Xina i utilitza l’escala pentatònica, típica d’aquests indrets. En aquest enllaç podem veure una anàlisi de la partitura, i clicant a play és pot sentir interpretada.
A la pel.lícula Ladies in lavender (La última primavera), de Charles Dance, apareix aquesta obra, en una performance, interpretada al violí per Joshua Bell.

Posa’t el frac és lùltim espectacle que s’ha fet en el programa infantil Club pizzicato, que fan els dissabtes al matí, per la 2.
Aquest programa infantil, intenta aproximar la música clàssica als nens,de manera divertida i entretinguda, amb entrevistes, reportatges, actuacions en directe… etc.
En aquest video, veiem la interpretació del grup musical Yllana, amb temes del seu últim espectacle PaGAGnini.

Clica a la imatge per veure’l

Les indes galantes és un fragment de Les Sauvages, una òpera ballet de Rameau.
Va ser un compositor de l’època barroca que va crear un estil propi, diferenciat de l’estil italià. Va succeir a Lully a la cort francesa i la seva obra, és sobretot, lírica.

Les indes galantes consta d’un pròleg i quatre actes i la temàtica és l’amor que es manifesta a llocs exòtics, com Turquia, Perú, Pèrsia i Nordamèrica.
Aquests petits drames servien com excusa per mostrar la cort de Lluis XV, despreocupada i refinada.
En aquest fragment,Les sauvages, ens mostra una dansa dels indis d’Amèrica.