Banda Sonora, programa te la tv de Barcelona, entrevista a Eduard Punset. Aquest gran comunicador, melòman, científic, escriptor… és el prototipus de l’home renaixentista del segle XXI, enamorat de la vida, i que la intenta viure al màxim.
Banda sonora, pretèn acostar-se als seus convidats a travès de la música que els ha marcat. Punset ens explica les seves vivències, tot recordant Nessum dorma, Nat King Cole, The Beatles, Tina Turner, Vangelis, O mio babbino caro…
Via: Blog de Eduard Punset.
Tens memòria? Joc musical
Música per jugar és un joc musical on has de repetir la seqüència melòdica que et proposa el xilòfon. Cada vegada vas pujant un nivell més alt, si ho endevines.
Anecdotari (1) La sardana
Aquest article està extret del llibre Anecdotari Vilassarenc de Lluis Guardiola i Prim. El vaig trobar en una llibreria de vell, ara fa, uns quinze anys, i tracta sobre anècdotes de Vilassar. És de l’any 1958 i té la seva gràcia. Aniré posant algunes anècdotes que he trobat curioses o divertides.
LA SARDANA
Joan Ernest Vilardell, que té una filiació triangular de madrileny, mataroní i vilassarenc, explicava de quan una cobla gironina donà una audició de sardanes al Retiro de Madrid.
Els curiosos hi foren en gran nombre i diu que un d’ells feia lectura, en veu alta, del nom d’una partitura que un músic tenia a la mà.
Segons la traducció del lector madrileny, el títol de la sardana era “El sátiro de la cortina “. Així ho explicava Vinardell. Però la partitura de la sardana no era altra que la popularíssima que porta per nom “El saltiró de la cardina “.
Aquesta versió de Vinardell la completava un altre amic qui deia que el madrileny ho havia comentat d’aquesta forma: “Debe ser una sardana no apta para menores… “
Recordant l’Elvis Presley
Aquests dies, milers de fans nordamericans i de tot el món, recorden al que va ser un dels ídols de la música pop, Elvis Presley. Fa 33 anys que ens va deixar i a l’igual que John Lenon, i Michael Jackson, els seguidors li reten un homenatge.
Cada 16 d’agost es concentren a Graceland per assistir a la vigília i processó que se celebra cada any i durant tota una setmana es realitzen activitats de tot tipus.
Octopus in love
Octopus in love és un curt animat que explica les aventures d’un pop enamorat que no vol acabar a la taula d’un restaurant.
La història està ambientada a les illes gregues.
Pere i el llop
Pere i el llop Es un curt que ha guanyat l’Oscar de Curts d’Animació del 2008.
La directora és Suzie Templeton i està realitzat en stop-motion i amb 3D. Està basat en el conte de Sérguei Prokófiev, escrit en el 1936, després de la seva tornada a Rússia.
Stalin havia manat que l’art havia de reflectir els ideals comunistes i que la música havia de ser senzilla i intel.ligible.
Prokofiev, un nen prodigi i enfant terrible, probablement va escriure aquesta obra de manera sarcàstica.
Es tracta d’una peça en la qual alguns instruments de l’orquestra, representen els diferents personatges del conte infantil i resalten les paraules del narrador.
L’originalitat d’aquest curt envers tots els altres, realitzats anteriorment, és que no hi ha cap diàleg en tot el curt. Les imatges parlen per si soles, i s’han d’associar a l’instrument que representen.
. L’ocell: Flauta
. L’ànec: Oboè
. El gat: Clarinet
. L’avi: Fagot
. El llop: Trompa
. Pere: Família de corda
. Caçadors: Timbales i bombo
JOC MUSICAL
Clica a la imatge per fer el joc. Heu d’arrossegar l’instrument al costat de la imatge que creieu oportuna. Quan el comenceu a moure, sonarà.
Ara, endevineu a quina música pertany aquest anunci tan original i ben fet.
Vacances
Via Avui+El Punt
Humor gràfic
El Buda de les mil mans
El grup de dansa My dream és un dels millors grups de dansa xinesos. A part de la seva brillant actuació, s`ha de remarcar la particularitat de que totes les noies són sordmudes. Per la interpretació d’aquest ball tan complicat i vistós, les professores es situen al costat de l’escenari i les dansaires poden executar els moviments amb una sincronia perfecta.
Contrapunto bestialle alla mente
Contrapunto bestialle és una obra composta per Adriano Banchieri al s. XVII. Forma part d’una obra anomenada Il Festino, una comèdia madrigal que incloïa un número en el que s’imitaven els sons de la natura o dels animals.
Encara que està cantat amb llatí, no és propi de l’idioma cantar imitant veus d’animals, ja que es pot considerar com música profana.
King’s singers és un grup madrigalista anglès, fundat el 1968, que s’ha convertit en un dels grups més renombrats del món musical. Canten tot tipus de música.