L’home orquestra

One man band és un curt d’animació de la factoria Pixar, que va guanyar el premi platí del Festival d’Animació d’Annecy, a França.
La història, que no té cap diàleg, ens mostra com dos homes orquestra intenten captar l’atenció d’un nen, que té una moneda per tirar a la font. Les habilitats de cadascú, que rivalitzen entre ells, fa que l’atenció del nen es desviï de la intenció original, que era llençar la moneda a la font.
No us explico el final. Veieu-lo i disfrutareu.

one man band from master on Vimeo.

Quartet de flautes

Loeki Stardust Quartet és un quartet de flautes de bec holandès que es dediquen professionalment a la música des del 1978.
Desprès de tenir un gran èxit com a concertistes, el grup es desfà, però s’ajunten ocasionalment per fer algunes actuacions que tenen contractades.
El seu repertori va des de música antiga, fins al segle XX. Aquesta que sentim, The Jogger, és una obra contemporània, on demostren el seu virtuosisme amb les flautes.
Ès interessant veure que el domini de la flauta no solament ha de quedar relegada a l’àmbit escolar, sinò que pot figurar en qualsevol sala de concert, junt amb la resta d’instruments convencionals. Amb aquest instrument es pot tocar un repertori molt variat i atractiu.

Jordi Savall investiga els Borja

Jordi Savall, un gran músic, investigador i especialista en Música antiga, posa música a la dinastia dels Borja. Per fer-ho, amb rigor i fidelitat, investiga la història d’aquesta família, aprofitant el 500 aniversari de Sant Francesc de Borja, quart duc de Gandia.

borja La música del temps dels Borja, del papa Alexandre VI i dels seus fills, Cèsar i Lucrècia, fins a arribar a Sant Francesc de Borja -jesuïta i, probablement, compositor-, n’és el fil conductor.

La col.laboració dels músics especialistes en aquest tipus de música, de diferents països i nacionalitats, fa que la tasca sigui més enriquidora.

Videos a la carta, del canal 33, ens ofereix en aquest magnífic documental, el tarannà dels músics des de que comencen a investigar, fins que arriben al final del procès. Un procès llarg, meticulòs, on de pas ens ensenya l’ofici de músic.
El documental és llarg, però si disposeu de temps i ganes de veure com es crea una obra artística i els passos necessaris per a fer-ho, haureu disfrutat amb escreix.

In memoriam Joan Sutherland

joan-sutherland1Joan Sutherland, una de les millors veus de la lírica actual, ha mort a Suïssa, als 83 anys, desprès d’una llarga enfermetat.
La famosa soprano, junt amb Montserrat Caballé, era la última representant d’una generació de sopranos belcantistes.
Pavarotti la va definir com ‘ La veu del segle’ i Marilyn Horne deia que tenia una de les més formidables tècniques vocals de tots els temps.
Desprès d’una funció en el Teatre de la Fenice, de Venècia, la van anomenar La Stupenda, i des d’aleshores, es coneix amb aquest sobrenom.
La seva carrera va començar al 1957 amb una òpera de Händel, Alcina, i dos anys més tard es va consagrar al Covent Garden amb Lucia de Lammermoor.
En els seus 33 anys d’activitat professional, va recórrer tots els grans teatres internacionals, i no cal dir, que un dels seus preferits va ser el Teatre del Liceu de Barcelona, on sempre se la va rebre amb gran expectació.
Ens ha deixat una gran veu, però a travès de les nombroses gravacions que ens ha deixat, podrem disfrutar-la sempre.

Io, chi sono?

francesco-battiato1Francesco Battiato, músic, director de cinema, i pintor, és una de les personalitats més eclèctiques i influents de l’art musical italià. Juntament amb el filòsof Sgalambro és coautor de moltes de les seves cançons.
Les lletres i la música reflecteixen molts dels seus interessos, entre d’altres, la filosofia oriental i la meditació.
Forma part, junt amb altres artistes italians, del grup Artisti uniti per l’Abruzzo, per ajudar a la reconstrucció de l’Aquila.
La cantant que interpreta aquesta cançó, Milva, és una de les figures més importants de la cançó italiana. Al seus 71 anys, demostra tenir una sensibilitat i talent encomiables.

Io sono. Io chi sono?
Il cielo è primordialmente puro ed immutabile
Mentre le nubi sono temporanee
Le comuni apparenze scompaiono
Con l’esaurirsi di tutti i fenomeni
Tutto è illusorio privo di sostanza
Tutto è vacuità

E siamo qui ancora vivi di nuovo qui
Da tempo immemorabile
Qui non si impara niente sempre gli stessi errori
Inevitabilmente gli stessi orrori da sempre come sempre

Però in una stanza vuota la luce si unisce allo spazio
Sono una cosa sola inseparabili
La luce si unisce allo spazio in una cosa sola

Io sono. Io chi sono?

La luce si unisce allo spazio in una cosa sola indivisibili
Io sono. Io chi sono?

Música popular versus música culta

El violinista Gilles Apap, proposa que amb el violí, no nomès es toqui música culta, sinó que també s’interpreti repertori popular. Va néixer a Argèlia i es va formar a Niça formant-se amb professors de música clàssica.
Desprès de passar alguna crisi, va evolucionar cap a la música folklòrica i li agrada ser transgressor. Va guanyar el primer premi, en la categoria de música contemporània, en el concurs internacional de violí, Yehudi Menuhin.
El programa Nydia va fer un reportatge sobre aquest músic, per donar-nos a conéixer la visió que té de la música.
Menuhin va dir d’ell, el següent:
´La diferente música folclórica, en particular la de los pueblos que, lamentablemente, están en vías de extinción, está para que la asimilemos, está para que nos inspiremos en lo que tiene para ofrecernos, por sus características, y para garantizarle a esta música un nuevo resurgimiento a través de la imaginación creativa de los músicos que son capaces de tocar todo. Para mí, usted es el ejemplo de un músico del siglo XXI. Usted representa la dirección en la que la música debe evolucionar; por un lado, el respeto patrimonial por las preciosas obras clásicas, presentándolas en un estilo correcto y con la intensa comunicación que era adecuada en su época; por otro lado, el descubrimiento de la música [popular] contemporánea y su elemento creativo, no sólo en la improvisación, sino también en la interpretación´”.
En aquest video l’entrevista que li van fer al programa Nydia.

En un concert que feia amb una orquestra, interpretant un concert de Mozart, en el 3r moviment, on hi ha una cadenza, va fer una improvisació, tot barrejant estils i èpoques, tal com es feia a l’època de Mozart.
L’encant de Gilles es troba en la manera que té d’interpretar la música i d’entendre-la.
La música és per disfrutar-la fent-la, i fer disfrutar al públic que l’escolta. Fuig dels encarcaraments i dels academicismes. La música ha de ser VIVA.

Salto a la piscina

És un magnífic video d’humor i música fet per un ninot de goma espuma, un xiulet i una guitarra. L’objectiu del ninot, que es tirar-se a la piscina, fa que el músic estigui supeditat a les seves ordres.

Els sons de la ciència

Els sons de la ciència és un documental que esbrina quins sons o sorolls formen part de la nostra vida. El científic Bartolomé Luque, porta tres temporades fent experiments, per tal de deixar constància d’allò que sent.