Sonar és una animació musical de l’artista canadenc Renaud Hallèe. Aquest curt està basat en una animació abstracta amb acompanyament d’un cicle rítmic.
Va ser seleccionat a l’ Annecy International Animation Film Festival.

Sonar from Renaud Hallée on Vimeo.

El theremin és un instrument electrònic que es toca sense ser tocat, és a dir sense apoiar les mans sobre l’instrument.
Aquest curiós instrument va ser inventat per l’enginyer i violoncellista Leon Theremin al 1920, en resposta a les demandes de Lenin, que va demanar als científics russos que busquessin noves aplicacions per l’electricitat.
És el primer instrument electrònic que ha sobreviscut fins ara i que porta el nom del seu inventor.
Consisteix en dos oscil.ladors que produeixen ones amb freqüències superiors a les que la nostra oïda pot arribar a percebre.
Aquestes ones són les que interfereixen entre sí i donen lloc a d’altres ones audibles, el to de les quals es controla movent les mans al voltant de l’antena de l’instrument, però sense fer contacte amb ella.
Això fa que sigui un instrument molt difícil de tocar ja que tant el volumen com l’altura del so responen a qualsevol moviment de l’intèrpret, per la qual cosa la seva execució requereix una gran habilitat.
El so del theremin és tan especial, que podríem dir que és eteri. Pot assemblar-se al so d’una soprano o un violí, però sent diferent. Té una qualitat molt expressiva i immaterial, i molt sovint se l’ha anomenat com música sobrenatural.
Aquestes característiques van fer que molt aviat, alguns compositors comencessin a incorporar-lo al seu repertori, tenint una gran requesta en la música de cinema de ciència ficció.
Shostakovitch i Miklos Rozsa van ser els primers que el van utilitzar en les seves pel.lícules, com Solo, Dias sin huella, Recuerda o Mars Attacks, entre d’altres.
En aquest vídeo podem veure una demostració del theremin, amb una de les grans intèrprets, Pamelia Kurstin.

La publicitat d’aquest vídeo està feta amb persones.

En aquets video podem veure com la melodia s’expressa amb dibuixos.

Mauro Giuliani és un nen prodigi de la guitarra, té una musicalitat extraordinària i s’ho passa molt bé tocant. Val la pena sentir-lo. La Folia és una dansa portuguesa del s. XV. Era una dansa ritual associada amb la fertilitat, en la qual els ballarins eren homes vestits de dona. Al segle XVII es va extendre a Itàlia (Follia) i a França (Folie).
Desprès el tema va anar canviant fina a convertir-se amb un Tema amb variacions. Bach, Haendel, Purcell, Lully, la van utilitzar sovint en les seves composicions, fins ara que, encara se’n componen.
La podem trobar en la música de cinema (la banda sonora de Barry Lyndon de Kubrick inspirada en la Sarabande de Handel de 1492 o la que Vangelis va compondre per Ridley Scott.) També, més sorprenentment, en el món dels videojocs (banda sonora de Final Fantasy composta per Nobuo Uematsu IX).

Quadres d’una exposició de Mussorgsky, és una suite composta per quinze peces que recreen unes pintures pintades per Hartmann, amic de Mussorgsky, i que va morir molt jove.
Inicialment van ser escrites per a piano, però molts compositors n’han fet diversos arranjaments per orquestra, des de Maurice Ravel fins a Emerson, Lake & Palmer.
En aquests videos veurem diferents versions d’aquesta famosa obra.

Versió per a piano d’Evgeny Kissin

Versió per a orquestra de Ravel

Versió electrònica d’Emerson, Lake & Palmer

El gran pianista Lang Lang dóna lliçons a un nen prodigi, Marc Yu, que el vol emular. En aquest documental de tres capítols veiem com és l’aprenentatge d’aquest nen i alhora com el gran pianista l’aconsella.

En aquest video veiem unes explicacions sobre el 2n moviment de la simfonia nº 94 de Haydn, anomenada La sorpresa. Està extret del programa Descubriendo obras maestras de la Música clàsica i el director és Robert Levin.

Eduard Punset en el programa Redes, entrevista a Diana Deutsch, Catedràtica de Psicologia de la Universitat de Califòrnia, on ha desenvolupat un estudi: la paradoxa de Tritó.
Deutsch, mostra a Eduard Punset com aquesta paradoxa confirma la diferent percepció musical i la seva relació amb els sons als que s`ha estat exposat durant la infància.

Luminoir és un curt d’animació produït per estudiants de graduació de l’ESMA (Escola Superior d’Oficis d’Art) de Montpeller.
Els artistes són Assemat Mathieu, Coelho Gregorio, Hunault Michael i Lecoffre Yannick.
Una nena de 6 anys, espantada per la foscor i sola a la seva habitació, és segrestada per un misteriós monstre anomenat ‘lluminós’. En el seu món estrany, intentará mostrar-li la bellesa de la foscor, junt amb tots els seus amics i li farà descobrir un món màgic ple de llum.