Dissabte 10 de Juliol, se celebrarà des del Vendrell la primera audició mundial de les obres, fins ara inèdites, per a violoncel i piano de Pau Casals
En la primera part del concert, el violoncelista Lluís Claret i el pianista Gerard Pastor interpretaran les següents obres inèdites de Pau Casals per a violoncel i piano:

“Pastoral” (1893)
“Rêverie” (1896)
“Full d‘àlbum” (1897)
“Romança” (1897)
“Poème” (1917)
En la segona part, els Violoncel·listes de Barcelona, amb Lluís Claret, interpretaran:

J.S.BACH: “Sarabanda en RE Major” (de la 6a Suite per a violoncelo sol)
PAU CASALS: “Sardana per a Violoncels” (1927)
PAU CASALS: “Sant Martí del Canigó” (orquestració d’Enric CASALS)
POPULAR CATALANA: “El cant dels ocells” (Harmonització Pau Casals i orquestració Enric Casals)

En aquest video, Lluis Claret i Gerar Pastor, interpreten ‘Revêrie’

Aquest any es cel.lebra el bicentenari del naixement de Chopin. Per tot arreu s’estan fent diferents activitats i actuacions.
He trobat aquest video, on es fa un resum de la vida de Chopin des de Varsòvia fins l’arribada a Paris.
Per veure els subtítols en castellà, si no us sortissin directament, cliqueu sobre la fletxa vermella de la dreta, se us obrirà un desplegable on diu CC i cliqueu spanish.

Aquesta història per a nens, està escrita i narrada per José Saramago . La música és d‘Emilio Aragón. És un curt, plé de símbols i enigmes, destinat als infants, que creixen en un món – en excès- individualista, on predominen la desesperança i la manca d’ideals.

Saramago va morir als 87 anys a Lanzarote, lloc on vivia des de fa molts anys.
Ell mateix deia: “empezar a leer fue para mí como entrar en un bosque por primera vez y encontrarme de pronto con todos los árboles, todas las flores, todos los pájaros. Cuando haces eso, lo que te deslumbra es el conjunto… Espero morir como he vivido, respetándome a mí mismo como condición para respetar a los demás y sin perder la idea de que el mundo debe ser otro y no esta cosa infame”.

Un portugués, en el llibre de condol, va escriure: Gràcies per ser un home que mai vas oblidar els teus origens humils.

El 23 de Juny és la nit més curta de l’any i és tradició a Catalunya celebrar el solstici d’estiu amb diferents activitats. Es venera a la Natura i els quatre elements que la componen: aire, foc, aigua i terra.

Sant Joan, és la nit del foc i una de les festivitats més arrelades. La revetlla, amb petards i coets, els balls dels diables o correfocs, la degustació de coques i cava, i les fogueres a les places o la platja, formen part d’aquesta nit màgica, que es manté intacta cada any.

Segons Joan Amades, en el seu Costumari Català , l’origen de les fogueres i les danses al seu voltant, es troba amb la creença de voler regenerar el foc del sol i conjurar les sequeres;

i el tradicional Ball de Bastons, per foragitar els mals esperits.

Jaume Sisa, canta una magnífica cançó sobre la Nit de Sant Joan.

Ahir a la nit, des del Teatre Grec de Barcelona, es va veure una gran instal.lació lumínica, Spectra, del japonès Riyoji Ikeda
Juntament amb el Grec-Sónar, va reunir a més de 3400 persones que van gaudir d’un experiment amb la llum i el so, digne del segle XXI.

En aquest video veiem algunes curiositats sobre les guitarres que havia tingut Elvis Presley

Cliqueu a sobre de la imatge

Alex Arrechea, és un artista cubà que plasma, a través de la seva obra , el vaivé polític i social de l’època actual. Aquesta exposició, que l’ha anomenat Todo, algo, Nada, parla del poder, de posseir, poc o molt i de que res es durader.

La família Telerín – Cleo, Teté, Maripí, Pelusín, Coletas i Cuquín – era una familia nombrosa, que cada nit, sortia per la tv per anunciar-nos que s’havia acabat la programació infantil . Als que érem petits, en aquella época, devia ser cap als anys 60, ens encantava veure-ho, i era el moment en el qual, els pares, ens engegaven al llit, sense excuses.

Aquests dibuixos animats van ser creats pels germans Santiago i José Luis Moro. La música la va crear Moraleda, que tenia un grup musical. La melodia era molt enganxosa i va ser un referent pels nens d’aquesta época. Els dibuixos no només es passaven a Espanya, sinó que també es van exportar als països hispanoamericans, amb un gran èxit.

Més endavant, i degut a l’èxit que van representar els personatges de la família Telerín, es va fer una pel.lícula. El Mago de los sueños,, inspirada en els fabulosos contes de Christian Andersen.

El Mag dels somnis, entra per la finestra de l’àtic dels telerins, com si fós un Peter Pan i conta un conte a cada Telerín perquè s’adormin.
L’animació, per ser una pel.licula de l’any 66, és molt colorista, i els personatges están doblats per nens de veritat. Va tenir molt d’èxit, tant a Espanya, com a Llatinoamèrica.