Via Avui+El Punt

El grup de dansa My dream és un dels millors grups de dansa xinesos. A part de la seva brillant actuació, s`ha de remarcar la particularitat de que totes les noies són sordmudes. Per la interpretació d’aquest ball tan complicat i vistós, les professores es situen al costat de l’escenari i les dansaires poden executar els moviments amb una sincronia perfecta.

Contrapunto bestialle és una obra composta per Adriano Banchieri al s. XVII. Forma part d’una obra anomenada Il Festino, una comèdia madrigal que incloïa un número en el que s’imitaven els sons de la natura o dels animals.
Encara que està cantat amb llatí, no és propi de l’idioma cantar imitant veus d’animals, ja que es pot considerar com música profana.
King’s singers és un grup madrigalista anglès, fundat el 1968, que s’ha convertit en un dels grups més renombrats del món musical. Canten tot tipus de música.

Philip Scott Jonhson ha retratat 500 anys de la dona en l’art occidental. La música que acompanya a les imatges és la Suite per cello n 1 en sol Major de J S Bach ( Sarabanda), interpretat per la violoncellista Yo- Yo Ma. Aquest video ha estat nominat com el més creatiu del You Tube.

Jean Sibelius va escriure el Vals trist, una de les obres més conegudes d’aquest músic finlandès. Aquest vídeo ha estat fet pel il.lustrador italià Bruno Bozzetto, per la seva pel-lícula Allegro non troppo. Vol ser una paròdia de Fantasía de Disney.
Un gat, recorda els temps viscuts en una casa, que ara està en ruïnes. És tendra i amb molta senssibilitat.

Io, Don Giovanni, és una pel.lícula que narra la vida de Lorenzo da Ponte, que fou llibretista de Mozart. El director del film és Carlos Saura i està basat en un llibre italià de Vittorio Storaro, Memòries.
Da Ponte és un seductor nat, que porta una vida atabalada per culpa dels seus amors i segueix els consells d’un personatge il.lustre, Giacomo Casanova.
Saura crea una obra versemblant, meitat realitat i meitat ficció, però que enllaçada amb la música de Mozart és força interessant. Us la recomano.

Nacho Duato amb la Companyia Nacional de Dansa fa una recreació d’una suite de Bach. Els ballarins, l’escenografia, el vestuari, el director… tot plegat és d’una creativitat esplèndida. Un luxe pels sentits de la vista i l’oïda. Realment, Nacho Duato és un dels més grans directors de ballet que tenim en l’actualitat.

És un grup de mims percussionistes d’origen nordamericà. S’anomenen Blue men ( homes de blau ) perquè la cara i les mans van pintades d’aquest color, i la resta del cos, van vestits de negre.
En el seu teatre incorporen la música rock, fent especial èmfasi en les percussions. Fan participar al públic, tenen una il.luminació molt sofisticada i utilitzen grans quantitats de paper.

Els temes que tracten són familiars, i humorístics, i sovint satiritzen la vida moderna.