Aquest video tracta sobre les particularitats de la veu. Ens mostra les habilitats que s’han de tenir per dominar tots els registres. El va emetre un programas de tv3, Quequicom, aquest estiu.
Category Archives: GENERAL
Òpera ballet: Orfeu i Euridice
Pina Bausch ens va oferir, al 2008 una coreografia de l’òpera Orfeu i Eurídice de Gluck, al Palais Garnier. Actualment, s’està representant al Liceu Ifigenie in Tauride amb coreografia d’ella.
Pina Bausch, ballarina alemanya, coreògrafa i professora de dansa, va ser una figura de culte de la dansa internacional.
Va morir el 30 de juny de 2009 a l’edat de 68 anys, víctima d’una enfermetat fulgurant. Va crear escola i va ser una de les figures més rellevants de la dansa contemporània.
Cervesa musical
Aquella dita catalana que diu Bufar i fer ampolles, en aquest cas es podria canviar per Bufar i fer sons
Tuned Pale Ale és un producte dissenyat per Matt Braun. Són ampolles de cervesa, de vidre, on porten una etiqueta amb una escala musical.
Segons la quantitat de líquid que es begui, al bufar, surt el so que hi ha indicat a l’ampolla.
Aquest producte, sens dubte, pot estimular la creativitat i la espontaneitat dels moments de convivència.
A part, d’això també pot servir de marimba. Si se li dóna la volta a la caixa, es poden crear ritmes. Però, encara no és a la venda. De moment, nomès està al portfoli del dissenyador.
Aquí teniu un video on la Simfònica de Melbourne grava un anunci bufant ampolles. Per ells, és com una juguesca.
History of music (1)
History of music és un video on es recullen, de manera encadenada, uns fragments musicals de les diferents etapes de la història de la música. En aquest primer video escoltem fragments des de l’Antiga Grècia fins el Renaixement.
El teatre d’òpera per dins
Tots sabem que els teatres d’òpera tenen una gran complexitat a l’hora de muntar l’escenografia. Tot i que actualment, s’ha tecnificat molt i no es necessita tant capital humà per a poder fer funcionar els decorats, no deixa de tenir la seva importància.
Al teatre del castell de Drottningholms, a Suècia, edificat al 1766, es poden veure actualment muntatges d’òperes amb el mecanisme d’aquesta época.
Aquest video ens pot donar una idea de l’esforç físic que comportava la posada en escena.
Tibi & her cello
Tibi i el seu cello és el nom d’un grup format per la cellista Teresa Bernabé, un bateria i la guitarra elèctrica. És una de les poques cellistes que canta, alhora que toca el cello. De formació clàssica, va estudiar la carrera al Conservatori de Madrid, però degut a una tendinitis a l’espatlla i el braç dret, no va poder dedicar-se professionalment al món de la música clàssica.
Va buscar altres vies alternatives on poder dedicar-se a allò que havia estudiat i li havia dedicat tan de temps. Va aconsseguir una beca per estudiar a LIPA, escola de música que ha creat Paul Mcartney a Liverpool. A part de ser la cellista d’altres grups de Liverpool, es dóna a conéixer, fent actuacions, a diferents llocs d’Espanya.
La seva música és creativa, innovadora i molt cool.
Celebrant el centenari de MàriusTorres
Màrius Torres va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910. Fill de metge, també va estudiar medecina, però la poesia va ser el company que el va seguir sempre, fidel, constant. Va posar música a alguns poemes de trobadors provençals i de poetes francesos. Va emmalaltir de tuberculosi, i malgrat tots els esforços que va fer per superar la malaltia, va morir al desembre del 1942 als 32 anys.
Raimon Panikkar
El filòsof i humanista Raimon Panikkar, ha mort als 91 anys. Va néixer a Barcelona el 1918, fill de mare catalana i pare hindú.
Llicenciat en Químiques per la UB i en Filosofia per la Universitat de Madrid, va fer de professor en diferents universitats. Va ser un estudiós de les religions i durant vint anys va compaginar el seu temps entre India i els Estats Units. Es va especialitzar en Cultura Índia, Història i Filosofia de les Religions. Fins als 91 anys va residir a Tavertet on donava classes magistrals.
Franco Battiato entrevista a Raimon Pannikkar
Una visió sobre la vida i la mort
Anecdotari (1) La sardana
Aquest article està extret del llibre Anecdotari Vilassarenc de Lluis Guardiola i Prim. El vaig trobar en una llibreria de vell, ara fa, uns quinze anys, i tracta sobre anècdotes de Vilassar. És de l’any 1958 i té la seva gràcia. Aniré posant algunes anècdotes que he trobat curioses o divertides.
LA SARDANA
Joan Ernest Vilardell, que té una filiació triangular de madrileny, mataroní i vilassarenc, explicava de quan una cobla gironina donà una audició de sardanes al Retiro de Madrid.
Els curiosos hi foren en gran nombre i diu que un d’ells feia lectura, en veu alta, del nom d’una partitura que un músic tenia a la mà.
Segons la traducció del lector madrileny, el títol de la sardana era “El sátiro de la cortina “. Així ho explicava Vinardell. Però la partitura de la sardana no era altra que la popularíssima que porta per nom “El saltiró de la cardina “.
Aquesta versió de Vinardell la completava un altre amic qui deia que el madrileny ho havia comentat d’aquesta forma: “Debe ser una sardana no apta para menores… “
Recordant l’Elvis Presley
Aquests dies, milers de fans nordamericans i de tot el món, recorden al que va ser un dels ídols de la música pop, Elvis Presley. Fa 33 anys que ens va deixar i a l’igual que John Lenon, i Michael Jackson, els seguidors li reten un homenatge.
Cada 16 d’agost es concentren a Graceland per assistir a la vigília i processó que se celebra cada any i durant tota una setmana es realitzen activitats de tot tipus.