Loeki Stardust Quartet és un quartet de flautes de bec holandès que es dediquen professionalment a la música des del 1978.
Desprès de tenir un gran èxit com a concertistes, el grup es desfà, però s’ajunten ocasionalment per fer algunes actuacions que tenen contractades.
El seu repertori va des de música antiga, fins al segle XX. Aquesta que sentim, The Jogger, és una obra contemporània, on demostren el seu virtuosisme amb les flautes.
Ès interessant veure que el domini de la flauta no solament ha de quedar relegada a l’àmbit escolar, sinò que pot figurar en qualsevol sala de concert, junt amb la resta d’instruments convencionals. Amb aquest instrument es pot tocar un repertori molt variat i atractiu.

Francesco Battiato, músic, director de cinema, i pintor, és una de les personalitats més eclèctiques i influents de l’art musical italià. Juntament amb el filòsof Sgalambro és coautor de moltes de les seves cançons.
Les lletres i la música reflecteixen molts dels seus interessos, entre d’altres, la filosofia oriental i la meditació.
Forma part, junt amb altres artistes italians, del grup Artisti uniti per l’Abruzzo, per ajudar a la reconstrucció de l’Aquila.
La cantant que interpreta aquesta cançó, Milva, és una de les figures més importants de la cançó italiana. Al seus 71 anys, demostra tenir una sensibilitat i talent encomiables.

Io sono. Io chi sono?
Il cielo è primordialmente puro ed immutabile
Mentre le nubi sono temporanee
Le comuni apparenze scompaiono
Con l’esaurirsi di tutti i fenomeni
Tutto è illusorio privo di sostanza
Tutto è vacuità

E siamo qui ancora vivi di nuovo qui
Da tempo immemorabile
Qui non si impara niente sempre gli stessi errori
Inevitabilmente gli stessi orrori da sempre come sempre

Però in una stanza vuota la luce si unisce allo spazio
Sono una cosa sola inseparabili
La luce si unisce allo spazio in una cosa sola

Io sono. Io chi sono?

La luce si unisce allo spazio in una cosa sola indivisibili
Io sono. Io chi sono?

És un magnífic video d’humor i música fet per un ninot de goma espuma, un xiulet i una guitarra. L’objectiu del ninot, que es tirar-se a la piscina, fa que el músic estigui supeditat a les seves ordres.

Els sons de la ciència és un documental que esbrina quins sons o sorolls formen part de la nostra vida. El científic Bartolomé Luque, porta tres temporades fent experiments, per tal de deixar constància d’allò que sent.

Barallant-se amb el faristol. A qui no li hagi passat, que tiri la primera pedra!

MozArt Group és un quartet de corda polonès. Van estudiar música clàssica a l’Acadèmia de Música de Varsòvia, i es van decidir a tocar-la en clau d’humor. Han creat una mena de cabaret musical on la música i no les paraules són la font de l’alegria. El grup es va formar al 95, i des de aleshores han fet concerts a Polònia, Japó, Xina, EEUU… etc. i han guanyat diversos premis.

Peteris Vask va néixer a Letònia l’any 1946. Experimenta amb la música aleatòria i rep les influències de Lutoslawski, Penderecki i Crumb. Les seves obres són molt clares i comunicatives i té un gran sentit de l’harmonia.
Està molt sensibilitzat amb les qüestions mediambientals, fet que es nota amb moltes de les seves obres.
Plainscapes és una obra per violí, cello i cor on mostra el domini que té de la combinació dels sons i l’harmonia, arribant a un clímax místic.

King’s Singer és un grup vocal anglès, que canta a capella, tal com vaig parlar en un altre post. En aquest cas estan cantant un popurri de peces de Bach amb la música original, però la lletra és còmica i inventada per ells.
Els fragments que canten són: Toccata i Fuga, Air de la Suite nº 3 en Re M, Badinerie, de la Suite nº2, Concert de Brandemburg nº2 i Doble concert per a violí ( 2n mov.)

El Museu virtual d’instruments d’Urueña és una iniciativa de la Fundació Joaquin Díaz per tal de donar a conéixer tots els instruments que hi ha als museus de la ciutat. La visita virtual és molt completa, ja que és pot conéixer la seva història amb fotografies i arxius de so.
Si voleu saber més sobre instruments podeu visitar les següents pàgines:
La primera, és sobre els instruments que va dissenyar Leonardo de Vinci.
La segona és una web de recursos didàctics, sobre els instruments amb general.