Category Archives: GENERAL
Història de Nadal digital
Tal com diu el video, Els temps canvien però el sentiment és el mateix.
Niccoló Paganini
Paganini ha estat un dels músics més importants del segle XIX. Gran violinista i compositor, les seves obres reflecteixen un gran virtuosisme.
Yehudi Menuhin, Rugiero Ricci i Salvatore Accardo, entre d’altres, han estat uns dels intèrprets més famosos d’aquest gran músic. Les sonates per a violí són un exemple del virtuosisme i sensibilitat que es pot arribar a aconsseguir.
Pintures de Jazz
Cyrille Dethan, dissenyador independent francès, fa una presentació de dibuixos, utilitzant diferents tècniques, de músics i cantants de Jazz.
La música és de Sara Vaughan: All of me
Creativitat
Aquestes escultures d’instruments, estan fetes amb forquilles doblegades. L’autor és Matthew Batik.
Via Blogtenia.
Cantant amb llenguatge de signes
Imagine, de John Lennon, cantada per nens, amb llenguatge de signes.
Imagina que no hi ha cel
És fàcil si ho intentes
Cap infern sota nosaltres
Per sobre de nosaltres, només cel
Imagina tota la gent
Vivint el present
Imagina que no hi ha països
No és difícil de fer
Res per matar o morir
I tampoc religió
Imagina tota la gent
Viure la vida en pau
Pots dir que sóc un somiador
Però jo no sóc l’únic
Espero que algun dia t’uneixis a nosaltres
I el món serà com un
Imagina que no hi ha possessions
Em pregunto si pots
Cap necessitat de cobdícia o fam
Una germanor de l’home
Imagina tota la gent
Compartint tot el món
Pots dir que sóc un somiador
Però jo no sóc l’únic
Espero que algun dia t’uneixis a nosaltres
I el món viurà com un
Animació de la traviata
Aquesta animació de la Traviata de Verdi, és una forma creativa i molt atractiva d’introduir als nens, al mòn de l’òpera.
Publicitat
Hi ha anuncis que ens sorprenen perquè són petites obres d’art. En aquest anunci, d’un cotxe, la plàstica i la música es donen la mà per crear els diferents sorolls que pot fer un cotxe. El cor que ho interpreta fa, aquestes simulacions a capella.
Aniversari de Manuel de Falla
Avui se celebra ei 134 aniversari del naixement de Falla i Google li ret aquest homenatge amb el seu logo.
Manuel de Falla va néixer el 23 de novembre de 1876 a Cádiz. Durant la seva infància va rebre classes de música de la mà de la seva mare i del seu avi. Més endavant, es va interessar per la literatura i el periodisme.
La música, va ser una de les disciplines preferides i ha sigut un dels intèrprets i compositors més importants, espanyols, de la primera meitat del segle XX.
Falla, va viure i es va formar musicalment a Madrid, Granada i París. La seva fama s’extenia arreu, però desprès d’ esclatar la Guerra civil, al setembre de 1939, va decidir exilar-se a Argentina, desprès de veure la mort del seu amic Federico García Lorca.
Va morir el 14 de Novembre de 1946.
En aquest enllaç podem veure algunes imatges del Museu Falla, fetes per unes alumnes.
CURIOSITATS
Era de caràcter tímid, molt religiós i sempre va viure amb la seva germana. Era escrupulosament net, fins a tal punt, que abans de donar un concert, netejava les tecles amb alcohol, ja que deia que l’havien tocat moltes mans.
No obstant, la seva música estava tan plena de passiò, que no semblava escrita per un personatge, d’apariència tan dèbil.
La seva imatge sortia en els antics bitllets de cent pessetes. Quan era un nen, la seva mainadera, tocava les castanyoles, i el va influir bastant, de manera que, més endavant va composar la òpera La vida es breve.
En aquesta òpera, ens endinsa dins del món meravellós de la música popular andalusa.
En aquest video, veiem La danza española nº1 on l’instrument solista són les castanyoles. La intèrpret és Lucero Tena.
L’eriçó a la boira
L’eriçó a la boira és un curtmetratge escrit per Sergei Grigoryevich, i produït a la Ex Unió Soviètica al 1975. Tracta sobre les aventures que li passen a l’eriçó, durant el seu trajecte cap a casa d’un amic, per comptar estrelles.
És molt interessant, perquè l’autor vol veure el món, a travès dels ulls de l’eriçó i analitzar la seva ment. És una obra filosòfica, que parla de l’amistat i del companyerisme. La música que l’acompanya, escrita per Meyerovich, és molt fresca i segueix el fil mental del presonatge.