Uns estudiants d’Erasmus han fet una recerca per trobar diferents aspectes musicals allunyats del glamour convencional.
Les persones que actuen han posat la seva ànima en les seves interpretacions. Han fet èmfasi amb l’èsser humà capaç d’expressar emocions, sentiments i ben lluny dels cànons normals.
John Doan, és un luthier i gran intèrpret de música celta. Amb la seva especial guitarra, anomenada Harpolyre, interpreta a Sor, un clàssic de la guitarra del s XIX.
<a href=”“>
Si amb les imatges de Fantasia 2000 havíem gaudit de la música, amb aquestes, creades per Norman McLaren, encara disfrutem més. El trio Oscar Peterson mostra un conjunt de melodies de Jazz acompanyades gràficament per imatges abstractes, coloristes i amb continu moviment. Un goig pels sentits de la vista i l’oïda. Espero que disfruteu tant, com ho he fet jo.
<a href=”“>
Llegir està de moda. No us perdeu el revolucionari invent que des del Renaixement fins als nostres dies, ha format part de la cultura universal.
<a href=”“>
Raynald Colom, és un magnífic trompetista de Jazz català que retrata amb la seva música la diversitat cultural del Raval. El seu nou disc Evocació és una mostra del seu talent.
<a href=”“>
Tres músics suecs fan una brillant actuació parodiant la música de Monti i Rimsky-Korsakov.
<a href=”“>
Robinson Jeffers, a la seva poesia ens mostra el seu menyspreu per la societat humana a la que considera condemnada per la seva depravació i violència.
STOP AND HEAR THE MUSIC
El diari Wassinghton Post va fer un experiment social envers la percepció, el gust i les prioritats de la gent.
La consigna era: Fer música en un ambient normal, quotidià, i a qualsevol hora del dia per valorar lo següent:
És percep la bellesa? Ens aturem a disfrutar-la? Reconeixem el talent en un context inusual?
L’experiència és va fer al Metro de Nova York on un músic, des de primera hora del matí, i durant tres quarts d’hora es va posar a tocar el violí.
Va interpretar sis peces de Bach. Durant aquest temps es va calcular que van pasar per aquella estació al voltant de 1000 persones. Durant aquests tres quarts d’hora, només es van aturar, momentàniament set persones, i d’altres, -vint, en concret- li van tirar diners, sense parar-se. El violinista va recaudar 32 dòlars.
Quan va acabar de tocar i es va fer el silenci, nomès una persona el va reconéixer i el va felicitar.
Aquest violinista era Joshua Bell, un dels millors del món, que tocava obres de Bach amb un violí valorat en 3,5 millions de dòlars. Dos dies abans d’aquesta actuació d’incògnit, havia tocat en un teatre de Boston, ple de gom a gom, on les entrades valien un promig de 100 dòlars.
Una de les conclusions d’aquesta experiencia podria ser: Si no tenim ni un moment per apreciar els sons i silencis que flueixen d’un magnífic intèrpret: – Quin munt de coses ens estarem perdent?
Émile Waldteufel ( Estrasburg 9 de desembre de 1837- 12 de febrero de 1915 ), va ser un compositor francés de música popular i de moltes obres per a piano, com valsos i polkas.
El seu pare dirigía una orquestra i tan ell com el seu germà van ser uns intèrprets destacats.
Va estudiar al Conservatori de Paris amb Jules Massenet i als 28 anys va ser el pianista de la cort de l’Emperatriu Eugènia.
Quan l’Imperi francés es va dissoldre va tocar amb la seva orquestra al Palau Elysée. Va morir als 77 anys a Paris.
Isa
ac Albéniz (Camprodon, Ripollès, 29 de maig de 1860 – Cambo-les-Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un gran compositor i intèrpret de piano. No solament es va dedicar a la música per a aquest instrument: també va escriure obres per a teatre, sis òperes (més una d’inacabada i tres d’esbossades) i més de dues dotzenes de cançons, així com diversos temes orquestrals i de cambra.