En aquests documentals podem veure les particularitats dels instruments de corda fregada.
Instruments de corda polsada
Instruments de corda percudida
En aquests documentals podem veure les particularitats dels instruments de corda fregada.
Instruments de corda polsada
Instruments de corda percudida
Sonar és una animació musical de l’artista canadenc Renaud Hallèe. Aquest curt està basat en una animació abstracta amb acompanyament d’un cicle rítmic.
Va ser seleccionat a l’ Annecy International Animation Film Festival.
Sonar from Renaud Hallée on Vimeo.
El theremin és un instrument electrònic que es toca sense ser tocat, és a dir sense apoiar les mans sobre l’instrument.
Aquest curiós instrument va ser inventat per l’enginyer i violoncellista Leon Theremin al 1920, en resposta a les demandes de Lenin, que va demanar als científics russos que busquessin noves aplicacions per l’electricitat.
És el primer instrument electrònic que ha sobreviscut fins ara i que porta el nom del seu inventor.
Consisteix en dos oscil.ladors que produeixen ones amb freqüències superiors a les que la nostra oïda pot arribar a percebre.
Aquestes ones són les que interfereixen entre sí i donen lloc a d’altres ones audibles, el to de les quals es controla movent les mans al voltant de l’antena de l’instrument, però sense fer contacte amb ella.
Això fa que sigui un instrument molt difícil de tocar ja que tant el volumen com l’altura del so responen a qualsevol moviment de l’intèrpret, per la qual cosa la seva execució requereix una gran habilitat.
El so del theremin és tan especial, que podríem dir que és eteri. Pot assemblar-se al so d’una soprano o un violí, però sent diferent. Té una qualitat molt expressiva i immaterial, i molt sovint se l’ha anomenat com música sobrenatural.
Aquestes característiques van fer que molt aviat, alguns compositors comencessin a incorporar-lo al seu repertori, tenint una gran requesta en la música de cinema de ciència ficció.
Shostakovitch i Miklos Rozsa van ser els primers que el van utilitzar en les seves pel.lícules, com Solo, Dias sin huella, Recuerda o Mars Attacks, entre d’altres.
En aquest vídeo podem veure una demostració del theremin, amb una de les grans intèrprets, Pamelia Kurstin.
La publicitat d’aquest vídeo està feta amb persones.
En aquets video podem veure com la melodia s’expressa amb dibuixos.
Mauro Giuliani és un nen prodigi de la guitarra, té una musicalitat extraordinària i s’ho passa molt bé tocant. Val la pena sentir-lo. La Folia és una dansa portuguesa del s. XV. Era una dansa ritual associada amb la fertilitat, en la qual els ballarins eren homes vestits de dona. Al segle XVII es va extendre a Itàlia (Follia) i a França (Folie).
Desprès el tema va anar canviant fina a convertir-se amb un Tema amb variacions. Bach, Haendel, Purcell, Lully, la van utilitzar sovint en les seves composicions, fins ara que, encara se’n componen.
La podem trobar en la música de cinema (la banda sonora de Barry Lyndon de Kubrick inspirada en la Sarabande de Handel de 1492 o la que Vangelis va compondre per Ridley Scott.) També, més sorprenentment, en el món dels videojocs (banda sonora de Final Fantasy composta per Nobuo Uematsu IX).
Quadres d’una exposició de Mussorgsky, és una suite composta per quinze peces que recreen unes pintures pintades per Hartmann, amic de Mussorgsky, i que va morir molt jove.
Inicialment van ser escrites per a piano, però molts compositors n’han fet diversos arranjaments per orquestra, des de Maurice Ravel fins a Emerson, Lake & Palmer.
En aquests videos veurem diferents versions d’aquesta famosa obra.
Versió per a piano d’Evgeny Kissin
Versió per a orquestra de Ravel
Versió electrònica d’Emerson, Lake & Palmer
El gran pianista Lang Lang dóna lliçons a un nen prodigi, Marc Yu, que el vol emular. En aquest documental de tres capítols veiem com és l’aprenentatge d’aquest nen i alhora com el gran pianista l’aconsella.
Avui se celebra el 172è aniversari del naixement de Paul Cézanne. El logo del google el recorda d’aquesta manera.
No puc imaginar-me les pintures dels artistes impressionistes sense tenir present la música d’aquesta època. Debussy, Ravel, Satie, Fauré, Mompou… aconsseguiren plasmar amb música les imatges pictòriques.
Clicant aquest enllaç podrem saber una mica més sobre aquests músics i pintors.
Si en una entrada anterior parlava del trombó, avui podem veure un altre instrument de la mateixa família, la trompeta.
Però no és una trompeta estándar, no, sinó una trompeta doble. Ja sé que pensareu que és molt estrany, però sempre hi ha gent creativa i amb molt enginy.
En aquets cas parlem d’un músic de jazz americà Bobby Shew, que ha ideat una trompeta amb un mecanisme on pot alternar entre tocar per una campana o l’altra. Fixeu-vos que la segona campana porta una sordina.
L’efecte que es crea és curiós. Mireu un exemple en aquest vídeo.