Avui se celebra el centenari de la mort d’aquest compositor austríac. Arreu del món es fan diversos concerts interpretant algunes de les seves obres.
El vaig conéixer una mica més quan vaig llegir a l’any 1982 Gustav Mahler o el corazón abrumado de Arnoldo Libermann.
En aquest assaig vaig veure com diferents personatges del món de la música i la ciència rendien al mestre la seva més profunda admiració.
Arnold Schönberg deia … ” debo tratar de ser tan puro como usted ya que me está negado el ser tan grande.” el que li volia demostrar era una incondicionalitat i una entrega sencera.
La música era per a Mahler una incitació que tenia molt a veure amb les pulsacions que té l’home: rebel.lia, amor a la bellesa, búsqueda de l’absolut, qüestionament de la mort, por a sí mateix i significat de l’amor.
Allan Janik i Stephen Toulminn en la Viena de Wittgenstein escriuen …” Pocas ciudades han sido menos generosas que Viena para reconocer en vida a aquellos hombres a los que proclamaría héroes culturales después de su muerte.
Limitándonos a la música, podemos citar a Franz Schubert, Hugo Wolf y Arnold Schonberg. Pero el caso de Gustav Mahler es particularmente esclarecedor de esta duplicidad. Pues al mismo tiempo que se le celebraba como el más grande de los directores que había elevado a la Opera Imperial a una preeminencia hasta entonces no igualada, se le denunciaba como compositor corrompido a causa de su origen judío…”
Visconti a la seva pel.lícula Mort a Venècia popularitza definitivament el cèlebre Adagietto de la Cinquena Simfonia.
Centenari de Gustav Mahler (1)
Leave a reply