Cada 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines, els oficis de la Nit de Nadal per commemorar el naixement de Crist, el que al Principat es coneix amb el nom de Missa del Gall.
Un dels moments més emotius d’aquesta celebració és el Cant de la Sibil·la, una peça d’origen medieval que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final.
Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l’esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat.
El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal.
El Cant el protagonitza una persona – jove o adult, segons cada població- que va vestida amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o capell i una gran espasa a les mans.
El text del Cant és en català i amb la melodia gregoriana més arcaica d’Europa. En l’actualitat el Cant de la Sibil·la es canta cada vegada en més indrets del pais: l’Alguer (Sardenya), Barcelona (Santa Maria del Mar, el Clot, Sant Gervasi), Ontinyent, Sueca, Lleida, Gandia, Vic, etc.

Cant de la Sibil.la
(Trascripció d’Antoni Nughes de la versió del 1820 conservada a l’arxiu Diocesà de l’Alguer)

Al jorn del judici
parrà qui avrà fet servici.

1. Un Rey vindrà perpetual
vestit de nostra carn mortal
del Cel vindrà tot certament
per fer del setgle giugiament.

2. Ans quel Judici no serà
un gran señal sa monstrarà
lo sol perdrà la resplandor
la terra tremirà de por.

3. Aprés se badarà molt fort
amostrantse de gran conort
amostrar se an ab bris i trons
les infernals confusions.

4. Del Çel gran foc devallarà
com a soffre molt podirà
la terra cremarà ab furor
la gent avrà molt gran terror.

5. Aprés serà un fort señal
d’un terratremol general
les pedres per mig se rompran
y les montañes se fendran.

6. Llavors ningú tindrà talent
de or, riqueses, ni argent
esperant tots quina serà
la sentèntia ques darà.

7. De morir seran tots son talents
scrafirlos an totes les dens
no y avrà home que no plor
tot lo món serà en tristor.

8. Los puits y plans seran iguals
allí seran los bons y mals
Reis, Duchs, Conptes y Barons
que de lus fets retran rahons.

9. Aprés vindrà terriblement
lo fill de Déu omnipotent
qui morts y vius judicarà
qui bé avrà fet allís parrà.

10. Los infans qui nats no seran
dintre ses mares cridaran
diran tots plorosament
ajudaus Déu omnipotent.

11. Mare de Déu pregau per nos
pus seu Mare dels peccadors
que bona sentèntia hajam
y Paradís possehiam.

12. Vosaltres tots qui estau
devotament a Déu pregau
de cor ab de gran devoció
que us porte a salvació. Amen.

El 16 de Novembre va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat.