STOP AND HEAR THE MUSIC
El diari Wassinghton Post va fer un experiment social envers la percepció, el gust i les prioritats de la gent.
La consigna era: Fer música en un ambient normal, quotidià, i a qualsevol hora del dia per valorar lo següent:
És percep la bellesa? Ens aturem a disfrutar-la? Reconeixem el talent en un context inusual?
L’experiència és va fer al Metro de Nova York on un músic, des de primera hora del matí, i durant tres quarts d’hora es va posar a tocar el violí.
Va interpretar sis peces de Bach. Durant aquest temps es va calcular que van pasar per aquella estació al voltant de 1000 persones. Durant aquests tres quarts d’hora, només es van aturar, momentàniament set persones, i d’altres, -vint, en concret- li van tirar diners, sense parar-se. El violinista va recaudar 32 dòlars.
Quan va acabar de tocar i es va fer el silenci, nomès una persona el va reconéixer i el va felicitar.
Aquest violinista era Joshua Bell, un dels millors del món, que tocava obres de Bach amb un violí valorat en 3,5 millions de dòlars. Dos dies abans d’aquesta actuació d’incògnit, havia tocat en un teatre de Boston, ple de gom a gom, on les entrades valien un promig de 100 dòlars.
Una de les conclusions d’aquesta experiencia podria ser: Si no tenim ni un moment per apreciar els sons i silencis que flueixen d’un magnífic intèrpret: – Quin munt de coses ens estarem perdent?