Aquest article està extret del llibre Anecdotari Vilassarenc de Lluis Guardiola i Prim. El vaig trobar en una llibreria de vell, ara fa, uns quinze anys, i tracta sobre anècdotes de Vilassar. És de l’any 1958 i té la seva gràcia. Aniré posant algunes anècdotes que he trobat curioses o divertides.

LA SARDANA
Joan Ernest Vilardell, que té una filiació triangular de madrileny, mataroní i vilassarenc, explicava de quan una cobla gironina donà una audició de sardanes al Retiro de Madrid.
Els curiosos hi foren en gran nombre i diu que un d’ells feia lectura, en veu alta, del nom d’una partitura que un músic tenia a la mà.
Segons la traducció del lector madrileny, el títol de la sardana era “El sátiro de la cortina “. Així ho explicava Vinardell. Però la partitura de la sardana no era altra que la popularíssima que porta per nom “El saltiró de la cardina “.
Aquesta versió de Vinardell la completava un altre amic qui deia que el madrileny ho havia comentat d’aquesta forma: “Debe ser una sardana no apta para menores… “