Per què la música ens provoca plaer?

plaer-musicaSegons un estudi publicat en la revista Nature Neuroscience, el plaer que sentim a l’escoltar música provoca en el cervell la secreció de dopamina. Aquest neurotransmissor es llibera també davant d’altres plaers com el de menjar, el sexe, el consum d’estupefaents o els diners.
Utilizant aparells de diagnòstic per imatges (PET, Ressonància Magnètica…), l’ equip de Valorie Salimpoor i Robert Zatorre, de la Universitat McGill de Montreal (Canadà), va mesurar la secreció de dopamina i l’ activitat cerebral d’ una desena de voluntaris a l’ escoltar música instrumental, sense veus humanes.
L’ escàner va mostrar que el cervell dels participants lliberava més dopamina -el neurotransmisor del plaer- en una regió anomenada nucli estriat quan els participants escoltaven les seves cançons favorites.
Entre les melodies escollides pels participants vàren destacar l’ ”Adagi per cordes” de Barber, el segon moviment de la ”Novena sinfonia” de Beethoven i el ”Clar de Lluna” de Debussy.

També, les anàlisis vàren revelar que la dopamina s’ allibera en el moment “culminant” de la melodia. Però, a més, uns segons abans, es produeix una descàrrega de dopamina a l’ àrea vinculada a l’ anticipació i les prediccions.
“Estem més a prop d’ entendre perquè estímuls abstractes com la música i l’ art ens produeixen plaer, malgrat que no són necessaris per la supervivència”, afirmen els autors, els quals asseguren que la música funciona com un amplificador de les emocions.
Vía Muy interesante.

2 thoughts on “Per què la música ens provoca plaer?

  1. Inspektore Araña

    Hola Imma! Feia dies que no podia entrar al teu blog, i veig que como sempre estàs al día de tot lo musical.
    Fantastic l’article que cites amb la importància de la música en la nostra vida i com ens fa segregar tantes dopamines!
    Home! No se si a partir d’ara substituiré el sexe per una ració de la NOvena Sinfonia Tatatatàaaaannn! Ja ho provaré i t’ho diré. Pot estar molt be com a anticonceptiu, ja que Bethoven, a aquestes alçades, no crec que deixi ningú prenyat.
    Un dels meus neurotransmisors preferits es l”Ave Verum Corpus” de Mozart. Em posa a cent…….

    Reply
  2. Inma Post author

    Jajajja, qui sap si les dopamines et fan teixir la tela més compacta, inspektore.

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà