Rachmaninov va ser un dels grans compositors russos de finals del s XIX, molt influït per Txaikovsky.
Fill d’una família aristocràtica vinguda a menys va ser un gran pianista i compositor molt apreciat al seu país, però degut a la Revolució boltxevic va haver de marxar i es va instal.lar a EEUU.
Tot i que semblava seriós, en realitat amb els seus amics mostrava tenir sentit de l’humor i era amant de la bona cuina. Era molt alt i tenia les mans molt grans, la qual cosa suposa que algunes de les seves obres pianístiques siguin difícils d’interpretar degut a l’àmbit extens dels intervals.
Les seves simfonies, els concerts per piano i les Danses simfòniques han passat a la història de la música com un referent de virtuosisme pianístic i orquestral.
El compositor norueg Leif Ove Andsnes ha fet un estudi de les seves obres i ha gravat els magnífics concerts per piano i orquestra.

Avui se celebra el centenari de la mort d’aquest compositor austríac. Arreu del món es fan diversos concerts interpretant algunes de les seves obres.
El vaig conéixer una mica més quan vaig llegir a l’any 1982 Gustav Mahler o el corazón abrumado de Arnoldo Libermann.
En aquest assaig vaig veure com diferents personatges del món de la música i la ciència rendien al mestre la seva més profunda admiració.
Arnold Schönberg deia … ” debo tratar de ser tan puro como usted ya que me está negado el ser tan grande.” el que li volia demostrar era una incondicionalitat i una entrega sencera.
La música era per a Mahler una incitació que tenia molt a veure amb les pulsacions que té l’home: rebel.lia, amor a la bellesa, búsqueda de l’absolut, qüestionament de la mort, por a sí mateix i significat de l’amor.
Allan Janik i Stephen Toulminn en la Viena de Wittgenstein escriuen …” Pocas ciudades han sido menos generosas que Viena para reconocer en vida a aquellos hombres a los que proclamaría héroes culturales después de su muerte.
Limitándonos a la música, podemos citar a Franz Schubert, Hugo Wolf y Arnold Schonberg. Pero el caso de Gustav Mahler es particularmente esclarecedor de esta duplicidad. Pues al mismo tiempo que se le celebraba como el más grande de los directores que había elevado a la Opera Imperial a una preeminencia hasta entonces no igualada, se le denunciaba como compositor corrompido a causa de su origen judío…”
Visconti a la seva pel.lícula Mort a Venècia popularitza definitivament el cèlebre Adagietto de la Cinquena Simfonia.

Article de la Maruja Torres a El País digital sobre la divulgació i aprenentatge de la música.

Segons un estudi publicat en la revista Nature Neuroscience, el plaer que sentim a l’escoltar música provoca en el cervell la secreció de dopamina. Aquest neurotransmissor es llibera també davant d’altres plaers com el de menjar, el sexe, el consum d’estupefaents o els diners.
Utilizant aparells de diagnòstic per imatges (PET, Ressonància Magnètica…), l’ equip de Valorie Salimpoor i Robert Zatorre, de la Universitat McGill de Montreal (Canadà), va mesurar la secreció de dopamina i l’ activitat cerebral d’ una desena de voluntaris a l’ escoltar música instrumental, sense veus humanes.
L’ escàner va mostrar que el cervell dels participants lliberava més dopamina -el neurotransmisor del plaer- en una regió anomenada nucli estriat quan els participants escoltaven les seves cançons favorites.
Entre les melodies escollides pels participants vàren destacar l’ ”Adagi per cordes” de Barber, el segon moviment de la ”Novena sinfonia” de Beethoven i el ”Clar de Lluna” de Debussy.

També, les anàlisis vàren revelar que la dopamina s’ allibera en el moment “culminant” de la melodia. Però, a més, uns segons abans, es produeix una descàrrega de dopamina a l’ àrea vinculada a l’ anticipació i les prediccions.
“Estem més a prop d’ entendre perquè estímuls abstractes com la música i l’ art ens produeixen plaer, malgrat que no són necessaris per la supervivència”, afirmen els autors, els quals asseguren que la música funciona com un amplificador de les emocions.
Vía Muy interesante.

The voca people arriba a Barcelona desprès de fer una gira per diferents capitals europees. Aquest grup israelí que canta a capella posa en escena una història que serveix com a fil conductor per a demostrar el que es pot fer nomès amb la veu, sense utilitzar cap instrument.
La història ens mostra como els Voca People, que són uns extraterrestres, arriben a la Terra per equivocació. La seva nau funciona amb música i, donat que desconeixen els idiomes terrestres, intenten reproduir grans éxits de cantants com Michael Jackson o Madonna amb sons vocàl.lics.