Avui se celebra el 172è aniversari del naixement de Paul Cézanne. El logo del google el recorda d’aquesta manera.
No puc imaginar-me les pintures dels artistes impressionistes sense tenir present la música d’aquesta època. Debussy, Ravel, Satie, Fauré, Mompou… aconsseguiren plasmar amb música les imatges pictòriques.
Clicant aquest enllaç podrem saber una mica més sobre aquests músics i pintors.

Si en una entrada anterior parlava del trombó, avui podem veure un altre instrument de la mateixa família, la trompeta.
Però no és una trompeta estándar, no, sinó una trompeta doble. Ja sé que pensareu que és molt estrany, però sempre hi ha gent creativa i amb molt enginy.
En aquets cas parlem d’un músic de jazz americà Bobby Shew, que ha ideat una trompeta amb un mecanisme on pot alternar entre tocar per una campana o l’altra. Fixeu-vos que la segona campana porta una sordina.
L’efecte que es crea és curiós. Mireu un exemple en aquest vídeo.

Lindberg va actuar fa poc al Palau. Potser sigui un desconegut per la majoria, però és el millor solista de trombó de l’actualitat. En aquesta entrevista de Marta Porter a l’Avui, el podem conéixer una mica més.

…Als 16 anys va canviar la trompeta pel trombó gràcies al jazz, però ha estat a través de la música clàssica que ha esdevingut el millor trombonista del món.
¿Considera que el trombó és un instrument prou valorat pel públic?
És un instrument que no es coneix gaire; tanmateix, quan s’escolta i s’hi aprofundeix és un instrument apreciat, almenys aquesta és la sensació que tinc, em sento apreciat.

Quines són les condicions indispensables per ser un bon trombonista?
Es requereixen tres característiques per ser un bon trombonista, però que, d’altra banda, acostumen a ser coincidents en la majoria dels músics professionals: tenir sentit del ritme, oïda musical i una gran personalitat musical. Per altra banda, en el meu cas en concret, m’ajuda molt tenir un bon fons físic. Acostumo a córrer d’una a dues hores diàries i m’agrada molt fer maratons. Ja fa 8 anys que en corro! Fins i tot, n’he corregut una a València.

Cada vegada es fan menys distincions entre estils musicals. ¿Creu que aquest és el futur de la música?
Una pregunta difícil de respondre! És cert que cada vegada hi ha menys distància entre les músiques, hi ha una proximitat d’estils i es pot aprendre dels uns i els altres. Però és essencial que cadascun guardi les seves característiques i diferències per mantenir la seva personalitat. És important, en un moment donat distingir que s’està interpretant música espanyola o sueca o estils com el jazz o el rock.

La música clàssica està enquistada?
No és la música clàssica la que està enquistada, jo afirmaria que són certs programadors o formacions orquestrals els que ho estan i qui mantenen aquesta monotonia. En canvi no és el cas de l’Orquestra Simfònica del Vallès que amb els projectes que porta a terme està intentant canviar, des de la seva perspectiva, aquesta dinàmica. Els concerts funcionen encara amb fórmules decimonòniques mentre que el públic és gent del segle XXI; vivim en una dicotomia important. A més, jo afirmaria que l’expressió música clàssica també comporta enquistament. Jo a partir d’ara la passaria a anomenar música acústica.

En el concert d’avui interpreta una obra seva, Helikon wasp. Per què va començar a compondre?
Em vaig trobar component per accident. Vaig estudiar composició als 20 anys però ho vaig deixar en l’oblit, vaig pensar que no seria mai la meva vocació, però un professor meu en va convèncer perquè l’ajudés, ja que ell no tenia temps per acabar una composició. En principi ell m’havia de deixar sol perquè pogués compondre, però des de darrera, amb el seu mestratge, m’anava guiant!

¿La seva carrera de trombonista ha tapat la seva feina com a compositor i director d’orquestra?
Actualment, la faceta que desenvolupo més és la de compositor, després sóc director, en aquests moments dirigeixo tres formacions orquestrals, dues orquestres i un ensemble, i finalment continuo sent trombonista. Tanmateix, tinc molt present que seré trombonista fins que tingui temps per estudiar i per fer un bon paper; en el moment que no em senti còmode, deixaré de tocar-lo a primera línia.

El Quixot interactiu és un projecte innovador, de la Biblioteca Nacional d’Espanya, que permet una aproximació a aquesta gran obra de Cervantes.
És pot llegir el llibre en l’edició antiga o moderna i també es pot accedir a continguts multimèdia que ajuden a situar l’obra dins del seu context. S’han incorporat mapes, dibuixos, gravats i d’altres continguts procedents de 43 edicions diferents del Quixot i d’altres 21 obres més, totes pertanyents a La BNE.
Entre els continguts multimèdia hi ha també obres musicals de l’època i un video del Retablo de Maese Pérez de Manuel de Falla.

Richard Strauss va fer un magnífic poema simfònic basat en aquest obra immortal. En aquest video, que consta de dues parts, podem veure una revisió comentada, que ens farà mes entenedora aquesta música descriptiva.

Com ja és sabut, cada any se celebra el tradicional concert d’Any Nou a Viena. Adquirir entrades per anar-hi, és una loteria ja que se sortegen entre tots els que han estat interessats, els primers dies del mes de gener de l’any anterior. És pot fer per internet, però s’esgoten de seguida.
Els afortunats poden disfrutar de la meravella d’estar en aquesta sala de concerts, el Musikverein, i els que no, ho poden veure per la televisió.
El repertori està basat amb polcas i valsos de la família Strauss, però des de fa poc, acostuma a haver-hi alguna innovació. Concretament, aquest any se celebrarà l’any Liszt, i per tant han inclòs un vals – Vals Mephisto nº 1- d’aquest músic.
El director ha sigut l’austríac Franz Welser-Möst, el trien els mateixos músics de l’orquestra, i passarà a ser el director titular de la filharmònica de Viena.
El concert finalitza amb vàries propines, desprès del programa principal. Els músics feliciten L’Any Nou i acaben amb el vals del Danubi blau de Johann Strauss (fill) seguit de la Marxa Radetzky. La tradició marca que les persones que estan a la sala aplaudeixin seguint el compàs i el director alterna la direcció de l’orquestra amb el ritme del públic.