Un passeig per Barcelona. tot disfrutant de l’arquitectura d‘Antoni Gaudí, és el fil d’aquest documental. L’autor de la música és Toru Takemitsu, músic japonès que cohesiona en la seva obra, la música oriental i occidental.
El resultat és enriquidor. Rudyard Kipling, va escriure que “Orient és Orient i Occident és Occident, i mai els dos es trobaran.” No obstant això, sembla que la música del compositor principal del Japó, Toru Takemitsu, aconsegueix precisament això, una integració completa dels materials, tant de l’Est com de l’Oest que dóna lloc a un món nou i diferent del so, una música on la coherència es deriva igualment de ambdues tradicions.
La tardor, finalment ha arribat, encara que el temps sigui de molta bonança. Aquesta cançó de la Mari Trini em porta uns records imborrables de joventut.
L’alegria de la melodia, junt amb la lletra, la fa molt idònia per recordar a aquesta gran cantant. Amb ella se’n va anar una gran veu que va fer de la cançó, poesia.
La festa de Tots Sants és molt viva i es celebra a tots els continents. Gairebé, tots els pobles del món dediquen un dia a l’any a recordar als seus morts. Ho fan de diferents maneres, seguint rituals en els quals manifesten la tristesa, la por o l’enyorament dels éssers estimats.
A Mèxic, se celebra El Día de los Muertos, una festa plena de color i animació, on es barregen les costums indígenes i les celebracions catòliques importades pels espanyols.
La festa als EEUU s’anomena All Hallows Eve ( Vigília del día sagrat ), després derivarà en el famós Halloween i té un gran èxit. De tal manera, que aquest costum s’ha importat a d’altres països, entre ells, Espanya.
Van ser els immigrants irlandesos qui van importar aquesta festa cap a Amèrica al segle XIX. Actualment, se centra en jocs infantils i bromes, però els seus orígens provenen del Samhain celta, quan els morts tornaven a les seves antigues cases a la recerca d’un cos per habitar.
Per defensar-se, els vius no encenien cap llum i imitaven la vestimenta dels difunts per confondre’s amb ells.
A Xina celebren el dia Ching Ming ( clar i brillant ). La celebració coincideix amb l’inici de la primavera i els xinesos acudeixen als cementiris per netejar les tombes i fer diferents ofrenes.
La gastronomia hi juga un paper destacat ja que al difunt se li ofereix carn, vi, fruita i pastissos. Un altre element important és el salze, l’arbre considerat “enemic de la foscor”. Durant el Ching Ming, els xinesos pengen les seves fulles a les portes per evitar l’entrada de mals esperits.
A Catalunya, ho celebrem recordant als nostres morts, i portant-los rams de flors al cementiri. Les castanyes i els panellets són els protagonistes de la festa. La tradició explica que els campaners van “posar de moda” el costum de menjar castanyes la nit de Tots Sants. S’havien d’alimentar bé, ja que tenien la missió de fer sonar les campanes tota la nit perquè ningú s’oblidés de resar als difunts. Els panellets es poden considerar la versió moderna dels antics àpats i rituals funeraris en homenatge a un ésser estimat.