Monthly Archives: octubre 2010

Acudits

guitarrista-imatgeEl va explicar Gerard Quintana a la ràdio: Diu -Saps com canvien una bombeta vint guitarristes?
Un, puja a canviar-la, i els altres es queden abaix, tot dient: Jo ho faria millor.
***************************************************
Un pianista basc va a donar un concert a Washington i els organitzadors silencien el seu origen. El pianista entra i, com és habitual, el públic aplaudeix. Llavors, s’escolta algú que crida: “Gora Euzkadi”. AL final del concert, els organitzadors s’apropen al que havia cridat i li pregunten: — Com ha sabut que el pianista era basc? — Molt senzill. Tots els pianistes d’aquest món empenyen la banqueta cap al piano, mentre que aquest ha empès el piano cap a la banqueta.
****************************************************
viola-imatgeEn una sala hi ha Un violí solista, un contrabaixista, una viola ràpida i una viola lenta. Resulta que hi ha un bitllet de 100 euros qui l’agafa?
Resposta : La viola lenta:
El volí solista per 100 euros ni s’ajup
El contrabaixista sempre arriba tard i…
les violes ràpides no existeixen
**************************************************************************

Un trompista li diu al director:
-El paper està en do, la trompa està en Sib i jo escolto en fa, com toco?
-Pianíssim
*************************************************************************

Un aprenent de baix comença classes d’harmonia. La primera setmana li ensenyen la tònica. Al cap d’una setmana, torna a classe i li ensenyen la dominant. Al cap de dos mesos el professor es troba l’alumne i li pregunta “Com és que fa tantes classes que no véns?” i l’alumne contesta “és que m’han sortit molts ‘bolos'”
****************************************************

Què fan uns valencians fent voltes a un piano?
Buscar per on es bufa.
************************************************

oboe-imatgeUn viola, a la primera fila, just davant del director està plorant desconsolat. El director li pregunta què li passa, i el viola contesta “El segon oboè m’ha afluixat una clau”. El director, que se’n feia creus d’allò que li estava passant li diu “bé, però no cal que ploris com una criatura, no és res greu com per posar-te d’aquesta manera” i el viola respòn “és que no m’ha dit quina corda ha tocat!”.
***************************

Què fan dos guitarristes tocant a l’unisò?
Cànon.
**********************************

-Com saber si tens un cantant a la porta?
Mai troben la clau ni el moment d’entrar.

*************************************************
trombonista-imatgeDiu que arriba un trombonista nou a una orquestra, i corria la veu que era tan bo que sabia fer fuses amb el trombó.

Els de l’orquestra deien que no podia ser, alguns deien que sí… Total, misteri.

El cas és que quan acaben l’assaig el viola diu:

-Jo vaig al tio aquest i li ho pregunto, a veure si és veritat.

El viola s’acosta al trobonista i li diu:

_-Escolti, una pregunta: és veritat que vostè fa fuses amb el trombó?
– Sí, li diu el del trombó

-FACI-ME’N UNA, PER FAVOR

******************

Un jove director d’orquestra

Jonathan, de tres anyets, ens mostra com dirigeix el 4rt mov de la cinquena simfonia de Beethoven.
La veritat, és que el nen apunta maneres. No sé si de gran, serà director o no, però de moment, té tots els números perquè la professió li agradi. Es veu que als vuit mesos ja li apassionava la música clàssica.
La musicalitat que desprèn, és extraordinària. I a més, s’ho passa d’allò més bé. Seia interessant esbrinar el seu cervell musical, oi?
Que disfruteu !

El cervell musical (1)

El cervell musical és un documental del National Geographic on explica com afecta la música al nostre cervell.
S’han fet alguns experiments neurològics amb persones de diferents edats i s’ha pogut comprovar com la música provoca emocions diferents. A part de donar-nos plaer, també ens serveix per a superar els obstacles quotidians que ens envolten.
Podríem viure sense música? Aquest documental, format per cinc capítols, ens dóna una perspectiva més àmplia de la qüestió.
Quan acabeu de veure el primer capítol, podeu clicar els següents i veure el documental complet.

La màquina d’escriure

Typewriter és una obra que incorpora el so de la màquina d’escriure com un instrument més, dins dels que són musicals. El so de la campana, un instrument de percussió i el retorn del carro van haver d’estar programats a la perfecció per a poder seguir el ritme de la música.
El compositor és Leroy Anderson i li agradava posar sons d’objectes quotidians a les seves obres.

L’obra dura un minut i quaranta cinc segons i s’ha utilitzat sovint, com a música d’acompanyament d’anuncis publicitaris o com a banda sonora d’alguna pel.lícula.

Dizzy Gillespie

gillespie10-instant1
Dizzy Gillespie va ser un músic de jazz, trompetista, cantant i compositor.
El google, avui li dedica el seu logo.

En realitat es deia John Birks i Dizzy – esbojarrat- és un sobrenom que li va posar Teddy Hill, degut al caràcter inquiet que tenia.
dizzy_gillespie Va néixer el 21 d’octubre de 1917, a Carolina del Sud ( EEUU ). Des de petit es va aficionar per la música, encara que va començar amb el trombó, Després va descobrir les possibilitats de la trompeta i va continuar amb aquest instrument.
Va ser una de les figures més importants del bebop i del jazz modern, i també el creador del jazz afro cubà. Va ser molt popular, sobretot amb la tècnica del scat i l’habilitat per tocar els instruments de percussió americans.
Junt amb Charlie Parker, saxofonista, va gravar alguns dels més revolucionaris temes del jazz.
En aquest video podem veure una de les seves interpretacions, junt amb una altre gran del jazz, Louis Armstrong.

L’home orquestra

One man band és un curt d’animació de la factoria Pixar, que va guanyar el premi platí del Festival d’Animació d’Annecy, a França.
La història, que no té cap diàleg, ens mostra com dos homes orquestra intenten captar l’atenció d’un nen, que té una moneda per tirar a la font. Les habilitats de cadascú, que rivalitzen entre ells, fa que l’atenció del nen es desviï de la intenció original, que era llençar la moneda a la font.
No us explico el final. Veieu-lo i disfrutareu.

one man band from master on Vimeo.

Quartet de flautes

Loeki Stardust Quartet és un quartet de flautes de bec holandès que es dediquen professionalment a la música des del 1978.
Desprès de tenir un gran èxit com a concertistes, el grup es desfà, però s’ajunten ocasionalment per fer algunes actuacions que tenen contractades.
El seu repertori va des de música antiga, fins al segle XX. Aquesta que sentim, The Jogger, és una obra contemporània, on demostren el seu virtuosisme amb les flautes.
Ès interessant veure que el domini de la flauta no solament ha de quedar relegada a l’àmbit escolar, sinò que pot figurar en qualsevol sala de concert, junt amb la resta d’instruments convencionals. Amb aquest instrument es pot tocar un repertori molt variat i atractiu.

Jordi Savall investiga els Borja

Jordi Savall, un gran músic, investigador i especialista en Música antiga, posa música a la dinastia dels Borja. Per fer-ho, amb rigor i fidelitat, investiga la història d’aquesta família, aprofitant el 500 aniversari de Sant Francesc de Borja, quart duc de Gandia.

borja La música del temps dels Borja, del papa Alexandre VI i dels seus fills, Cèsar i Lucrècia, fins a arribar a Sant Francesc de Borja -jesuïta i, probablement, compositor-, n’és el fil conductor.

La col.laboració dels músics especialistes en aquest tipus de música, de diferents països i nacionalitats, fa que la tasca sigui més enriquidora.

Videos a la carta, del canal 33, ens ofereix en aquest magnífic documental, el tarannà dels músics des de que comencen a investigar, fins que arriben al final del procès. Un procès llarg, meticulòs, on de pas ens ensenya l’ofici de músic.
El documental és llarg, però si disposeu de temps i ganes de veure com es crea una obra artística i els passos necessaris per a fer-ho, haureu disfrutat amb escreix.

In memoriam Joan Sutherland

joan-sutherland1Joan Sutherland, una de les millors veus de la lírica actual, ha mort a Suïssa, als 83 anys, desprès d’una llarga enfermetat.
La famosa soprano, junt amb Montserrat Caballé, era la última representant d’una generació de sopranos belcantistes.
Pavarotti la va definir com ‘ La veu del segle’ i Marilyn Horne deia que tenia una de les més formidables tècniques vocals de tots els temps.
Desprès d’una funció en el Teatre de la Fenice, de Venècia, la van anomenar La Stupenda, i des d’aleshores, es coneix amb aquest sobrenom.
La seva carrera va començar al 1957 amb una òpera de Händel, Alcina, i dos anys més tard es va consagrar al Covent Garden amb Lucia de Lammermoor.
En els seus 33 anys d’activitat professional, va recórrer tots els grans teatres internacionals, i no cal dir, que un dels seus preferits va ser el Teatre del Liceu de Barcelona, on sempre se la va rebre amb gran expectació.
Ens ha deixat una gran veu, però a travès de les nombroses gravacions que ens ha deixat, podrem disfrutar-la sempre.