Jean Sibelius va escriure el Vals trist, una de les obres més conegudes d’aquest músic finlandès. Aquest vídeo ha estat fet pel il.lustrador italià Bruno Bozzetto, per la seva pel-lícula Allegro non troppo. Vol ser una paròdia de Fantasía de Disney.
Un gat, recorda els temps viscuts en una casa, que ara està en ruïnes. És tendra i amb molta senssibilitat.
Io, Don Giovanni, és una pel.lícula que narra la vida de Lorenzo da Ponte, que fou llibretista de Mozart. El director del film és Carlos Saura i està basat en un llibre italià de Vittorio Storaro, Memòries.
Da Ponte és un seductor nat, que porta una vida atabalada per culpa dels seus amors i segueix els consells d’un personatge il.lustre, Giacomo Casanova.
Saura crea una obra versemblant, meitat realitat i meitat ficció, però que enllaçada amb la música de Mozart és força interessant. Us la recomano.
Aquest vídeo tracta sobre la forma, la textura i el color dels instruments de vent. De quin color són els vents? Podríem identificar un color amb la manera de sortir el vent de cada instrument? L’oboè, el clarinet, el fagot o el flautí, estan fets de fustes diferents que tenen colors diferents. Podríem associar el color de la fusta amb el de l’instrument? Totes aquestes preguntes i més les podrem veure tot seguit.
Opus musica és una revista de música clàssica.
Tot es fa amb les cordes. Aquest vídeo didàctic ens mostra totes les possibilitats que es poden treure de les cordes i les possibles aplicacions. És molt interessant.
Nacho Duato amb la Companyia Nacional de Dansa fa una recreació d’una suite de Bach. Els ballarins, l’escenografia, el vestuari, el director… tot plegat és d’una creativitat esplèndida. Un luxe pels sentits de la vista i l’oïda. Realment, Nacho Duato és un dels més grans directors de ballet que tenim en l’actualitat.
És un grup de mims percussionistes d’origen nordamericà. S’anomenen Blue men ( homes de blau ) perquè la cara i les mans van pintades d’aquest color, i la resta del cos, van vestits de negre.
En el seu teatre incorporen la música rock, fent especial èmfasi en les percussions. Fan participar al públic, tenen una il.luminació molt sofisticada i utilitzen grans quantitats de paper.
Els temes que tracten són familiars, i humorístics, i sovint satiritzen la vida moderna.
Dissabte 10 de Juliol, se celebrarà des del Vendrell la primera audició mundial de les obres, fins ara inèdites, per a violoncel i piano de Pau Casals
En la primera part del concert, el violoncelista Lluís Claret i el pianista Gerard Pastor interpretaran les següents obres inèdites de Pau Casals per a violoncel i piano: 
“Pastoral” (1893)
“Rêverie” (1896)
“Full d‘àlbum” (1897)
“Romança” (1897)
“Poème” (1917)
En la segona part, els Violoncel·listes de Barcelona, amb Lluís Claret, interpretaran:
J.S.BACH: “Sarabanda en RE Major” (de la 6a Suite per a violoncelo sol)
PAU CASALS: “Sardana per a Violoncels” (1927)
PAU CASALS: “Sant Martí del Canigó” (orquestració d’Enric CASALS)
POPULAR CATALANA: “El cant dels ocells” (Harmonització Pau Casals i orquestració Enric Casals)
En aquest video, Lluis Claret i Gerar Pastor, interpreten ‘Revêrie’
Simon és un joc on has de repetir la seqüència rítmica i tímbrica del so. Has de clicar a play i després repetir el so que sentis, clicant a sobre del so que has sentit. Cada vegada és fa més complex. Quan sona un so s’encèn un llum, de manera que també t’hi pots fixar visualment.
És molt entretingut i posa a prova la memòria auditiva.